La meva dona ha comprat un llibre escrit pel Dr. Jordi Desola titulat “Doctor, parlem?”.
Tinc el vici de fullejar tots els llibres que és compra, algun l’acabo llegint. Aquests dies jo estava llegint un llibre dens, “La línea del horizonte”, del jutge Baltasar Garzón. La veritat és que es tracta d’un llibre interessant tot i que, pel meu gust, li sobra una mica de pedanteria, sobre tot al prefaci que el propi jutge ha escrit.
Suposo que influït pel fet que ara em trobo immers en una batalla legal per la guarda i custodia de la meva filla Núria, que ha decidit que vol viure amb mi, no estic massa inspirat per lectures denses i, molt menys, escrites per un jutge. Tinc certa prevenció per aquestes persones que son el més semblant a la figura d’un déu terrenal.
El cas és que vaig llegir ahir el pròleg del llibre del Dr. Desola i ja no l’he deixat. És un llibre ben escrit, amb un humor fi, i que de ben segur dona bons consells als usuaris de la medicina, però que hauria de ser lectura imprescindible per molts metges, sobre tot d’atenció primària.
Però el que m’ha impulsat a fer aquest escrit es aquest paràgraf del pròleg :
“Pel que fa al gènere gramatical de la redacció, he seguit l’ús clàssic. He evitat parlar a cada paràgraf «del metge o la metgessa que visita els malalts i les malaltes i els seus fills i les seves filles, amb l’ajuda dels/de les administratius/administratives del centre seguint ordres del director/directora, i aconsellats/aconsellades pels professors o les professores dels nens i de les nenes»”
I és que no puc estar més d’acord amb el Dr. Desola. De sempre l’ús del masculí ha tingut un significat “neutre” en funció del context en que és usat. Si diem “els metges ho fan així”, s’entén que la paraula metges fa referència tant a metges com a metgesses.
Fa pocs anys l’AMPA era l’APA. Però suposo que algun il•luminat, o il•luminada, va veure una terrible discriminació vers les mares pel fet de fer servir el significat neutre del mot pares, i així van néixer les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes. Suposo que van posar les mares a davant dels pares per allò de l’educació; les dones sempre primer. Tot i que de ben segur, en ares de l’igualtat extrema, el veritable motiu va ser la pronuciabilitat de la paraula. Molt millor AMPA que APMA. Bé tant li fa.
Estic totalment a favor de la igualat de generes, inclús soc capaç de reconèixer que moltes dones son més intel•ligents que molts dels homes, però aquesta hipersensibilitat (com diu el Dr. Desola) vers el que alguns, i/o algunes, consideren una discriminació lingüística de gènere em fa riure, que sempre és millor que plorar evidentment.
Ara quan fem un escrit hem de començar dient : “Benvolgudes i benvolguts” si no volem ferir certes sensibilitats hipersensibles. Seria millor atribuir al gènere femení el significat neutre en ares de la “discriminació positiva” i almenys els escrits serien menys indigestos, no?
Discriminació positiva?. Pot una discriminació del tipus que sigui ser positiva?, potser això es mereix una reflexió apart, i potser ara estic massa sensible vers aquesta positiva discriminació per motius de génere que, de ben segur, molts jutges i jutgesses tenen tan present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada