dimecres, 28 de juliol del 2010

Avui ha guanyat el toro!

A partir d’avui Catalunya és una mica més ètica. Al Parlament de Catalunya ha guanyat el toro, a diferencia del que passa cada tarda de toros a la Monumental, avui ha guanyat el toro.

I ho ha fet amb l’ajut de la societat catalana, que majoritàriament s’ha posicionat en contra de la barbàrie, en contra d’una tortura evitable. Els catalans som un poble eminentment ètic, i Catalunya vol ser un país ètic. El Parlament català no ha fet altre cosa que donar resposta adequada a aquest clam social.

Estic feliç i content. Feliç pels braus que deixaran de patir a Catalunya en un futur molt proper, i content de ser català. Espero i desitjo que més aviat que tard els ciutadans d’altres parts d’Espanya també puguin estar feliços i contents com jo.

He tingut que esperar uns 40 anys. Des de la meva infantesa, quan veient les corrides a la televisió en blanc i negre, li preguntava al meu avi que quan guanyaria el toro, i avui per fi, ha guanyat. Per a mi és un moment molt intens. El desig d’aquell infant fet realitat. Les conviccions d’aquest adult elevades a rang de llei.

Ara sí, Catalunya ha dit PROU!

Gràcies de tot cor a totes les persones que han posat el seu gra de sorra per poder viure avui aquest moment tan especial.

dimarts, 27 de juliol del 2010

Tan sols un guanyador o un perdedor

Demà és el dia. Hi ha qui diu que demà tan sols hi haurà un guanyador i un perdedor. Però el cert és que en realitat hi haurà un guanyador o un perdedor. Demà els braus guanyaran el dret a no ser torturats públicament o seguiran sense tenir-lo. Demà els braus guanyaran o perdran.

M’agradaria que els diputats i diputades que han de votar demà, i que encara no tenen gaire clar el sentit del seu vot, o que ja l’han decidit en funció de simpaties o prejudicis, es plantegin, abans de prémer el botó del si o el no, que no han de pensar ni en la llibertat dels taurins ni en el patiment moral dels abolicionistes. Demà han de pensar en el patiment del brau, que és l’únic que de veritat s’hi juga quelcom important en tot això, si juga més que la vida, s’hi juga tenir dret a una mort digna i amb el mínim patiment possible.

Demà abans de votar han de tenir clar que Catalunya vol ser un país ètic, els catalans som un poble ètic, i és evident que el patiment gratuït d’un animal i la ètica tenen ben poc a veure.

Desitjo fermament que demà guanyi el brau, que guanyi la ètica per damunt de qualsevol altre consideració o interès.

divendres, 23 de juliol del 2010

Carta abierta a mundotoro a raíz de la publicación de su artículo “Pero qué golfos sois”

Señores de mundotoro es necesario tener muy poca vergüenza y una elevada dosis de irresponsabilidad, amén de otras “gracias”, como un mínimo sentido de la ética periodística, para insultar a todo un colectivo, en este caso a todos cuantos formamos parte del PSC, llamándonos “golfos” por el hecho de que nuestros diputados y diputadas vayan a poder ejercer su libertad de voto el miércoles 28 en la votación de la ILP PROU.

El texto entero del artículo editorial es un dechado de virtudes periodísticas, pero quiero destacar por encima de otras consideraciones todo lo referente al PSC, y muy especialmente cuanto dedican a nuestro diputado David Pérez.

Empezaré por la frase que cierra el escrito, y cito textualmente, “Socialistas del PSC, sois unos golfos”. La frase me retrotrae al discurso de Carlos Herrera en el auditorio Lope de Vega de Sevilla, en abril de 2009, cuando tildó a todos aquellos que luchamos por la abolición de la tauromaquia de “golfos”, amén de otras lindezas que me voy a ahorrar en esta ocasión.

¿Pero como se atreven insultar de esta manera a tantas personas?. ¿Es que no les han enseñado unas mínimas reglas de educación en la carrera?, ¿o simplemente es que se han ofuscado?.

Llamar golfos públicamente a los integrantes de un partido político por el mero hecho de haber discutido y dilucidado su postura ante un tema que no aparece en ningún acuerdo congresual ni en ningún programa electoral, me parece cuanto menos una tanto aventurado. Se me antoja una pataleta estéril por no haber sabido digerir un acto de normalidad democrática. Pero es que la normalidad democrática hay que digerirla y hay que aceptarla. Puede gustar más o menos, pero es que la democracia tiene estas cosas.

Más sangrante si cabe es el trato que dispensan a David Pérez. A estas alturas nadie dudará que las tesis de David y las mías, o las de otros socialistas, no son en absoluto concordantes en este tema. Pero créanme que se me revuelven los intestinos al ver como lo vilipendian públicamente.

David Pérez ha luchado por aquello en lo que ha creído, y lo ha hecho con todas sus fuerzas, doy fe. Se deben creer muy graciosos poniéndole el mote de “Pinocho Pinochote David”, y tildándolo de mentiroso y vendido, pero están cometiendo una gran injusticia con una persona que, como cualquiera, habrá podido cometer errores, pero que evidentemente no puede ser acusado de no haber dado la cara por ustedes y por cuantos como ustedes tienen intereses económicos en la continuidad de la tauromaquia.

Sepan que aún teniendo puntos de vista distintos, aún defendiendo posturas contrarias, siento un profundo respeto por David, y considero intolerable el trato que le dispensan. Creo que le están haciendo un flaco favor a su fiesta con este tipo de manifestaciones públicas. Y también creo, aunque sé que David no lo compartirá porqué es sin duda un hombre de convicciones, que se equivocó de compañeros de viaje.

