diumenge, 23 de desembre de 2007

Salvem la vall, salvem el poble

SALVEM LA VALL, SALVEM EL POBLE

A Sant Cebrià existeix un paratge conservat de forma natural d’una enorme riquesa paisatgística, lliure encara de la destrucció especulativa de l’home. Així és l’entorn de la riera de Sant Andreu i les valls que en ella es formen.

Aquest indret, però, es veu greument amenaçat. Finalment les màquines, el ciment i la urbanització, vol arribar a aquest paratge i de diferents formes. Tres són les amenaces:

En el projecte de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que es presentarà a aprovació, es pretén reconvertir les naus de Can Terrades, on s’hi van instal·lar fa uns anys unes indústries de forma il·legal, en un nou polígon industrial. Per molt que es restringeixin els usos del polígon, no hi dubte que representarà un fort impacte a l’entorn: obres, carreteres, clavegueram (o potser no n’hi haurà que encara és pitjor), trànsit de vehicles industrials pel nucli urbà, abocaments d’aigües residuals, ..., i tot això suposant que les indústries que s’hi instal·lin no siguin més agressives amb l’entorn.

S’està ja en el tram final de legalitzar la planta de tractament de runes, al costat de les naus al·ludides. Què representa?, simplement el pas de vehicles pesats pel carrer Matas, travessant el poble, pel costat del parc Puigvert, únic punt urbà d’esbarjo infantil, i passant pels camins on habitualment es passeja o es va en bicicleta i que no estan adaptats ni condicionats per al pas d’aquests vehicles. Un cop legalitzada l’activitat, ningú garanteix quina serà la quantitat de camions diaris circulant.

I finalment, en el cor mateix de la riera de Sant Andreu, s’ha proposat fer un “parc temàtic d’esports a la natura” a Can Matas – Can Matet, títol amb el que es disfressen la construcció de 174 habitatges unifamiliars, 50 bungalows, 5850 m2 d’hotel i centre de convencions, sales recreatives, restaurant, centre comercial, cinemes, piscina, pista d’esquí, d’equitació, circuit de bicicletes i sobretot, circuits per a la pràctica del motociclisme en totes les seves modalitats, ..., això sí, tot amb el “màxim respecte a l’entorn natural”, com si fos possible construir tot això i respectar res al mateix temps.

Estem doncs, a les portes de la transformació més important de Sant Cebrià. L’impacte en aquest paratge d’aquestes tres actuacions canviarà per sempre les relacions i l’entorn natural de Sant Cebrià. Es perdrà la seva principal riquesa.

Abans de què sigui massa tard, podem posar-nos a treballar per intentar que això no passi. Per això els grups municipals del PSC i de l’Entesa d’Esquerres – ICV, convoquem a tot el poble, urbanitzacions incloses, a una assemblea veïnal el proper dissabte 26 de gener de 2008, a les 10 del matí, a la sala de plens de l’Ajuntament, per constituir una plataforma ciutadana que, amb independència de les actuacions que els partits polítics puguem dur a terme, sigui capaç d’encapçalar la resposta veïnal a l’agressió que pot patir Sant Cebrià si entre tots no ho evitem.

I també us convidem a presentar i omplir l’Ajuntament d’al·legacions a la planta de tractament de runes, omplint i signant el model que estem distribuint (data límit 28-12-07).


Partit del Socialistes de Catalunya Entesa d’Esquerres – ICV

Sant Cebrià de Vallalta, 22 de desembre de 2007

diumenge, 16 de desembre de 2007

Un llibre que m'ha agradat molt

Es tracta d'un llibre d'investigació al voltant de la figura del rei d'espanya que toca alguns temes poc coneguts i que referma a qualsevol persona republicana en les seves creences.

El rei tan respectat pel seu "suposat" paper clau el 23F queda clarament en entredit. Els seus negocis i les seves amistats perilloses han anat passant davant els meus ulls i he estat incapaç d’abandonar la seva lectura fins que l’he acabat.

Títol El pecado original de la Familia Real Española
Autor Josep Carles Clemente
Col·lecció Grandes Exitos
Pàgines 480
Tamany 15,5 x 22,5 Cartoné
ISBN 978-84-96626-57-7

dimarts, 6 de novembre de 2007

Fòrum nou i tarannà antic (una intervenció al nou fòrum municipal)

Ja tenim nou fòrum municipal i segons diu la nota que apareix al web municipal...

