dimecres, 17 de desembre de 2008

Fred, molt fred !

Gràcies a tots els que veu venir a la Fira de Nadal i veu passar a signar per l’abolició de les curses de braus a Catalunya. Més de 100 signatures en un dia. Tenint en compte la escassa assistència, tot un èxit.

La veritat és que va ser un dia fred, molt fred. I em refereixo no tan sols a la temperatura ambiental, que déu n’hi do, sinó també a una important manca del caliu humà que hom espera en una fira emmarcada dins les festes Nadalenques i amb el valor afegit de les activitats destinades a recollir fons per la marató de TV3.

Vaig enyorar la presencia de moltes cares conegudes, i no soc justament d’aquelles persones que coneix molta gent. Si em centro en el propi equip de govern, tret d’en Francesc Roig que porta justament l’àrea de promoció econòmica, que és qui organitza la fira, i la honorabilíssima excepció d’en Ferran Reyero que, a més a més, igual que en Kiko, va tenir el detall de passar per la taula a on recollia signatures, ningú més va aparèixer al llarg del dia.

No van aparèixer ni en José Luis Portero, ni en Pedro Vegas, ni en Josep Missè, ni na Teresa Llongariu, ni, ni...... crec que em deixo algú. Uy!, es clar, tampoc varem poder gaudir de la presencia del nostre alcalde.

No sé, de veritat que després d’una experiència com la d’aquesta Fira de Nadal, em pregunto si val la pena organitzar aquests actes, em pregunto que és el que falla, la organització, el govern municipal, les infraestructures, el temps, la gent en general o de tot una mica.

Un acaba pensant que si el propi equip de govern no hi assisteix en ple, o com a mínim una digna i majoritària representació del mateix, quina força moral poden tenir per mobilitzar a la gent, per fer que el poble participi i s’impliqui en les activitats.

No vull entrar a valorar el contingut de la Fira perquè se que hi ha gent que hi ha dedicat moltes hores, temps hi haurà de fer valoracions i extreure conclusions, però el que si m’indigna i puc valorar és la no presencia de l’equip de govern, aquestes ganes de fer poble que semblen reduïdes, en algun cas, a les teques i tiberis. Això si, desprès en campanya electoral et trobes a l’alcalde al punt verd de Can Palau en l’acte de plantació d’aromàtiques.

Per cert, tornant als animals, que aquests si que son nobles, encara que sigui simplement per pura càrrega genètica, a tots els que voldríeu signar per l’abolició de la festa de la tortura i escarni dels braus (allò que en diuen corridas), i no veu poder assistir a la fira, dir-vos que portaré sempre a sobre un plec per recollir signatures, em podeu parar pel carrer, em podeu fer un truc al 659 879 463 i trobarem un moment i un lloc per tal que pugeu signar. Hi ha temps fins la primera setmana d’abril.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Per poder llegir els texts s'ha de posar a pantalla complerta. Fes-ho i llegeix, descubrirás com és la tortura d'un brau.







Si desprès de llegir-ho penses que val la pena lluitar per la desaparició d’aquest costum barbar i cruel...

... vine el diumenge 14 de desembre a la Fira de Nadal de Sant Cebrià (a l’aparcament davant del Martri) i signa la Iniciativa Legislativa Popular per prohibir les curses de braus a Catalunya.

I si no pots venir diumenge però vols signar, contacta amb mi per correu electrònic admin@stcebria.info i podrem quedar un altre dia per tal que puguis signar.

Manifestacions antitaurines davant la Monumental de Barcelona (2008)






dimecres, 26 de novembre de 2008

Una intervenció a un web taurí

Intervenció feta a De Toros en libertad (un portal taurí) a ran d'un escrit del seu director (un tal José Antonio del Moral) que vincula la Iniciativa Legislativa Popular que esta en marxa a Catalunya per tal de prohibir les curses de braus, amb l'independentisme Català, i en resposta a diverses intervencions posteriors que diuen que els toros viuen com reis fins que arriven a la plaça, i que els porcs viuen molt pitjor, per acabar morint sense gloria, i formant part d'una botifarra Catalana... :



Lo siento pero aún después de leer a Mario Vargas Llosa, a Albert Boadella y a ese tal Carlos Starmanss (que en su casa lo conocen), me ratifico en mi pensamiento : las corridas de toros son una tradición aberrante que debe ser abolida. Soy Catalán, aunque sin catalanismo. Me siento tan Catalán, como Español, como Europeo. No me sirve pensar en los años de vida "regalada" que tiene el toro de lidia, simplemente no entiendo que nadie mínimamente civilizado y humano pueda gozar ante un animal al cual se le clavan arpones, se le clava una pica en repetidas ocasiones, y se le clava (normalmente en más de una ocasión) una larga espada. De la misma manera que nadie, supongo, disfrutaría asistiendo a la matanza del cerdo o al sacrificio de las ovejas, terneros, pollos, etc.

Estoy en contra del espectáculo, porque considero que es denigrante. Jamás permitiria a un hijo mio que viese tamaña crueldad, de la misma manera que no me gusta que vean películas donde domina la violencia, sea del tipo que sea. Es una cuestión de moral NO de política ni de separatismo. Me parece patético que algunos (incluido Albert Boadella) quieran hacer creer a la gente que el rechazo a la tauromaquia es una mera cuestión de independentismo catalan.