Ustedes sí han confundido los “collons” con la mala educación, del mismo modo que confunden la normalidad democrática, la pluralidad y la libertad de voto con una especie de maquinación judeo-masónica para finiquitar la “fiesta”.

No se confundan, la fiesta no la va a matar ni David Pérez, ni el PSC, ni ningún partido político, ni siquiera aquellos que lo intentamos con todas nuestras fuerzas desde hace años; la fiesta la matan ustedes mismos, porqué solo ustedes son capaces de arremeter y pisotear incluso a aquellos que más han luchado por defenderla.

Pero tampoco se preocupen, porqué la fiesta murió hace ya muchos años. El avance ético de la sociedad la mató en Canarias y también en Cataluña, ahora solo pretendemos que esta muerte quede escrita en la ley Catalana, porqué no olvidemos que la ley también tiene un componente educativo, y no queremos que nuestros hijos alberguen duda alguna sobre la ética de sus padres.

Estoy convencido que también la tienen muerta en otros rincones de nuestra geografía, pero la mantienen comatosa a base de subvenciones y dinero público. No duden que lo que el miércoles pase en Cataluña tendrá una continuidad en otros lares, supongo que en cada lugar buscarán un cabeza de turco para cargar sobre él su frustración, igual que hacen en Cataluña con David Pérez y con el PSC.

Atentamente,

Carles Marco
Un golfo del PSC

dijous, 22 de juliol del 2010

Reflexions i més reflexions

En el sí del PSC es van succeint les reflexions al voltant de la ILP que vol abolir les matances públiques i festives dels braus, que es votarà al Parlament aquest proper dimecres.

Avui vull destacar-ne una de recent per tal que els nostres companys i companyes diputats tinguin un feedback del que pensa una part de la militància, una part dels seus companys de partit.

Es tracta del blog d’en F. Xavier Marín, Director de l’escola de formació del PSC (Xavier Soto), també signant de la plataforma psc-diu-prou. En F. Xavier amb un estil directe i clar fa unes reflexions sense embuts, sense ambigüitats. Us recomano la seva lectura.

També us podeu llegir el meu post anterior (si se’m permet), encara que sospito que dels meus escrits ja n’esteu un mica tips.
 
En qualsevol cas no vull deixar escapar la ocasió sense recomanar a aquells que encara no tinguin molt clar la orientació del seu vot que, a banda de llegir el claríssim escrit del company F. Xavier, que visionin i escoltin el següent vídeo.
 
Es tracta d’una part de la compareixença de Javier de Lucas al Parlament, qui d’una forma clara i brillant desgrana totes les intencionalitats del dret. No en va es Doctor en Dret, Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política, i en aquest moments és el Director del Col•legi d’Espanya a Paris. És un veritable luxe escoltar-lo.

Javier de Lucas compareix al Parlament from Carles Marco on Vimeo.
Javier de Lucas, un home brillant que fa una exposició a l'alçada de la seva intel•ligència i els seus ingents coneixements del dret.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Si se’m permet...

Avui vull fer una darrera petició als meus companys de partit, a les diputades i diputats dels PSC que el 28 de juliol tenen la responsabilitat i la possibilitat de representar el seu electorat, els seus companys.


Més enllà dels gustos i aficions personals, més enllà dels aspectes econòmics, més enllà del veritable sentit de la paraula llibertat, i dels llocs de treball que en puguin dependre. Més enllà de tot està la ètica. Més enllà de tot està aquella consciencia que tots tenim a dintre, i que ens diu de forma clara que causar un dolor i un patiment, quan aquest és evitable, no es correcte.

Qui defèn la continuïtat de les corrides de toros ho fa des de la seva perspectiva interessada, ja sigui pel plaer que li produeix la seva visió, o pels diners que li reporta la seva continuïtat, hi ha inclús qui en un exercici de demagògia, potser per desconeixement, apel•la a la llibertat. Suposo que la llibertat que demana per seguir assistint a aquest grotesc espectacle, és la mateixa llibertat que té per conduir sense cinturó de seguretat, per anar a 180 per l’autopista, per fumar al cinema, o per assistir a veure una baralla de gossos o galls.

No vull repetir allò de que llibertats i limitacions son consubstancials, crec que els conceptes, hores d’ara, tots els hauríem de tenir molt clars. Tots sabem que la nostra llibertat està limitada. Ni ho podem fer tot, ni ho podem dir tot.

Els que demanem la desaparició de la tauromàquia ho fem moguts pel rebuig que ens provoca la visió d’un mamífer patint un maltractament que considerem indigne i evitable. Perquè més enllà de l’espectacle, de la litúrgia, de la tradició, de la plasticitat, o del fet que algú ho consideri cultura, sobre la sorra de la plaça hi ha dos essers vius, un que suposem intel•ligent, l’altre que no ho és tant, però ambdós pateixen si els punxen, els dos son dotats un sistema nerviós pràcticament idèntic. Son dos essers amb capacitats cognitives diferents, però amb la mateixa capacitat de patir dolor.

Si voleu saber el que sentim aquells que lluitem contra la perpetuació d’aquest espectacle, la propera vegada que presencieu imatges d’una corrida no mireu el torero ni la plaça, mireu el toro, mireu els seus ulls, mireu la sang que li brolla del llom, mireu la sang que vomita, mireu-lo quan doblega les potes, mireu quan li tallen una o les dues orelles, mireu com el descabellen, com l’arrosseguen.

Si en algun moment sentiu vergonya que els essers humans facin tot això per diversió, per passar la tarda, per diners, haureu començat a entendre’ns. No es tracta que no hi anem si no ens agrada, és que ens avergonyeix com a persones, com a membres d’aquesta societat, que això segueixi passant cada tarda de diumenge amb sis animals, perquè no aconseguim trobar-li la justificació.

Carles Marco
Afiliat i regidor pel PSC