Des de l’Ajuntament us informem que hem instaurat un nou sistema de fòrum que permetrà fer més àgil la comunicació i controlar la problemàtica detectada dels massius missatges spam.

... a part de resoldre el tema dels spam, ens ha de permetre una comunicació mes àgil.

I jo em pregunto, una comunicació mes àgil per part de qui?

Ara tenim un eina nova i molt bona, un fòrum phpBB, però el tarannà de qui administra es l’antic, el de sempre. En primer lloc es manté un apartat titulat “Comentaris sobre el lloc web” i es crea un fòrum de “enquestes i consultes populars” que s’inaugura amb el tema “Participa en el disseny del programa Festa Major 2008”. Molt bé.

El primer que se m’acut es preguntar, i l’Àngel Mondejar a on ha de posar el seu escrit sobre el mosquit tigre?, suposo que l’Àngel abans de posar-ho va dubtar entre “Comentaris sobre el lloc web” i “Participa en el disseny del programa Festa Major 2008” que son els únics dos grans temes oberts per l’administrador.

Ja que tenim aquest sistema de fòrum que permet establir una mica d’ordre i estructura a les aportacions de la gent, que podríeu crear un tema que fos per exemple “digues la teva” o “expressat” o quelcom semblant?, almenys la gent sabria a on posar els seus comentaris. Tot i que posats a demanar el mes raonable seria crear un apartat per tal que la gent digues la seva i un altre específic per queixes.

Potser pensareu que soc massa crític però de veritat que arriba un moment en que ja no se si es desgana, falta de ganes o poques ganes. Ja que heu trigat uns quants mesos a posar en marxa el nou fòrum, algú podria haver rumiat una mica com es faria servir l’enorme potencial de l’eina, però no, tenim fòrum nou (això si sense spam) i els defectes de sempre.

Es clar, com que resulta que, a excepció feta d’en José Luis Portero al fòrum de Can Palau, ni l’alcalde, ni cap dels altres regidors del govern consideren digne aquest fòrum (ni cap altre per cert), doncs no cal pensar-hi gaire. Això si, resulta que ningú participa, però desprès t’assabentes que tots ho van llegint i criticant les bestieses que s’escriuen.

El segon vici persistent, que passa del fòrum antic al nou, es la total absència d’eco, es a dir, un fa una intervenció i cap responsable diu ni ase ni bestia.

Que detectes una falla en la seguretat que el fa vulnerable als spamers i fas una intervenció per dir-ho i explicar com s’ha de resoldre, doncs efectivament al cap de 30 minuts resulta que algú responsable ho ha llegit i ho arregla, això si, es massa feina fer una intervenció a continuació per donar les gracies, o simplement per dir que ja es tenia present i que encara no s’havia fet pel que sigui, o inclús per dir “vale listillo” que ja ho sabíem. No; silenci absolut.

Que demanes la inclusió al web municipal d’un enllaç a http://www.stcebria.info/, doncs igual que quan fa un any vaig demanar el mateix amb el web de Can Palau. Silenci absolut. Ni tan sols un ho comunicarem, ja veurem, ens ho rumiarem, o cap problema. Em tocarà el mateix que fa un any, anar mirant el web municipal a veure si un dia apareix el link o un baner, cosa difícil si ningú es digna demanar-m’ho.

Potser si que soc molt crític, qui sigui sempre podrà dir que com que soc del PSC i estic a la oposició, doncs es clar, que he de dir; però no, com ja s’ha dit en altres ocasions : no es això companys, no es això.

Si jo que no tinc cap responsabilitat, ni de govern ni de res, perdo moltíssimes hores de son per tal de tenir un portal de Sant Cebrià que sigui útil a la gent, per enviar notes d’activitats de Sant Cebrià a l’agenda del racó català, per tenir un web d’informació dels plens municipals permanentment actualitzat i a mes a mes segueixo els fòrums de Can Palau i aquest, penso que aquells que si tenen aquesta responsabilitat s’hi haurien de dedicar amb molta mes il·lusió i ganes per tal d’oferir a la gent de Sant Cebrià el màxim d’ells mateixos.

Si, soc crític, però no demano res que jo no estigui fent, i amb escreix, això si perquè vull, perquè em ve de gust, per la satisfacció personal de fer quelcom i intentar fer-ho be.

Fòrum nou i tarannà antic, disculpeu però es el que hi ha, almenys de moment.