Pobre gente, que estrechos de miras, cuanta mezquindad de planteamiento. ¿Tanto cuesta entender que haya personas, sean del partido politico que sean, sean de la comunidad autónoma que sean, sean del nivel cultural que sean, que rechazan eso que algunos llaman fiesta nacional, espectáculo e incluso arte?. ¿Tanto cuesta entender que a medida que avanzan los tiempos hay tradiciones que pasan a ser anacrónicas y que cada vez tienen menos adeptos?, para defender la fiesta nacional han de recurrir a mostrar videos de los mataderos, patético!!!Me dan lástima aquellos que defienden la fiesta nacional con argumentos pobres y soeces, pretendiendo ningunear a todos los que no somos partidarios de ella.

Soy concejal de un pueblo que acaba de declararse antitaurino y amigo de los animales, y me llena de orgullo tal decisión del pleno. Soy fedatario para recoger firmas para la ILP que va a promover la modificación legislativa que acabará con la lidia en Cataluña y, evidentemente, el dia que tal modificación se apruebe en el Parlament Català me sentiré muy orgulloso de mi tierra y de mis políticos.

El propio Mario Vargas Llosa reconoce que la fiesta taurina está impregnada de violencia y crueldad, y acaba diciendo que "eso crea en nosotros, los aficionados, un malestar y una conciencia desgarrada entre el placer y la ética, en su versión contemporánea". Tan solo me queda la esperanza que detrás de estas palabras se desencadene en algunos una profunda reflexión que les lleve al triufo de la ética sobre el placer.

Cierto es que muchos animales sufren para que acaben convertidos en butifarras o carne a la brasa, cierto es que muchos niños mueren de hambre en el mundo, pero no es menos cierto que cada vez hay más personas vegetarianas y que somos muchos los que colaboramos con ONG's para intentar modificar la vida mísera y desgraciada de otras personas. Los tiempos cambian y las conciencias también, no neguemos la evidencia y no pretendamos poner a las nuevas conciencias la etiqueta del independentismo catalán, es un argumento pobre y que dice muy poco en favor de la capacidad intelectual de quien lo esgrime.

dimecres, 19 de novembre de 2008

Només un vianant

Estava revisant el meu perfil del blogger i m’he decidit a omplir dos apartats una mica complicats que, en el seu dia, quan vaig crear el meu blog, vaig deixar per més endavant.

D’una banda els llibres favorits. Que difícil és seleccionar una breu llista de llibres favorits. N’hi ha tants bons llibres. Però finalment suposo que acabes per posar alguns dels que d’una manera o una altre t’han frapat, t’han arribat o t’han enganxat.

Un record molt especial pel llibre del Dr. Moody,“Más alla la luz”, que em va donar un raig d’esperança en un moment especialment difícil de la meva vida quan vaig perdre els meus pares.

I un altre que em va marcar de jove. “Juan Salvador Gaviota”. Els meus pares me’l compraren quan tenia 14 anys i una tremenda il·lusió per ser pilot d’avions, per dedicar la meva vida a volar. Varen pensar que m’agradaria llegir quelcom referent a una gavina que també s’estimava volar per damunt qualsevol altre cosa. Però em vaig trobar amb un increïble llibre alliçonador sobre la cerca de la perfecció i el sacrifici personal.

En quant a la musica favorita la cosa ha estat més fàcil. No soc gaire afeccionat a sentir musica. La veritat és que en general m’agrada sentir musica relaxant, tant algunes bones peces clàssiques, com la música tipus “chill out”. Si no tenen lletra millor. M’agrada escoltar i sentir la música. Però hi ha dos peces en particular, precisament amb lletra, que em fan sentir quelcom especial.

Con te partiro” cantat per Andrea Bocelli (o també “Time to say goodbay” interpretat per Sarah Brightman i Andrea Bocelli). Una peça que m’agrada escoltar quan estic content, amb els ulls tancats, i que normalment acompanyo (i destrosso) amb la meva veu. Si em deixo anar puc acabar plorant d’alegria.

Si arribeu” és una cançó de Lluis Llach que sempre m’ha fascinat per la seva lletra, resumeix perfectament el meu sentiment vers la vida, aquella sensació de que, tot i haver tingut una vida plena d’experiències, deixaré aquest mon i em quedarà tant per fer, per aprendre, per veure, per viure. Reflexa aquell sentiment d’alegria vers els meus fills, pensant que arribaran més lluny que jo, i alhora de sana gelosia perquè veuran coses que jo no podré. Aquí deixo la lletra per aquells que no la coneixeu, o aquells que l’heu sentit en alguna ocasió però potser no l’heu escoltat, i molt especialment dedicada als meus fills :

Si arribeu
(Lluís Llach)

Si arribeu en la vida
més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós
del que m'hàgiu avançat,
que no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit
i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos
que no podré estimar,
la immensitat d'un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d'un foc
que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar
no podré amarinar.
No em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.

divendres, 31 d’octubre de 2008

Els reis d'espanya premien la barbàrie i la crueltat

Aquest mes d’octubre el rei i la reina d’espanya han fet entrega de les “medalles d’or al mèrit de les belles arts” a 20 personalitats, entre les que hi ha artistes, cuiners, ballarins, musics, historiadors, dissenyadors i escriptors, entre d’altres.

Personalment el que més m’ha indignat profundament, tot i que no m’ha sobtat gens, és la presencia entre els guardonats d’un torero, un tal José Tomás.

El rei en el seu discurs va dir que els guardonats “aportan a la población la capacidad de ampliar horizontes y desarrollarse en plenitud”, així com que el seu treball "contribuye a construir un mundo mejor, un mundo de libertad, de compromiso y de belleza, que potencia la propia existencia y promueve las Bellas Artes", pel que tots ells compten "con el más firme apoyo y el permanente estímulo de la Corona".

Que un torero compti amb el més ferm suport i estímul per part de la corona d’espanya no m’estranya gens, sobre tot venint d’un personatge que es dedica en el seu temps d’oci, que sembla ser molt extens, a caçar un os ensinistrat que prèviament ha estat emborratxat, entre d’altres activitats que potser és millor no mencionar i que apareixen a multitud de llibres escrits al voltant del rei.

Ja em sembla greu que el rei digui que un torero, posant-lo al mateix sac de la resta de guardonats que em mereixen tot el respecte, aporta a la població la capacitat d’eixamplar horitzons i desenvolupar-se amb plenitud. La barbàrie i tortura comesa amb els toros eixample els horitzons d’algú mínimament sensible i sensat?, necessitem assistir a un espectacle ple de sang i patiment d’un animal per tal de desenvolupar-nos en plenitud?.

Però ja és per posar-se a plorar pensar que, sempre segons el rei d’espanya, un torero, un maltractador d’animals a sou, un esser sanguinari, cruel i sense cap mena de sensibilitat, contribueixi a construir un mon millor, un mon de llibertat.

Ses dubte tot respon al suport institucional que la tauromàquia rep de sectors rancis, aferrats a una cultura anacrònica i que ben poc té a veure amb el sentir de la majoria dels espanyols i, sobre tot dels Catalans i Gallecs que, en un 79 i 81 per cent respectivament, diuen no tenir cap interès en les corrides (enquesta realitzada per GALLUP en gener de 2006).

Suport que representa, en diners públics d’ajudes al sector tauri, una xifra anual de 550 milions d’euros, 100.000.000.000 (cent mil milions) de pessetes, que es podrien dedicar a altres fins d’interès social.

Ja és hora que el ministeri de cultura s’oblidi de la tauromàquia com a peça de la nostra cultura, com a exponent del nostre art, la lidia d’un brau no te res d’art i molt menys de bell.


Mireu una imatge que sortia a la premsa d’aquest torero guardonat amb la medalla d’or de les belles arts. Nomes un energumen insensible pot veure quelcom de bell en un individu amb la cara desencaixada i ple de sang. Sens dubte un espectacle plàstic que ens permet desenvolupar-nos amb plenitud.



Carles Marco


Pero per imatges plasticament belles aqui us deixo una d'un toro brau que, sempre segons els afeccionats a la tauromaquia, no pateix .



Finalment només vull transcriure un text que explica d'una forma objectiva i sense cap passió en que consisteix una "corrida de toros":



Des d’un punt de vista desapassionat, objectiu, podríem descriure una corrida de toros com un espectacle d’entreteniment en què un determinant nombre de persones presencien en una plaça tancada com un torero i diversos subalterns s’acosten a una bèstia que entranya un perill potencial determinat. Tot això s’esdevindrà fins a sis copsal llarg de la tarda. El joc inicial dóna pas a una segona fase molt més cruenta en què l’animal, de viu en viu, és sotmès, amb l’objectiu d’anar-lo debilitant físicament, a l’acció de, per aquest ordre, una llança d’aproximadament dos metres i mig de llargada (amb una ganiveta de 9 cm de llarg), des de dalt d’un cavall aterrit, que s’aplica sobre la creu del toro i intenta tallar bona part dels músculs del seu clatell; la llança es fica i es treu amb molta força i es fa girar a dreta i esquerra per causar ferides molt fondes; tot seguit, un subaltern intenta clavar a la mateixa àrea, a frec de columna vertebral, tres parells d’arpons de 75 cm (6 cm dels quals són la punta metàl·lica); aquests i la pica tenen l’objectiu de generar profundíssimes ferides que produiran una sagnia permanent que té com a conseqüència una debilitació proporcional a la pèrdua de sang, en aquests moments massiva, que s’esdevingui.

Després d’això, el torero torna a acostar-se a l’animal, ara ja esgotat, cansant-lo fent-li donar voltes i voltes a l’entorn de la seva muleta. Un cop l’animal està pràcticament extenuat, ja fa un quart d’hora que perd sang a raig, se’l sotmet al ritual de donar-li mort a espasa. En el millor dels casos, aquesta s’esdevindrà després del primer intent, però la major part de les vegades al primer intent el succeirà un segon i fins i tot pot ser que això s’allargui. Molt poques vegades es produeix la mort de l’animal sense la participació d’un altre subaltern que remata l’animal, encara viu com ho demostren els seus esgarips i els ulls esbatanats, ja a terra amb un ganivet que clavarà reiteradament al clatell amb la intenció de seccionar la seva medul·la espinal. Un cop acabat tot aquest ritual, el públic valora la mestria del torero i se li poden atorgar com a premi una orella, dues o incloure en el paquet de trofeus la seva cua.


diumenge, 7 de setembre de 2008

Ell, ella, la, el, una, un ...

La meva dona ha comprat un llibre escrit pel Dr. Jordi Desola titulat “Doctor, parlem?”.

Tinc el vici de fullejar tots els llibres que és compra, algun l’acabo llegint. Aquests dies jo estava llegint un llibre dens, “La línea del horizonte”, del jutge Baltasar Garzón. La veritat és que es tracta d’un llibre interessant tot i que, pel meu gust, li sobra una mica de pedanteria, sobre tot al prefaci que el propi jutge ha escrit.

Suposo que influït pel fet que ara em trobo immers en una batalla legal per la guarda i custodia de la meva filla Núria, que ha decidit que vol viure amb mi, no estic massa inspirat per lectures denses i, molt menys, escrites per un jutge. Tinc certa prevenció per aquestes persones que son el més semblant a la figura d’un déu terrenal.

El cas és que vaig llegir ahir el pròleg del llibre del Dr. Desola i ja no l’he deixat. És un llibre ben escrit, amb un humor fi, i que de ben segur dona bons consells als usuaris de la medicina, però que hauria de ser lectura imprescindible per molts metges, sobre tot d’atenció primària.

Però el que m’ha impulsat a fer aquest escrit es aquest paràgraf del pròleg :

Pel que fa al gènere gramatical de la redacció, he seguit l’ús clàssic. He evitat parlar a cada paràgraf «del metge o la metgessa que visita els malalts i les malaltes i els seus fills i les seves filles, amb l’ajuda dels/de les administratius/administratives del centre seguint ordres del director/directora, i aconsellats/aconsellades pels professors o les professores dels nens i de les nenes»

I és que no puc estar més d’acord amb el Dr. Desola. De sempre l’ús del masculí ha tingut un significat “neutre” en funció del context en que és usat. Si diem “els metges ho fan així”, s’entén que la paraula metges fa referència tant a metges com a metgesses.

Fa pocs anys l’AMPA era l’APA. Però suposo que algun il•luminat, o il•luminada, va veure una terrible discriminació vers les mares pel fet de fer servir el significat neutre del mot pares, i així van néixer les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes. Suposo que van posar les mares a davant dels pares per allò de l’educació; les dones sempre primer. Tot i que de ben segur, en ares de l’igualtat extrema, el veritable motiu va ser la pronuciabilitat de la paraula. Molt millor AMPA que APMA. Bé tant li fa.

Estic totalment a favor de la igualat de generes, inclús soc capaç de reconèixer que moltes dones son més intel•ligents que molts dels homes, però aquesta hipersensibilitat (com diu el Dr. Desola) vers el que alguns, i/o algunes, consideren una discriminació lingüística de gènere em fa riure, que sempre és millor que plorar evidentment.

Ara quan fem un escrit hem de començar dient : “Benvolgudes i benvolguts” si no volem ferir certes sensibilitats hipersensibles. Seria millor atribuir al gènere femení el significat neutre en ares de la “discriminació positiva” i almenys els escrits serien menys indigestos, no?

Discriminació positiva?. Pot una discriminació del tipus que sigui ser positiva?, potser això es mereix una reflexió apart, i potser ara estic massa sensible vers aquesta positiva discriminació per motius de génere que, de ben segur, molts jutges i jutgesses tenen tan present.

dimarts, 19 d’agost de 2008

Davant la crisi econòmica de l’ajuntament : que cadascú assumeixi la seva responsabilitat

En el darrer ple extraordinari del 13 d’agost es va discutir el desajust pressupostari del nostre ajuntament.

Entre d’altres moltes qüestions el nostre grup municipal va proposar, com a mesura exemplaritzant, que tots els regidors ens rebaixéssim les retribucions un 50% i que l’alcalde tornés el seu sou al nivell que tenia abans de la sobtada puja de 8.000 euros anyals que és va fer immediatament després de guanyar les eleccions amb majoria absoluta.

Els regidors de la oposició cobrem 120 euros bruts per cada assistència a un ple municipal. Recordem que és fa un ple cada dos mesos i que, tenint en compte els que en poder haver d’extraordinaris, podem estar parlant d’una mitja de 10 plens a l’any. Es a dir uns 1.200 euros bruts a l’any per regidor.

Els regidors de l’equip de govern cobren a més a més l’assistència a d’altres òrgans col•legiats, com son les Juntes de Govern local (una cada setmana, 60 euros per regidor i sessió) i les reunions deliberants de les mateixes (una cada setmana, 120 euros per regidor i sessió).

No parlem de molts diners d’estalvi en un any si ho comparem amb els 300.000 euros i escaig de desajust que va reconèixer el regidor d’hisenda. Podem estar parlant de 2.400 euros corresponents als 4 regidors de la oposició, uns 20.000 euros dels 6 regidors de l’equip de govern i 8.000 euros del sou de l’alcalde. En total uns 30.400 euros l’any. El que vol dir un 10% aproximat del total del forat, que tampoc es gens despreciable.

Evidentment l’esforç, en aquest cas, es directament proporcional a la responsabilitat. Un regidor de l’oposició deixaria de percebre uns 600 euros/any, un de l’equip de govern, segons la seva responsabilitat, entre 2.000 i 5.000 euros/any, i l’alcalde 8.000 euros/any.

