dimecres, 3 d’octubre de 2007

Cremar fotografies es lleig, però ha de ser necessariament un delicte?

Cremar fotografies del rei, o de qui sigui, no esta bé. Es lleig. Quan veus les imatges dona certa prevenció, cert rebuig. Hem vist moltes vegades imatges semblants als telenotícies. Amb altres actors. Veient les imatges de Girona hom rememoren aquelles imatges de musulmans cremant fotografies i banderes de presidents i països occidentals. Imatges que donaven una clara idea de la catadura moral dels boixos incendiaris, totalment incendiats d’odi. Lleig.

Es lleig; però ha de ser necessariament un delicte?.

Ni tan sols quan algú crema mobiliari urbà, en un acte de vandalisme, es mobilitzen les mes altes esferes de la judicatura de l’estat. Però si el que es crema es quelcom inútil, quelcom que no ha estat pagat amb diners de tots, quelcom que no s’ha de reposar, quelcom que no es necessari, unes simples fotografies, llavors si, tota la maquinaria judicial s’ha de posar en marxa, perquè s’està cremant alguna cosa mes que paper, s’està cremant un símbol, s’està cremant la sacrosanta imatge d’un rei, el nostre rei.

Perquè el nostre rei es el rei de tots, inclús d’aquells que no volen tenir un rei. Franco va voler que a la seva mort es reinstaurés la monarquia a Espanya. I jo em pregunto, hem d’estar eternament donant per bona la herència d’aquell dictador?. Mai mes ens podrem replantejar si volem una monarquia parlamentaria o una república?.

Cada cop hi ha mes veus crítiques amb la monarquia espanyola i ningú podrà evitar, per molts articles del codi penal que s’invoquin, que aquestes veus es facin sentir.

El problema es que els mitjans de comunicació i altres esferes, de forma totalment interessada, s’hi volen fixar amb les formes però no amb el contingut. Critiquen la crema de fotografies, com a un fet aïllat de quatre boixos, però ni tan sols es plantegen si a la nostra societat comença a haver un veritable debat respecte de la continuïtat de la institució monàrquica.