Carles Marco

dijous, 18 d’octubre de 2007

Oposició constructiva

Oposició. La pròpia paraula, que s’empra per nomenar als grups que no governen, sembla voler marcar una forma de fer; oposar-se. Res mes lluny de la realitat. Es cert que de vegades hom pot practicar aquesta mena d’oposició per sistema, sobretot quan els opositors no tenen idees ni ganes. Al nostre poble ha passat.

Però aquesta legislatura ha començat amb una oposició ben diferent, una oposició constructiva, amb moltes idees, que vol aconseguir un poble millor, que està fent treballar al govern municipal com mai, que no permet que s’adormin. I tot això es deu fonamentalment al tarannà dels dos grups que han obtingut regidors però han quedat exclosos del govern, l’entesa d’esquerres per Sant Cebrià (ICV) i l’agrupació del PSC de Sant Cebrià.

Es tracta de dos grups que, malgrat les seves visions particulars de la realitat del nostre poble, malgrat els punts de no coincidència, tenen un tret característic que els uneix; les ganes de treballar per millorar el nostre poble, de treballar pel benestar de les persones i de no transigir davant les il·legalitats i els amiguismes.

Això ha generat, en un temps record, unes sinergies naturals que estan donant com a fruit un allau de mocions, instancies, preguntes al ple i al·legacions. Oposició constructiva. Oposició que vol aconseguir un poble millor, governi qui governi.

Algú pot pensar que això es fer la feina als que governen. Que si els hi donem idees s’acabaran apropiant dels mèrits. Això es segur; però Lo veritablement important es que les coses es facin i es facin ben fetes.

A l’ajuntament també hi ha coses que funcionen, no tot ha de ser negatiu, i lògicament lluny d’intentar buscar la critica demagògica s’ha de dir ben clar. La crítica constructiva també implica el reconeixement de les coses ben fetes.

En aquesta línia hem de felicitar al tècnic de seguretat local que està vetllant per la seguretat de les línies elèctriques que els de Fecsa-Endesa tenen mes que oblidades. També mereix una felicitació el web de seguretat, tot un exemple de coordinació entre els cossos que el composen i un veritable exemple a seguir, pels encarregats del web municipal, del que ha de ser un web útil i magníficament actualitzat.

També cal un reconeixement pels treballadors municipals. I es que el personal de l’ajuntament també ens ajuda a fer la tasca que les urnes i el grup governant de CiU ens ha encomanat, la oposició.

Per fer oposició sense mes, no cal treballar gaire, n’hi ha prou amb assistir als plens i votar majoritàriament en contra dels temes debatuts. Però per fer oposició constructiva s’ha de treballar, s’ha de recavar informació de l’activitat del govern, s’han de verificar xifres, factures, registres d’entrada i sortida, etcètera. Tota aquesta documentació es requerida pels nostres regidors i comporta una feina pel personal administratiu de l’ajuntament.

Gracies a la seva col·laboració tenim el material necessari per poder presentar mocions i així fer propostes i al·legacions.

Propostes per acostar la gestió municipal a allò que pensem que tots mereixem. Serveis dignes i amb un mínim de qualitat.

Al·legacions a tot allò que entenem representa un tracte de favor fruit de l’amiguisme, o un greuge comparatiu vers una part dels vilatans.

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Cremar fotografies es lleig, però ha de ser necessariament un delicte?

Cremar fotografies del rei, o de qui sigui, no esta bé. Es lleig. Quan veus les imatges dona certa prevenció, cert rebuig. Hem vist moltes vegades imatges semblants als telenotícies. Amb altres actors. Veient les imatges de Girona hom rememoren aquelles imatges de musulmans cremant fotografies i banderes de presidents i països occidentals. Imatges que donaven una clara idea de la catadura moral dels boixos incendiaris, totalment incendiats d’odi. Lleig.

Es lleig; però ha de ser necessariament un delicte?.

Ni tan sols quan algú crema mobiliari urbà, en un acte de vandalisme, es mobilitzen les mes altes esferes de la judicatura de l’estat. Però si el que es crema es quelcom inútil, quelcom que no ha estat pagat amb diners de tots, quelcom que no s’ha de reposar, quelcom que no es necessari, unes simples fotografies, llavors si, tota la maquinaria judicial s’ha de posar en marxa, perquè s’està cremant alguna cosa mes que paper, s’està cremant un símbol, s’està cremant la sacrosanta imatge d’un rei, el nostre rei.

