“La quarta religió”

Acabo de llegir un petit llibre escrit per en Lluís Parera titulat “la quarta religió”. Son només 35 fulls escrits amb lletra generosa. El cas es que mai havia trigat tant a llegir tants pocs fulls. I és que es tracta d’un llibre de pensaments, de teories. Un llibre per llegir i meditar alhora. Un llibre per llegir ara, i tornar a llegir d’aquí a un temps.

Els que som agnòstics tenim un gran problema; com no estem tocats per la fe, ens passem part de la nostra vida cercant una explicació a la nostra existència i, malauradament, no podem refugiar-nos en cap religió quan la mort d’un esser estimat ens fereix quasi de mort.

Vaig perdre el meu únic germà al poc de complir 20 anys i dos mesos abans de fer els 30 als meus pares . Durant els darrers 27 anys he tingut, de manera recursiva, moments en que he sentit l’impuls de llegir llibres que parlessin de la vida després de la mort. He llegit al Dr. Raymond A. Moody, la Doctora Kübler, el Dalai Lama, inclús fa temps, molt temps, em vaig atrevir amb Allan Kardec. Però mai hagués pensat que desprès de tant llegir, un petit llibre, quasi un quadern, m’arribés tant al fons.

Suposo que en part és deu al llenguatge planer i fàcil d’assimilar, però també, a la naturalitat que empra al fer servir conceptes summament complexes com el de Deu i la reencarnació. M’agraden molt les explicacions respecte al fet religiós. En això coincideixo plenament.

A mi el cor sempre m’ha impulsat a creure que la mort no és la fi de tot, suposo que és la necessitat d’allunyar la por a trobar-se amb el no res. Tot i així sempre s’ha acabat imposant el meu cervell, en el seu paper de Sant Tomàs, per evitar que cap creença no demostrable pogués arrelar al meu interior. Diguem que soc un agnòstic amb dubtes raonables.

Gràcies Sr. Parera per pensar, però sobretot gràcies per escriure els seus pensaments. Avui em sento una mica menys orfe, una mica més a prop d’aquells estimats que ja no hi son. Les ferides es tanquen però les cicatrius, de tant en tant, segueixen fent mal. Tant de bo tingueu raó en allò que heu escrit.