Quan una empresa no funciona el màxim responsable es l’administrador, seguit pel gerent i els directius. Son ells, cadascú des de la seva parcel•la de responsabilitat, qui han de posar les mesures per tal que l’empresa funcioni.

Quan al ple, intentant fer una analogia entre empresa privada i ajuntament, vaig fer una intervenció dient que l’empresari és el primer que perd ingressos en cas de mal funcionament de l’empresa, i en molts casos és el primer en deixar de cobrar, l’equip de govern en ple va començar a riure i a dir que el primer que fa un empresari amb problemes es acomiadar als treballadors.

No sé si amb això van marcar el camí que voldrien seguir a l’ajuntament, acomiadar personal, però evidentment l’analogia no els va agradar gens ni mica. Ho sento senyors però la realitat a les empreses familiars i les petites societats és aquesta. No parlem de grans empreses i multinacionals que, evidentment, es mouen per un altre codi de conducta. I l’ajuntament de Sant Cebrià, per comparació amb altres consistoris de poblacions sensiblement superiors, es una empresa familiar, una PYME petita.

Ja sé que tota analogia entre una PYME i l’ajuntament és pura coincidència, perquè ja d’entrada, a una empresa privada, un gestor nefast seria fulminantment acomiadat, cosa que al nostre consistori no passa, ans el contrari, els accionistes (electors) renoven una i una altre vegada al gerent (alcalde) en el seu càrrec, això si, desprès es van queixant que no obtenen dividends i que les accions baixen, només cal veure les nul•les inversions en infraestructures, on son? : el gimnàs, la famosa pasarela, la piscina que ni tan sols s’han plantejat fer, la llar d’avis, el famós repetidor per la TDT, el casal de cultura, el CAP, el nou accés a Castellar d’Índies, i tantes i tantes coses més que any rere any (i ja en portem uns quants) van quedant en projecte i sense fer.

Així doncs fora bo, per una vegada, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, encara que això representi tocar la butxaca dels politics i que, per una vegada, com ja he llegit en algun lloc, no paguin la crisi exclusivament sempre els mateixos.

Carles Marco
Regidor PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta

dijous, 26 de juny de 2008

Simplement, no son competents

Urbanisme arxiva la denúncia del PSC contra el govern de CiU i ERC de Sant Cebrià.

El que no vol dir en absolut que no se’n poguessin derivar responsabilitats. Simplement, no son competents.

I algun punt d’incompetència hi ha a urbanisme des del moment en que donen resposta a coses que no es van denunciar.



La denuncia del PSC parlava exclusivament de la il·legalitat que suposava el no pagament de taxes per ocupació de via publica. En cap moment ens varem adreçar a urbanisme per dirimir responsabilitats pel fet que la empresa vinculada a la tinent d’alcalde tingues l’encàrrec de venda de la promoció.

Urbanisme, tal i com es por veure al document de resposta, diu el següent :

- La ocupació sense llicencia és una presumible falta urbanística lleu, i ells nomes gestionen les greus. Per tant, no exoneren a l’ajuntament, simplement diuen que no és competència d’urbanisme aquesta mena de faltes.

- El seu escrit afegeix, i amb això si que ens deixen garratibats, que el fet que la venda dels pisos ho faci una empresa vinculada a la tinent d’alcalde tampoc és un tema de la seva competència.

La perplexitat davant aquest segon punt ve donada pel fet que en l’escrit adreçat a urbanisme no fèiem cap mena de menció a la venda de la promoció, ja que teníem meridianament clar que urbanisme no és un organisme competent per dirimir això.

El fet que urbanisme, en un clar excés de les seves atribucions, segurament degut a una confusió a ran de la lectura d’una instancia adjunta adreçada a l’ajuntament (mai a urbanisme), doni resposta a allò que no ha estat denunciat, ha estat aprofitat per l’ajuntament, i el document de resposta ha estat ràpidament enviat als mitjans de comunicació.

Tot i així l’efecte de la nostra denuncia ja va tenir les seves conseqüències, l’equip de govern va restablir la legalitat davant la por de ser inspeccionats per urbanisme. Respecte a lo demès, que cadascú tregui les seves conclusions, o no.

Si en algun moment tenim constància de presumptes prevaricacions acudirem, per suposat, a òrgans competents en la matèria. Mai a un organisme incompetent!.

dimarts, 10 de juny de 2008

Air Berlin

Flipeu amb la notícia i si voleu despatxar la vostra indignació feu-ho educadament però de forma efectiva (preferentment en alemany o anglès) a: abpresse@airberlin.com (Peter Hauptvogel, Director Corporate Communications) amb còpia a miriammueller@airberlin.com (Miriam Müller, responsable del magazin d'Air Berlin), i alexandramueller@airberlin.com (Alexandra Müller, encarregada de premsa).

La notícia és aquí:http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080605/53474077246.html

Si voleu un model de carta, us n'adjunto seguidament una que corre ja per la xarxa :


-------------------------------------------------------------------------------------------------
Sehr geehrte Damen und Herren,

ich könnte dieses Morgen kaum glauben, was in der Zeitung "La Vanguardia" zu lesen war. Der Vertreter ihrer Firma, Herr Joachim Hunold, argumentierte in einem Vorstellungsbrief, dass die spanische Sprache den Katalanischen gegenüber auf den balearischen Inseln diskriminiert wird. Grund dafür war, dass Sie einen Brief seitens der balearischen Regierung bekommen haben, in den eine höffliche Anweisung zu der Anwendung beide auf den Inseln offiziellen Sprachen vorgeschlagt wurde.

Sie haben natürlich das Recht es zu tun, was Sie für die Interesse ihrer Firma amb besten schätzen. Ich mache mich dennoch große Gedanken darüber, ob Herr Hunold die tägliche Realität auf den Inseln erlebt hat, oder wie ich mir vorstelle, wohnt er in einem isolierten Viertel und meistens har nur mit anderen Deutschen in seinem Alltag zu tun.

Spanisch ist meine Sprache und ich kann Ihnen versichern, dass meine Sprache keinesfalls weder auf den Inseln noch in keiner anderen Region Spaniens diskriminiert wird. Aber Katalanisch ist auch meine Sprache und ich erwarte von unserer Regierung, dass sie alles möglich macht, um sie zu pflegen.

Von daher möchte ich Ihnen mitteilen, dass ich ab diesem Tag eine aktive Boycott gegen Ihre Firma empfange, bis dem Tag eine öffentliche Entschuldigung Ihrerseits erfolgt. Dies schließt mit sich ein, dass ich diesen Brief meinen (sowohl Deutsche als auch Spanier) Bekannten bekommen lass, und selbstverständig Allen von der Benutzung Ihrer Firma abraten wird.

mit freundlichen Grüße,

XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------

Benvolguts senyors,

Gairebé no podia creure aquest matí el que llegia al diari "La Vanguàrdia". El President de la seva companyia, senyor Joachim Hunold, argumentava a una carta de presentació que l’idioma castellà patia a les Illes Balears una discriminació enfront el català. La raó per aquesta afirmació era que havien rebut una amable carta del Govern Balear amb una recomanació per l’ús d’*ambdues* llengües oficials.

Naturalment vostès tenen tot el dret a fer allò que estimin més oportú pels interessos de la seva empresa. Però tinc seriosos dubtes sobre si el senyor Hunold coneix la realitat de les Illes de primera mà o si com m’imagino viu aïllat en un barri on només té un tracte directe amb altres alemanys en la seva vida quotidiana.

El castellà és la meva llengua i li puc ben assegurar que no és discriminada ni a les Illes ni a qualsevol altre regió d’Espanya. Però el català també es la meva llengua i espero del nostre Govern, que faci tot el possible per protegir-la.

Degut això li vull comunicar que ençà d’aquest dia començo un boicot actiu contra la seva companyia fins el dia que presentin una disculpa pública. Això inclou fer arribar aquesta misiva a tots els meus coneguts (espanyols i alemanys) i per suposat una recomanació a tothom de no fer servir la seva companyia.

Rebi una cordial salutació,

XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------

Apreciados señores,

Casi no podía creerme lo que leía esta mañana en las páginas del diario “La Vanguardia”. El presidente de su compañia, el señor Joachim Hunold, argumentaba en su carta de presentación que la lengua castellana era discriminada en las Islas Baleares frente a la catalana. La razón para estas palabras era la que habían recibido una carta del Gobierno Balear con una cordial recomendación para el uso de ambas lenguas oficiales.

Naturalmente Uds. tienen todo el derecho a hacer aquello que crean más adecuado para el interés de su empresa. Pero tengo serias dudas sobre si el señor Hunold conoce la realidad de la isla de primera mano o si por el contrario vive en un barrio aislado donde sólo trata en su día a día con otros alemanes.

El castellano es mi lengua y le puedo asegurar que no es discriminada ni en las Islas Baleares ni en ninguna otra región de España. Pero el catalán también es mi lengua y espero de mi gobierno que haga todo lo posible para protegerla.

Debido a esto quiero comunicarle que a partir del día de hoy empiezo un boicot activo contra su compañía hasta el día que presenten una disculpa pública. Esto incluye hacer llegar esta misiva a todos mis conocidos (alemanes y españoles) y por supuesto una recomendación a todos para no usar su compañía.

Reciba un cordial saludo,

XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------

dijous, 8 de maig de 2008

“La quarta religió”

Acabo de llegir un petit llibre escrit per en Lluís Parera titulat “la quarta religió”. Son només 35 fulls escrits amb lletra generosa. El cas es que mai havia trigat tant a llegir tants pocs fulls. I és que es tracta d’un llibre de pensaments, de teories. Un llibre per llegir i meditar alhora. Un llibre per llegir ara, i tornar a llegir d’aquí a un temps.

Els que som agnòstics tenim un gran problema; com no estem tocats per la fe, ens passem part de la nostra vida cercant una explicació a la nostra existència i, malauradament, no podem refugiar-nos en cap religió quan la mort d’un esser estimat ens fereix quasi de mort.

Vaig perdre el meu únic germà al poc de complir 20 anys i dos mesos abans de fer els 30 als meus pares . Durant els darrers 27 anys he tingut, de manera recursiva, moments en que he sentit l’impuls de llegir llibres que parlessin de la vida després de la mort. He llegit al Dr. Raymond A. Moody, la Doctora Kübler, el Dalai Lama, inclús fa temps, molt temps, em vaig atrevir amb Allan Kardec. Però mai hagués pensat que desprès de tant llegir, un petit llibre, quasi un quadern, m’arribés tant al fons.

Suposo que en part és deu al llenguatge planer i fàcil d’assimilar, però també, a la naturalitat que empra al fer servir conceptes summament complexes com el de Deu i la reencarnació. M’agraden molt les explicacions respecte al fet religiós. En això coincideixo plenament.

A mi el cor sempre m’ha impulsat a creure que la mort no és la fi de tot, suposo que és la necessitat d’allunyar la por a trobar-se amb el no res. Tot i així sempre s’ha acabat imposant el meu cervell, en el seu paper de Sant Tomàs, per evitar que cap creença no demostrable pogués arrelar al meu interior. Diguem que soc un agnòstic amb dubtes raonables.

Gràcies Sr. Parera per pensar, però sobretot gràcies per escriure els seus pensaments. Avui em sento una mica menys orfe, una mica més a prop d’aquells estimats que ja no hi son. Les ferides es tanquen però les cicatrius, de tant en tant, segueixen fent mal. Tant de bo tingueu raó en allò que heu escrit.

dijous, 24 d’abril de 2008

Nota del Grup Municipal del PSC

Davant les notícies aparegudes a la premsa escrita i digital (“El Punt” i “Diari Maresme”) referents a les instàncies presentades per les irregularitats detectades a les obres de l’avinguda Maresme de Sant Cebrià, així com de les explicacions que fonts de l’ajuntament en fan d’aquest tema.

Tenint en compte la reacció que aquestes han provocat en una part de la població i en alguns àmbits del nostre ajuntament.

El grup municipal del PSC vol fer constar el següent :

1.- En cap moment hem pretès posar en tela de judici la honorabilitat de la empresa Finques Gesim, que ens mereix tot el respecte, com qualsevol empresa del nostre municipi.

Simplement hem volgut fer èmfasi en que justament quan una empresa, vinculada directa o indirectament amb un càrrec electe de l’ajuntament (en aquest cas amb una regidora i tinent d’alcalde), té alguna relació amb mesures que l’ajuntament ha de prendre, aquest darrer ha de ser encara més curós i escrupolós en la presa de les mateixes, no deixant cap possibilitat de dubte de la seva imparcialitat i del seu bon govern.

2.- Que l’acord, que l’article del diari “El Punt” posa en boca de fonts municipals, de no cobrar taxes per aquesta excepcional ocupació de la via pública a canvi de la col·locació de càmeres de vigilància, ens sembla una important pèrdua de recursos econòmics per les arques municipals totalment injustificada, a més a més d’un greuge comparatiu vers la resta de la població, que està obligada a abonar dites taxes per ocupacions de la via pública que no són comparables, ni en extensió, ni molt menys en el trasbals originat.

3.- Que a més a més entenem que si per un contenidor al carrer, l’ajuntament cobra 8’61 €/hora, és a dir, 206’64 € per dia, per una ocupació molt superior i que origina un trasbals important pels vilatans, s’hauria de cobrar un preu com a mínim igual, si no superior, enlloc dels 175 € diaris anunciats.

4.- Que en cap cas la col·locació de les càmeres hauria de ser moneda de canvi per no pagar les taxes, més aviat hauria de ser una imposició del nostre ajuntament donat el trasbals pel trànsit rodat i per la mobilitat dels veïns ocasionat per les obres. Imposició més que justificada amb l’ajustat preu/dia de 175 €.

5.- Que entenem que tot això representa una deixadesa molt greu de les obligacions, que tot consistori té, de vetllar pel bé i els interessos del poble, anteposant-los a interessos particulars. Que tot import que es deixa d’ingressar a les arques municipals reverteix en una menor capacitat per a fer inversions de millora al nostre poble, i pot provocar puges desmesurades d’impostos com les ja viscudes aquest any.

6.- Que entenem que l’únic responsable d’aquesta mala gestió és l’equip de govern, en cap cas Finques Gesim.

7.- Que ens sentim tristos per haver de denunciar aquestes actuacions, i avergonyits perquè això passi al nostre poble, però que seguirem fent la nostra feina amb tota la contundència i rigor, arribant, si no hi ha més remei, als tribunals de justícia, per tal que mai l’interès particular prevalgui sobre l’interès col·lectiu del poble, i intentant garantir que tothom sigui igual davant l’ajuntament.

dimecres, 9 d’abril de 2008

Una intervenció al fòrum del web de l'ajuntament

No és per fer-me pesat però quelcom més de 2 mesos es temps com per a poder donar algun tipus de resposta, no?, ni que sigui per dir que el famós directori trigarà mesos a veure la llum pels motius que sigui, o per dir que gràcies pel suggeriment de la millora en la estructuració del fòrum, però que ara no es creu convenient, o el que sigui. No sé, alguna resposta.

Després algú escriu en el “parlem-ne” que els de la oposició volem col•lapsar l’administració amb instancies, mocions i preguntes al ple. I jo em pregunto, si al fòrum del web municipal ningú respon durant més de 2 mesos, que he de fer?, presentar una instància?, una pregunta al ple per poder saber l’estat del directori d’empreses?.

De veritat que no ho entenc. No entenc aquesta manera de gestionar el fòrum. No entenc aquesta manera d’atendre ( o desatendre) al ciutadà. Es que cap dels regidors, per no dir l’alcalde, és digna seguir aquest fòrum?. I si algun d’ells ho fa, no té cap ànsia de respondre a preguntes educades i correctes?

Sincerament, devem estar fets de pastes ben diferents.

Salutacions (a qui es digni llegir-ho)

Carles Marco
Regidor, però abans que això, i sobretot, un ciutadà veí de Sant Cebrià




Aquesta es la intervenció feta el 23 de gener al mateix fòrum municipal :

___________________________________________________________
Publicat: Dc Gen 23, 2008 10:50 pm Assumpte: Directori d’empreses i estructura fòrum
___________________________________________________________


Fa mesos i mesos i mesos, que a l’apartat del web municipal dedicat a directori d’empreses surt el següent missatge :

"En aquests moments estem treballant actualitzant el directori d'empreses ubicades a Sant Cebrià de Vallalta per donar-vos una informació més exacte i actual. "


Però molts mesos eh. Tants que ja porto un temps donant-li voltes al fet de confeccionar un directori d'empreses dintre de www.stcebria.info per tal que pugui ser d’utilitat per la gent que cerca un servei.

Algú em podria dir quina previsió de temps hi ha per tal que aquest apartat del web municipal estigui en funcionament amb la informació més exacte i actual?, o millor dit amb alguna informació.



D’altre banda volia demanar a l’admin d’aquest fòrum si no considera escaient la creació d’apartats, per tal de segmentar adequadament els fils, i que la gent que vol intervenir o llegir tingui clar a on escriure o a on adreçar-se per tal de llegir allò que li pot ser d’interès.

Es podria crear un apartat de “política municipal” (ja que sembla que els partits van fent intervencions, be almenys els de l’oposició), un altre de “digues la teva” per aquell que vulgui dir el que sigui i mantenir aquest de “comentaris sobre el lloc web”. I un cop fet això moure cada fil al seu lloc.

Es un suggeriment. Ja que phpBB té aquesta possibilitat de crear apartats, penso que val la pena tenir un fòrum ben estructurat.

Salutacions

Carles Marco


divendres, 28 de març de 2008

Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre i PP.

Un clar exemple de com fer prevaldre els drets individuals sobre els col·lectius.

I no és per que sigui obra del PP, fos de qui fos li donaria el mateix suport. La protecció del medi ambient es cosa de tots, i no ha de tenir fronteres. La estupidesa d’alguns, i els interessos creats, semblen no tenir límits.

Els agents forestals de la comunitat de Madrid denuncien públicament que la comunitat ha aprovat una normativa per la qual els agents tenen prohibida la entrada a més del 70% dels boscos i terres de la comunitat. Es increïble però els grans propietaris de terres poder fer el que vulguin, cometre qualsevol delicte ecològic sense que els agents puguin fer res per evitar-ho, almenys a curt termini. Poden demanar un ordre judicial que pot trigar més de 3 mesos a ser concedida, si finalment ho és, per tal de tenir accés als terrenys particulars.

Mireu aquest pps, no té desaprofitament.


El tema va sortir a un conegut programa de TV. Mireu aquest video es molt bo.


Si voleu signar per donar suport a la campanya dels AAFF en contra d'aquesta llei feu clic al següent enllaç http://www.firmasonline.com/1firmas/camp1.asp?C=826

dilluns, 3 de març de 2008

Sant Cebrià Wireless comença a caminar !!

Amb una forta empenta i una gran dosi d'il·lusió s'ha començat la primera fase del projecte Sant Cebrià Wireless. Aquí teniu el document que explica els primers avenços. Finalment s'ha aconseguit concretar la participació que l'ajuntament tindrà en el projecte, però es necessiten voluntaris, gent que vulgui participar-hi en la comunitat posant nodes a casa seva.

Animeu-vos, junts podem muntar una xarxa que ens uneixi i que permeti, a banda de compartir continguts d'interès, accedir a Internet des de qualsevol lloc del nostre municipi. Si voleu participar podeu enviar un mail a juanhidalgo@t-systems.es



Si voleu saber de que es tracta podeu fer clic aqui i veure el document explicatiu del projecte.

dissabte, 1 de març de 2008

Aquí a Sant Cebrià ja ho hem viscut

Quan vaig implicar-me políticament amb Sant Cebrià i vaig optar per la que vaig considerar la millor opció pel poble, vaig fer-ho a condició que no volia sobrepassar en cap moment l’àmbit purament municipal, es a dir, que no pretenia ni volia participar en res que no tingues a veure amb Sant Cebrià.

Tot i això, i sense que serveixi de precedent, vull posar el següent vídeo al meu blog perquè sincerament crec que pot fer pensar a més d’un sobre la necessitat d’anar a votar. Cada vot es necessari. El desencís polític de la gent i l’abstenció poden portar més d’una desil·lusió el dia desprès. Aquí a Sant Cebrià ja ho hem viscut.

dilluns, 14 de gener de 2008

Carta abierta al regidor de CiU Pedro Vegas

Escrit personal de resposta al regidor de CiU Pedro Vegas, arran del seu article, aparegut al butlletí Parlem-ne.

(Fes clic a la imatge per accedir a l'escrit d'en Pedro Vegas)



Permítame que a título personal le dirija unas líneas, que dado mi estado de ánimo preveo acabaran siendo páginas,.... (fes clic al text per llegir la carta oberta)