Perquè el nostre rei es el rei de tots, inclús d’aquells que no volen tenir un rei. Franco va voler que a la seva mort es reinstaurés la monarquia a Espanya. I jo em pregunto, hem d’estar eternament donant per bona la herència d’aquell dictador?. Mai mes ens podrem replantejar si volem una monarquia parlamentaria o una república?.

Cada cop hi ha mes veus crítiques amb la monarquia espanyola i ningú podrà evitar, per molts articles del codi penal que s’invoquin, que aquestes veus es facin sentir.

El problema es que els mitjans de comunicació i altres esferes, de forma totalment interessada, s’hi volen fixar amb les formes però no amb el contingut. Critiquen la crema de fotografies, com a un fet aïllat de quatre boixos, però ni tan sols es plantegen si a la nostra societat comença a haver un veritable debat respecte de la continuïtat de la institució monàrquica.

dimarts, 18 de setembre de 2007

Els senyals de la cruïlla crtra Can Palau amb la BV

L’entrada al camí de Can Palau des de la BV no te desaprofitament. Com passem cada dia ja casi ni ens adonem, però el que ve per primera vegada al•lucina. Doneu un cop d’ull a la següent fotografia
Tenim el cartell de Can Palau, un enorme i desproporcionat indicador de Tallers Salicrú, la indicació de coto de caça, un cartell antic que ja s’ha mimetitzat amb l’arbre (i que des de fa anys i anys ningú pensa en treure), i un lletrerot enganxat al mateix arbre que fa propaganda (suposo que totalment il•legal) d’uns que es dediquen a reformes econòmiques. Tot i que no surt a la fotografia, a l’altre banda de la calçada tenim un cartell que ens indica la freqüència de Radio Sant Cebrià.

Algú va dir en una ocasió que la informació als conductors s’ha de racionalitzar i que no podem inundar de missatges a qui condueix, que es perjudicial pel seu grau d’atenció.

En mirar la foto, una de les primeres coses que penses es “pobre arbre”, te clavats el lletreró del coto i el centenari, i esta suportant el de les reformes amb uns filferros. La natura està al nostre servei i, evidentment, els arbres serveixen per donar ombra i clavar lletrerets.

Una altre conclusió a la que arribem mirant la fotografia es que Can Palau està per allà on estan els Tallers Salicrú. Vaja que sembla molt mes important els tallers que la pròpia urbanització. Aquest cartell, vull suposar que posat de forma legítima i amb permís de l’ajuntament, no se si compleix amb alguna normativa, però el que es evident es que no cal donar tanta informació en una cruïlla. Mireu el lletreró amb deteniment



Nom, activitat (Serralleria i fusteria metàl•lica), productes (Tanques metàl•liques, tot alumini i vidre, portes basculants i correderas), adreça, població i província, telèfon fix i mòbil, i finalment a sota, la fletxa indicadora del camí. Podríem fer un lletrerot semblant de Can Palau, i posar el nom i parcel•la de cada veí, així estaríem equiparats.

Evidentment això darrer es broma però esta clar que un indicador així es mes propi d’una tanca publicitària, d’un anunci a una revista, o de la tanca d’entrada a una industria, que d’una cruïlla de camins. Amb la magnitud que té costa de llegir el de Can Palau.

Respecte als senyors que fan reformes econòmiques, no m’estranya; no es gasten un duro en publicitat allà on s’ha de fer, s’estimen mes penjar lletrerots com el de la foto següent



Tenen permís per penjar publicitat d’un arbre aquests senyors?, està permès?, si no ho està perquè ningú de l’ajuntament els truca i els commina a treure d’immediat aquest cartell. Quan estàvem en campanya electoral vaig sentir comentaris molt crítics amb els cartells enganxats als arbres, però aquells es van posar i treure. El de les reformes allà segueix, esperant a que es mimetitzi amb l’arbre, com el de sota.

Potser pensareu que m’avorreixo i em dedico a escriure aquestes coses. Us ben asseguro que no es així, però es que em revelen les coses mal fetes, i em revela es passotisme de qui hauria de cuidar que les coses es fessin bé.

Es molt senzill, es truca als de les reformes per tal que treguin el lletrerot, i si no fan cas, s’incoa un expedient sancionador i es treu. S’aprofita l’avinentesa per treure el lletreró mil•lenari, es fa una petita festa d’acomiadament lletreró - arbre (per respecte als molts anys de convivència), i es posa a la vitrina - museu que hi ha a la planta baixa de l’ajuntament amb antigalles. I en quant a lo de Salicrú doncs jo, sincerament, els faria posar un indicador, amb forma de fletxa com el de Can Palau, simplement amb el nom, notablement mes petit, i el col•locaria a sota del de Can Palau. Be es una idea.



El que està clar es que a part de seguir endavant amb el pla de millora, millorar l’entrada de la urbanització, el punt verd, etc... també podem donar una sensació de poble mes seriós, i de pas, fer un favor als conductors per tal que amb un sol cop d’ull puguin llegir totes les indicacions i només les estrictament necessàries.

diumenge, 16 de setembre de 2007

Madeleine

Molt s’està especulant darrerament respecte del cas Madeleine. Hi ha qui ja te clar que la pobre nena es morta i que els culpables son els seus pares. També hi ha qui creu que algun element de la policia judicial portuguesa està implicat en la desaparició de Madeleine i que esta intentant inculpar als pares per tancar el cas en fals, mireu i llegiu amb deteniment el blog següent http://master-of-fate.spaces.live.com/blog/, si mes no dona que pensar.

Al marge de tot això i indistintament de qui sigui el culpable material de la seva desaparició hi ha una cosa certa, els pares van actuar de forma molt negligent deixant els tres fills de molt curta edat a l’apartament per anar a sopar amb uns amics. Si us plau, uns pares normals, o van a sopar amb els fills, o contracten un cangur.

Sembla ser que el Vaticà ja ha tret del seu web la referència de la visita dels McCann, també se de gent que ha eliminat el link al web de Madeleine. Jo porto dies donant-li voltes, escoltant les noticies i la veritat es que, hores d’ara, no ho tinc gens clar i no puc emetre un judici, tot i que tingui, com tothom, la meva opinió personal.

Es per això que mantindré el link al web de Madeleine fins que hi hagi un desenllaç definitiu del cas.

Si hi ha una remota possibilitat que Madeleine estigui viva crec que no es mereix caure en l’oblit, de la mateixa manera que molts altres nens desapareguts, que no han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació i de la societat en general com el cas de Madeleine.

dimarts, 4 de setembre de 2007

MADEIRA

Hem estat passat uns dies de descans a l’illa de Madeira amb la família. Una experiència recomanable per qui vulgui unes vacances tranqui-les, en un entorn privilegiat, amb una natura exuberant, un clima suau i una gent encantadora.

Es curiós però tot i ser una illa Portuguesa un no pot evitar la sensació de visitar una colònia Britànica. El 80% de les persones allotjades al nostre hotel, el Royal Savoy de Funchal (per cert totalment recomanable), eren ciutadans Britànics. Absolutament tota la documentació en Portuguès i Angles, tan sols varem trobar un restaurant amb la carta en mes idiomes, entre ells el Castellà, les actuacions de cada nit a l’hotel amb repertoris típics Anglosaxons.

Quan es visiten terres d’altres països un espera poder sentir-se immers en la cultura del país visitat, no pas en la cultura d’un altre. Però que hi farem això passa també a alguns indrets de casa nostra.

Això si, en demanar un hot-dog o un Burger al bar de la piscina, et posaven unes bossetes amb ketchup, mostassa i maionesa. La sorpresa en llegir la marca va ser que aquestes provenen d’una industria, de nom Millás, ubicada al polígon industrial de Sant Pol de Mar (a l’altre banda de la benzinera). Ens va fer molta il·lusió, i potser pensareu que es una tonteria, però desprès d’uns quants dies creuant good morning, thank you i sorry per tot l’hotel, aquesta troballa va ser com una injecció d’aire fresc de la nostra terra.

Si t’interesses una mica per conèixer la vegetació de la illa, de on prové la immensa quantitat d’aigua que brolla per qualsevol indret, i parles amb algun tècnic forestal, acabes tenint la sensació que de forma irremeiable ens estem carregant el planeta per tot arreu.
Resulta que fa alguns segles la illa va ser brutalment desforestada per aconseguir la fusta necessària per construir vaixells. El nom de Madeira te el seu origen en la gran quantitat de fusta (en forma d’arbres) que contenia l’illa. Desprès de veure la salvatjada comesa amb aquest petit territori, es van dedicar a reforestar-la, però a mes a mes d’alguns arbres autòctons van introduir d’altres que no ho eren. Un d’ells va ser l’eucaliptus.

Ara fa un temps han descobert que l’eucaliptus es carrega la flora autòctona que te al seu voltant i, el que es pitjor, segons uns estudis, en funció de la temperatura i el grau d’humitat la resina d’aquest arbre es capaç d’iniciar una combustió espontània. Així doncs mica en mica porten uns quants anys carregant-se els enormes eucaliptus que hi ha per tots els parcs naturals de la illa.

Quina mania tenim els humans d’alterar la natura allà on aterrem. Importem uns ocells per depredar altres especies que ens molesten i desprès aquests depredadors fan mes mal que la espècie depredada. Ens pensem que som mes savis que la pròpia natura i que la podem alterar al nostre gust i així tenir-la al nostre servei. Així ens va. Potser algun dia aprendrem a admirar i respectar allò que ha trigat milions d’anys a créixer, transformar-se i adaptar-se.

Això si, per tota la illa es venen llavors de plataner, au del paradís i un munt de flors tropicals i exuberants. Però si llegiu al peu del revers de l’embolcall descobrireu que l’origen de les llavors es la empresa Rocalba,SA – Girona (Spain). Ja deu ser bona aquella frase de “la feina ben feta no te fronteres”. Llavors de plantes exòtiques, ketchup, mostassa i maionesa made in Catalunya a Madeira.

Al marge d’aquestes anècdotes i reflexions es un destí molt recomanable pels amants de la natura. Una illa de 57 Km per 22 Km, amb un altiplà central de 1.400 metres d’alçada i uns pics de fins a 1860 metres ha de tenir per força uns contrastos i uns paisatges d’impressió.



Ha estat molt maco, però sabeu, els darrers dies ja teníem ganes de tornar a Sant Cebrià.

Carles Marco

dilluns, 23 de juliol de 2007

Quina vergonya

El segrest de la revista satírica El Jueves per una suposada ofensa a la corona espanyola es una mida anacrònica i totalment injustificable en un estat de dret. Si algú se sent injuriat o calumniat en aquest país, pot interposar les demandes que estimi oportunes davant els jutjats, també ho poden fer els prínceps d’Asturies o el propi rei. Així doncs perquè la fiscalia general de l’estat ha de perdre el temps d’ofici en aquests afers. Si algú se sent injuriat que ho denuncií. Es que la fiscalia no te feina enrederida?

Critiquem als Islàmics perquè es molesten per unes caricatures de Mahoma, perquè son uns intransigents. Aquí a occident es fan caricatures de Déu i no passa res. Però atenció que si els caricaturitzats son els prínceps d’Asturies, s’ha de fer desaparèixer la revista. Quina vergonya.

Resulta que la portada de El Jueves es irreverent. Es que els prínceps i reis tenen fills per obra i gracia de l’esperit Sant?, o es que nomes fan servir la postura del missioner, que es la recomanada per la Santa Església. Els prínceps i reis, i perdoneu-me per ser tan èxplicit (no vull ser irreverent) es tiren pets, rots, defequen, orinen, i fan l’amor o practiquen sexe com volen. Son de carn i ossos, i mortals com tots els demés.

A més a més son personatges públics, que viuen dels pressupostos de l’estat, i per tant gracies als nostres impostos. Tenen una vida còmoda i regalada, així doncs, podrien gaudir d’un sentit de l’humor una mica més desenvolupat. El Jueves es una revista satírica, de les poques que queden, i es evident que la sàtira moltes vegades s’aconsegueix ridiculitzant situacions i/o persones. Si en algun moment s’excedeixen doncs sempre queden els tribunals per dictar sentencies, indemnitzacions, etc.

De veritat que llegint la noticia m’he sentit transportat en el temps fins a l’època feudal. Sincerament tant la caricatura com el text fan gala d’un cert mal gust, però d’això a segrestar el numero. Quina pena de monarquia.

La portada, per cert, corre per Internet com la pólvora. Quina intel·ligència!!. Amb aquesta mida han aconseguit que el mon sencer tingui accés a la portada “irreverent” que, d’altre manera nomes uns quants haguessin vist.



(P.D. Si algú vol veure la portada nomes cal que introdueixi a google “secuestro de el jueves” i trobarà un munt d’articles de diaris amb la imatge de la portada)

dissabte, 30 de juny de 2007

El web info.plens ja està en marxa

DECLARACIÓ D’INTENCIONS PER PART DE L’ADMINISTRADOR DEL WEB INFO.PLENS www.stcebria.info/info_plens


El web info.plens neix amb l’únic objectiu de suplir la mancança informativa per part del web institucional de l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta en referència a l’activitat plenària del consistori.

La seva única missió serà la de publicar tota informació, pública “per se”, directament relacionada amb l’acció de govern i que bàsicament es la següent :

- Plens ordinaris i extraordinaris (convocatòries, actes, mocions presentades i si es factible gravacions àudio dels plens).

- Actes de les juntes de govern local.


Tot i la militància i simpatia d’aquest administrador amb l’agrupació local del PSC, es tracta d’una iniciativa purament privada i particular, i l’administrador es compromet a oferir l’esmentada informació d’una forma totalment asèptica i objectiva, això si, comptant amb l’inestimable col·laboració del regidor i regidores del PSC per tal de poder recavar en temps i forma adients tota la documentació a publicar.

Si en algun moment el nostre ajuntament es capaç d’oferir el mateix nivell d’informació, amb la mateixa puntualitat i objectivitat, aquest administrador es plantejarà la discontinuïtat del web info.plens

Per a qualsevol suggeriment, aclariment o qüestió estic a la vostra disposició a traves del correu electrònic
admin@stcebria.info


Carles Marco

dijous, 28 de juny de 2007

Reflexions al voltant de l'administració del fòrum del web municipal (una intervenció al fòrum municipal)

Es pot saber perquè l'administrador/a o qui sigui, esborra uns missatges que parlaven del nostre alcalde, millor o pitjor, però sense insults, simplement explicant uns fets, que evidentment no son del seu gust. Sincerament jo els havia llegit i no hi estic d’acord amb el to que es feia servir, però en qualsevol cas no eren intervencions insultants, jo he llegit coses infinitament pitjors en els fòrums d’aquest ajuntament i ningú s’ha dignat esborrar-les. Si el que es deia mereixia una replica, perquè l’alcalde no entra al fòrum i diu el que consideri. Serà la tònica habitual a partir d’ara, esborrar allò que no interessa a l’alcalde o a qui sigui.

Seguirà sent tònica habitual que els nostres regidors amb responsabilitats de govern i el nostre alcalde, triats pel poble i AL SERVEI DEL POBLE segueixin obviant aquest fòrum municipal i no es dignin a entrar-hi.

Es pot saber perquè no us preneu la mateixa molèstia per esborrar aquests missatges d’enllaç a pagines amb virus.

Hi ha realment algú que administri això?. L’administració d’un fòrum es una responsabilitat seriosa i com a tal s’ha de prendre. Un fòrum, ni aquest ni cap, no es un petit regne de Taifes del seu administrador o propietari, un fòrum es un eina que permet als ciutadans i als cibernautes exercir la seva llibertat d’expressió, això si, amb unes normes que s’han de complir, i es aquí a on entra en joc la figura de l’administrador.

Els administradors han de vetllar per l’estricte compliment de les mateixes i han de mantenir el fòrum lliure de spams o links a webs indesitjables o amb virus. Coneixeu les normes del vostre fòrum? Seguidament reprodueixo l’apartat de les normes d’us (d’aquest fòrum) a on es parla dels missatges que l’administrador es reserva el dret a eliminar; concretament diu així :

  • L’administrador es reserva el dret d’eliminar totes aquelles opinions que siguin del següent tipus:
    - Que promoguin comentaris de caràcter racista, xenòfob,
    pornogràfic, que incitin a la violència o facin apologia del terrorisme.
    - Insultin de forma reiterada a algun usuari o col·lectiu.
    - Que difonguin dades que restin sotmeses a l’empara de la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal.

Em podeu dir quin dels anteriors supòsits estaven incomplint algun dels missatges esborrats?, i no em refereixo al que titllava de “garrulo” al nostre alcalde i que va ser eliminat ahir nit al voltant de les 12, ja que això si es pot arribar a considerar un insult.

Per administrar un fòrum s’ha de tenir constància, dedicació i sobre tot objectivitat i imparcialitat. D’ençà que segueixo aquest fòrum, fa quasi dos anys, aquestes virtuts han estat inexistents, fonamentalment perquè no hi ha hagut ni dedicació ni constància, i s’han permès tota mena d’insults i intervencions clarament insultants vers alguns dels participants. Ara afegirem també a la llista de greuges vers l’administrador del fòrum municipal, la manca d’imparcialitat.

A partir d’ara faré copies periòdiques del contingut d’aquest fòrum i em reservo el dret a difondre aquelles intervencions que siguin eliminades, de forma parcial i subjectiva, vulnerant les normes d’us establertes, allà on consideri. D’altre banda recordo a qui es vegi afectat per aquesta mala administració que existeixen altres fòrums a Sant Cebrià amb una administració bastant mes seriosa.


Atentament

Carles Marco

divendres, 15 de juny de 2007

UN AGRE INCREMENT

En política, desprès d’uns comicis electorals, estem acostumats a sentir als líders dels diferents partits fer les valoracions dels resultats obtinguts en clau optimista, veient el got mig ple, encara que els números reflecteixin tot el contrari. Tenen la rara habilitat de saber trobar sempre arguments positius per explicar com ha anat l’examen.

Per un moment veuré el got mig ple. En aquestes eleccions el PSC de Sant Cebrià ha obtingut un important increment en el percentatge de vots, que ha passat del 15% al 27%. Ha obtingut un regidor mes, passant de dos a tres. El PSC s’ha convertit, de forma incontestable, en la segona força política amb mes suport del nostre poble. Ha quedat 14 punts per sota de CiU, i 15 punts i mig per sobre de la tercera classificada, ICV.

Si. El got efectivament està mig ple, però no puc evitar que el seu tast em deixi un regust agre. Resulta que CiU, amb el 41,11% dels vots, guanya el sisè regidor i passa a tenir majoria absoluta dintre l’ajuntament. Podria parlar de la famosa llei d’Hondt, que permet a una força política que ni tan sols arriba a apropar-se al 50% dels vots, obtenir la meitat mes un dels regidors. Però no ho faré perquè en moltes ocasions aquesta llei ja ha fet córrer rius de tinta.

Nomes parlaré de 6 paperetes, de 6 persones de entre les 991 que van decidir no anar a votar. Perquè 6 son els vots que ens han faltat per obtenir quatre regidors, i mantenir a CiU amb cinc, evitant així una majoria absoluta i provocant un escenari ben diferent.

Potser son 6 persones que van decidir que el seu vot no calia, que no canviaria res, potser volien un canvi, però van pensar que amb el vot dels altres ja n’hi hauria prou.

Potser son 6 persones que van pensar que no votant castigarien als politics pels seus pèssims espectacles, que ratllen el pitjor dels programes televisius. Potser no van caure que no donaven el seu vot ni a Zapatero, ni a Rajoy, ni a Carod... només a uns politics de segona divisió que no acostumen a sortir a la televisió, i que quan ho fan, quasi ningú els veu perquè a uns no ens arriba el senyal de Televisió de Mataró, i a d’altres cap mena de senyal terrestre de televisió.

Potser son 6 persones d’aquestes que s’autoanomenen apolítiques. Que no voten perquè passen de la política en general i de la municipal en particular. Que tant els hi fa que l’ajuntament els escolti o no, que es respecti la legalitat urbanística o no.

De entre les 991 persones que no van votar segur que hi ha moltes mes de 6 que es veuen reflectides en algun d’aquests patrons. I el que també tinc molt clar es que difícilment seran votants de CiU perquè, això si, a CiU se l’ha de felicitar. En primer lloc per mantenir l’alcaldia i per aquesta majoria absoluta, i en segon lloc, tot i que no menys important, per aquest electorat fidel que té meridianament clar que un vot es un vot i que els governs s’aconsegueixen per la suma de molts vots individuals.

El PSC ha tingut un increment importantissim, però es un agre increment que molt probablement ens col·locarà a la oposició durant quatre anys. Així ho han decidit les persones que han votat i també les que no han votat.

Afortunadament som un grup de gent cohesionat que podem suportar el desgast que pot representar quatre anys de feina a l’oposició. Controlarem i vigilarem l’ús que CiU faci de la seva majoria absoluta, informarem i denunciarem tota il·legalitat o irregularitat que es produeixi al nostre poble. Aquest es el paper de la oposició i això es el que ara ens toca. Ens agradaria seguir construint activament el nostre futur, el futur de tots, però ens haurem de conformar amb la tasca de vigilància, control i informació.

Moltes gracies a les persones que han confiat en nosaltres i ens ho han demostrat donant-nos el seu vot. No els decebrem.

I m’acomiadaré parafrasejant a en Pere Vega, simplement perquè aquesta frase representa l’essència del nostre grup. “Feina, feina i mes feina”. Així es com el vaig conèixer, i així passarem al seu costat aquest quatre anys.