UN AGRE INCREMENT

En política, desprès d’uns comicis electorals, estem acostumats a sentir als líders dels diferents partits fer les valoracions dels resultats obtinguts en clau optimista, veient el got mig ple, encara que els números reflecteixin tot el contrari. Tenen la rara habilitat de saber trobar sempre arguments positius per explicar com ha anat l’examen.

Per un moment veuré el got mig ple. En aquestes eleccions el PSC de Sant Cebrià ha obtingut un important increment en el percentatge de vots, que ha passat del 15% al 27%. Ha obtingut un regidor mes, passant de dos a tres. El PSC s’ha convertit, de forma incontestable, en la segona força política amb mes suport del nostre poble. Ha quedat 14 punts per sota de CiU, i 15 punts i mig per sobre de la tercera classificada, ICV.

Si. El got efectivament està mig ple, però no puc evitar que el seu tast em deixi un regust agre. Resulta que CiU, amb el 41,11% dels vots, guanya el sisè regidor i passa a tenir majoria absoluta dintre l’ajuntament. Podria parlar de la famosa llei d’Hondt, que permet a una força política que ni tan sols arriba a apropar-se al 50% dels vots, obtenir la meitat mes un dels regidors. Però no ho faré perquè en moltes ocasions aquesta llei ja ha fet córrer rius de tinta.

Nomes parlaré de 6 paperetes, de 6 persones de entre les 991 que van decidir no anar a votar. Perquè 6 son els vots que ens han faltat per obtenir quatre regidors, i mantenir a CiU amb cinc, evitant així una majoria absoluta i provocant un escenari ben diferent.

Potser son 6 persones que van decidir que el seu vot no calia, que no canviaria res, potser volien un canvi, però van pensar que amb el vot dels altres ja n’hi hauria prou.

Potser son 6 persones que van pensar que no votant castigarien als politics pels seus pèssims espectacles, que ratllen el pitjor dels programes televisius. Potser no van caure que no donaven el seu vot ni a Zapatero, ni a Rajoy, ni a Carod... només a uns politics de segona divisió que no acostumen a sortir a la televisió, i que quan ho fan, quasi ningú els veu perquè a uns no ens arriba el senyal de Televisió de Mataró, i a d’altres cap mena de senyal terrestre de televisió.

Potser son 6 persones d’aquestes que s’autoanomenen apolítiques. Que no voten perquè passen de la política en general i de la municipal en particular. Que tant els hi fa que l’ajuntament els escolti o no, que es respecti la legalitat urbanística o no.

De entre les 991 persones que no van votar segur que hi ha moltes mes de 6 que es veuen reflectides en algun d’aquests patrons. I el que també tinc molt clar es que difícilment seran votants de CiU perquè, això si, a CiU se l’ha de felicitar. En primer lloc per mantenir l’alcaldia i per aquesta majoria absoluta, i en segon lloc, tot i que no menys important, per aquest electorat fidel que té meridianament clar que un vot es un vot i que els governs s’aconsegueixen per la suma de molts vots individuals.

El PSC ha tingut un increment importantissim, però es un agre increment que molt probablement ens col·locarà a la oposició durant quatre anys. Així ho han decidit les persones que han votat i també les que no han votat.

Afortunadament som un grup de gent cohesionat que podem suportar el desgast que pot representar quatre anys de feina a l’oposició. Controlarem i vigilarem l’ús que CiU faci de la seva majoria absoluta, informarem i denunciarem tota il·legalitat o irregularitat que es produeixi al nostre poble. Aquest es el paper de la oposició i això es el que ara ens toca. Ens agradaria seguir construint activament el nostre futur, el futur de tots, però ens haurem de conformar amb la tasca de vigilància, control i informació.

Moltes gracies a les persones que han confiat en nosaltres i ens ho han demostrat donant-nos el seu vot. No els decebrem.

I m’acomiadaré parafrasejant a en Pere Vega, simplement perquè aquesta frase representa l’essència del nostre grup. “Feina, feina i mes feina”. Així es com el vaig conèixer, i així passarem al seu costat aquest quatre anys.