En el darrer ple extraordinari del 13 d’agost es va discutir el desajust pressupostari del nostre ajuntament.
Entre d’altres moltes qüestions el nostre grup municipal va proposar, com a mesura exemplaritzant, que tots els regidors ens rebaixéssim les retribucions un 50% i que l’alcalde tornés el seu sou al nivell que tenia abans de la sobtada puja de 8.000 euros anyals que és va fer immediatament després de guanyar les eleccions amb majoria absoluta.
Els regidors de la oposició cobrem 120 euros bruts per cada assistència a un ple municipal. Recordem que és fa un ple cada dos mesos i que, tenint en compte els que en poder haver d’extraordinaris, podem estar parlant d’una mitja de 10 plens a l’any. Es a dir uns 1.200 euros bruts a l’any per regidor.
Els regidors de l’equip de govern cobren a més a més l’assistència a d’altres òrgans col•legiats, com son les Juntes de Govern local (una cada setmana, 60 euros per regidor i sessió) i les reunions deliberants de les mateixes (una cada setmana, 120 euros per regidor i sessió).
No parlem de molts diners d’estalvi en un any si ho comparem amb els 300.000 euros i escaig de desajust que va reconèixer el regidor d’hisenda. Podem estar parlant de 2.400 euros corresponents als 4 regidors de la oposició, uns 20.000 euros dels 6 regidors de l’equip de govern i 8.000 euros del sou de l’alcalde. En total uns 30.400 euros l’any. El que vol dir un 10% aproximat del total del forat, que tampoc es gens despreciable.
Evidentment l’esforç, en aquest cas, es directament proporcional a la responsabilitat. Un regidor de l’oposició deixaria de percebre uns 600 euros/any, un de l’equip de govern, segons la seva responsabilitat, entre 2.000 i 5.000 euros/any, i l’alcalde 8.000 euros/any.
Quan una empresa no funciona el màxim responsable es l’administrador, seguit pel gerent i els directius. Son ells, cadascú des de la seva parcel•la de responsabilitat, qui han de posar les mesures per tal que l’empresa funcioni.
Quan al ple, intentant fer una analogia entre empresa privada i ajuntament, vaig fer una intervenció dient que l’empresari és el primer que perd ingressos en cas de mal funcionament de l’empresa, i en molts casos és el primer en deixar de cobrar, l’equip de govern en ple va començar a riure i a dir que el primer que fa un empresari amb problemes es acomiadar als treballadors.
No sé si amb això van marcar el camí que voldrien seguir a l’ajuntament, acomiadar personal, però evidentment l’analogia no els va agradar gens ni mica. Ho sento senyors però la realitat a les empreses familiars i les petites societats és aquesta. No parlem de grans empreses i multinacionals que, evidentment, es mouen per un altre codi de conducta. I l’ajuntament de Sant Cebrià, per comparació amb altres consistoris de poblacions sensiblement superiors, es una empresa familiar, una PYME petita.
Ja sé que tota analogia entre una PYME i l’ajuntament és pura coincidència, perquè ja d’entrada, a una empresa privada, un gestor nefast seria fulminantment acomiadat, cosa que al nostre consistori no passa, ans el contrari, els accionistes (electors) renoven una i una altre vegada al gerent (alcalde) en el seu càrrec, això si, desprès es van queixant que no obtenen dividends i que les accions baixen, només cal veure les nul•les inversions en infraestructures, on son? : el gimnàs, la famosa pasarela, la piscina que ni tan sols s’han plantejat fer, la llar d’avis, el famós repetidor per la TDT, el casal de cultura, el CAP, el nou accés a Castellar d’Índies, i tantes i tantes coses més que any rere any (i ja en portem uns quants) van quedant en projecte i sense fer.
Així doncs fora bo, per una vegada, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, encara que això representi tocar la butxaca dels politics i que, per una vegada, com ja he llegit en algun lloc, no paguin la crisi exclusivament sempre els mateixos.
Carles Marco
Regidor PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada