MADEIRA

Hem estat passat uns dies de descans a l’illa de Madeira amb la família. Una experiència recomanable per qui vulgui unes vacances tranqui-les, en un entorn privilegiat, amb una natura exuberant, un clima suau i una gent encantadora.

Es curiós però tot i ser una illa Portuguesa un no pot evitar la sensació de visitar una colònia Britànica. El 80% de les persones allotjades al nostre hotel, el Royal Savoy de Funchal (per cert totalment recomanable), eren ciutadans Britànics. Absolutament tota la documentació en Portuguès i Angles, tan sols varem trobar un restaurant amb la carta en mes idiomes, entre ells el Castellà, les actuacions de cada nit a l’hotel amb repertoris típics Anglosaxons.

Quan es visiten terres d’altres països un espera poder sentir-se immers en la cultura del país visitat, no pas en la cultura d’un altre. Però que hi farem això passa també a alguns indrets de casa nostra.

Això si, en demanar un hot-dog o un Burger al bar de la piscina, et posaven unes bossetes amb ketchup, mostassa i maionesa. La sorpresa en llegir la marca va ser que aquestes provenen d’una industria, de nom Millás, ubicada al polígon industrial de Sant Pol de Mar (a l’altre banda de la benzinera). Ens va fer molta il·lusió, i potser pensareu que es una tonteria, però desprès d’uns quants dies creuant good morning, thank you i sorry per tot l’hotel, aquesta troballa va ser com una injecció d’aire fresc de la nostra terra.

Si t’interesses una mica per conèixer la vegetació de la illa, de on prové la immensa quantitat d’aigua que brolla per qualsevol indret, i parles amb algun tècnic forestal, acabes tenint la sensació que de forma irremeiable ens estem carregant el planeta per tot arreu.

Resulta que fa alguns segles la illa va ser brutalment desforestada per aconseguir la fusta necessària per construir vaixells. El nom de Madeira te el seu origen en la gran quantitat de fusta (en forma d’arbres) que contenia l’illa. Desprès de veure la salvatjada comesa amb aquest petit territori, es van dedicar a reforestar-la, però a mes a mes d’alguns arbres autòctons van introduir d’altres que no ho eren. Un d’ells va ser l’eucaliptus.

Ara fa un temps han descobert que l’eucaliptus es carrega la flora autòctona que te al seu voltant i, el que es pitjor, segons uns estudis, en funció de la temperatura i el grau d’humitat la resina d’aquest arbre es capaç d’iniciar una combustió espontània. Així doncs mica en mica porten uns quants anys carregant-se els enormes eucaliptus que hi ha per tots els parcs naturals de la illa.

Quina mania tenim els humans d’alterar la natura allà on aterrem. Importem uns ocells per depredar altres especies que ens molesten i desprès aquests depredadors fan mes mal que la espècie depredada. Ens pensem que som mes savis que la pròpia natura i que la podem alterar al nostre gust i així tenir-la al nostre servei. Així ens va. Potser algun dia aprendrem a admirar i respectar allò que ha trigat milions d’anys a créixer, transformar-se i adaptar-se.

Això si, per tota la illa es venen llavors de plataner, au del paradís i un munt de flors tropicals i exuberants. Però si llegiu al peu del revers de l’embolcall descobrireu que l’origen de les llavors es la empresa Rocalba,SA – Girona (Spain). Ja deu ser bona aquella frase de “la feina ben feta no te fronteres”. Llavors de plantes exòtiques, ketchup, mostassa i maionesa made in Catalunya a Madeira.

Al marge d’aquestes anècdotes i reflexions es un destí molt recomanable pels amants de la natura. Una illa de 57 Km per 22 Km, amb un altiplà central de 1.400 metres d’alçada i uns pics de fins a 1860 metres ha de tenir per força uns contrastos i uns paisatges d’impressió.

Ha estat molt maco, però sabeu, els darrers dies ja teníem ganes de tornar a Sant Cebrià.

Carles Marco