dijous, 18 d’octubre del 2007

Oposició constructiva

Oposició. La pròpia paraula, que s’empra per nomenar als grups que no governen, sembla voler marcar una forma de fer; oposar-se. Res mes lluny de la realitat. Es cert que de vegades hom pot practicar aquesta mena d’oposició per sistema, sobretot quan els opositors no tenen idees ni ganes. Al nostre poble ha passat.

Però aquesta legislatura ha començat amb una oposició ben diferent, una oposició constructiva, amb moltes idees, que vol aconseguir un poble millor, que està fent treballar al govern municipal com mai, que no permet que s’adormin. I tot això es deu fonamentalment al tarannà dels dos grups que han obtingut regidors però han quedat exclosos del govern, l’entesa d’esquerres per Sant Cebrià (ICV) i l’agrupació del PSC de Sant Cebrià.

Es tracta de dos grups que, malgrat les seves visions particulars de la realitat del nostre poble, malgrat els punts de no coincidència, tenen un tret característic que els uneix; les ganes de treballar per millorar el nostre poble, de treballar pel benestar de les persones i de no transigir davant les il·legalitats i els amiguismes.

Això ha generat, en un temps record, unes sinergies naturals que estan donant com a fruit un allau de mocions, instancies, preguntes al ple i al·legacions. Oposició constructiva. Oposició que vol aconseguir un poble millor, governi qui governi.

Algú pot pensar que això es fer la feina als que governen. Que si els hi donem idees s’acabaran apropiant dels mèrits. Això es segur; però Lo veritablement important es que les coses es facin i es facin ben fetes.

A l’ajuntament també hi ha coses que funcionen, no tot ha de ser negatiu, i lògicament lluny d’intentar buscar la critica demagògica s’ha de dir ben clar. La crítica constructiva també implica el reconeixement de les coses ben fetes.

En aquesta línia hem de felicitar al tècnic de seguretat local que està vetllant per la seguretat de les línies elèctriques que els de Fecsa-Endesa tenen mes que oblidades. També mereix una felicitació el web de seguretat, tot un exemple de coordinació entre els cossos que el composen i un veritable exemple a seguir, pels encarregats del web municipal, del que ha de ser un web útil i magníficament actualitzat.

També cal un reconeixement pels treballadors municipals. I es que el personal de l’ajuntament també ens ajuda a fer la tasca que les urnes i el grup governant de CiU ens ha encomanat, la oposició.

Per fer oposició sense mes, no cal treballar gaire, n’hi ha prou amb assistir als plens i votar majoritàriament en contra dels temes debatuts. Però per fer oposició constructiva s’ha de treballar, s’ha de recavar informació de l’activitat del govern, s’han de verificar xifres, factures, registres d’entrada i sortida, etcètera. Tota aquesta documentació es requerida pels nostres regidors i comporta una feina pel personal administratiu de l’ajuntament.

Gracies a la seva col·laboració tenim el material necessari per poder presentar mocions i així fer propostes i al·legacions.

Propostes per acostar la gestió municipal a allò que pensem que tots mereixem. Serveis dignes i amb un mínim de qualitat.

Al·legacions a tot allò que entenem representa un tracte de favor fruit de l’amiguisme, o un greuge comparatiu vers una part dels vilatans.

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Cremar fotografies es lleig, però ha de ser necessariament un delicte?

Cremar fotografies del rei, o de qui sigui, no esta bé. Es lleig. Quan veus les imatges dona certa prevenció, cert rebuig. Hem vist moltes vegades imatges semblants als telenotícies. Amb altres actors. Veient les imatges de Girona hom rememoren aquelles imatges de musulmans cremant fotografies i banderes de presidents i països occidentals. Imatges que donaven una clara idea de la catadura moral dels boixos incendiaris, totalment incendiats d’odi. Lleig.

Es lleig; però ha de ser necessariament un delicte?.

Ni tan sols quan algú crema mobiliari urbà, en un acte de vandalisme, es mobilitzen les mes altes esferes de la judicatura de l’estat. Però si el que es crema es quelcom inútil, quelcom que no ha estat pagat amb diners de tots, quelcom que no s’ha de reposar, quelcom que no es necessari, unes simples fotografies, llavors si, tota la maquinaria judicial s’ha de posar en marxa, perquè s’està cremant alguna cosa mes que paper, s’està cremant un símbol, s’està cremant la sacrosanta imatge d’un rei, el nostre rei.

Perquè el nostre rei es el rei de tots, inclús d’aquells que no volen tenir un rei. Franco va voler que a la seva mort es reinstaurés la monarquia a Espanya. I jo em pregunto, hem d’estar eternament donant per bona la herència d’aquell dictador?. Mai mes ens podrem replantejar si volem una monarquia parlamentaria o una república?.

Cada cop hi ha mes veus crítiques amb la monarquia espanyola i ningú podrà evitar, per molts articles del codi penal que s’invoquin, que aquestes veus es facin sentir.

El problema es que els mitjans de comunicació i altres esferes, de forma totalment interessada, s’hi volen fixar amb les formes però no amb el contingut. Critiquen la crema de fotografies, com a un fet aïllat de quatre boixos, però ni tan sols es plantegen si a la nostra societat comença a haver un veritable debat respecte de la continuïtat de la institució monàrquica.