I ho ha fet amb l’ajut de la societat catalana, que majoritàriament s’ha posicionat en contra de la barbàrie, en contra d’una tortura evitable. Els catalans som un poble eminentment ètic, i Catalunya vol ser un país ètic. El Parlament català no ha fet altre cosa que donar resposta adequada a aquest clam social.
Estic feliç i content. Feliç pels braus que deixaran de patir a Catalunya en un futur molt proper, i content de ser català. Espero i desitjo que més aviat que tard els ciutadans d’altres parts d’Espanya també puguin estar feliços i contents com jo.
He tingut que esperar uns 40 anys. Des de la meva infantesa, quan veient les corrides a la televisió en blanc i negre, li preguntava al meu avi que quan guanyaria el toro, i avui per fi, ha guanyat. Per a mi és un moment molt intens. El desig d’aquell infant fet realitat. Les conviccions d’aquest adult elevades a rang de llei.
Ara sí, Catalunya ha dit PROU!
Gràcies de tot cor a totes les persones que han posat el seu gra de sorra per poder viure avui aquest moment tan especial.
12 comentaris:
Totalment d’acord amb tu. Jo també estic molt contenta i feliç avui, sento una gran alegria dins meu i en sento molt orgullosa de ser Catalana, cada vegada en sento mes i mes orgullosa.
Per fiii oh em aconseguit
Moltes gràcies, Carles. Et felicito de tot cor perquè la teva aportació més que un gra de sorra ha estat una muntanya, amic meu.
T'ho agraeixo amb tot el meu afecte i carinyo perquè avui, gràcies a tantes persones anònimes, ens hem apropat una miqueta més a un món millor.
Per acabar vull recordar una frase molt adient per al dia d'avui:
"Un país, una civilització es pot jutjar per la forma en què tracta als seus animals". Mahatma Gandhi
DE verdad, creo que habéis sido muy ingenuos. A ver cuanto tardan en prohibir los bous al carrer, que "casualmente" no los han prohibido esta vez, no sé por qué...
Qué curioso por que con lo concienciados que estamos con el sufrimiento de los toros lo normal sería que lo hicieran ya mismo. Pero ya te lo digo yo: no los van a prohibir.
Y habrá que ver como defendemos las tradiciones de castells y correfocs cuando venga la UE a decirnos que son peligrosas para los chavales.
Yo no hablaría en ningún caso de ingenuidad, pero bueno, ya te dije en el otro hilo que respeto tu opinión a pesar de que no la comparta en absoluto. No voy a repetir indefinidamente los argumentos que ya he repetido hasta la saciedad, evidentemente quién haya querido leerlos y entenderlos lo habrá hecho.
Moltes gràcies a totes i tots. Avui és una dia per la satisfacció i per agafar forces per seguir lluitant. Li molesti a qui li molesti. I vulguin desviar el debat a on ho vulguin fer, hi ha una realitat, un Parlament sobirà i democràtic, legalment constituit, ha dit PROU a una festa de sang i tortura. Catalunya s'ha aixecat avui una mica millor, més ètica.
Tens un troll Carles jajajajajaja
Estic acostumat a tota mena d'argumentaris, però arriba un moment en que un es cansa de rebatre sempre el mateix. És normal que hi hagi opinions per a tots els gustos, però lo dels correbous és tan reiteratiu com demagogic.
Si ara i aquí es pot prohibir una tortura, s'ha de fer, i seguir lluitant per prohibir les altres, no?
Totalment d´acord, si la veritat es que sempre la mateixa historia.
Que tinguis un bon día Carles
Hem sortit "por la puerta grande". Ara caldrá veure quins moviments fa el PP amb el seu tribunal de la Inquis... dic de la Constitució.
Sí Araña, aquesta vegada el brau ha sortit "por la puerta grande" i el torero va quedar a la sorra ferit de mort. Ferit en el seu orgull de "maestro" i de "macho". A Catalunya els "maestros" son aquells que ensenyen educació i veritable cultura als infants, i els "machos" son una raça en perill d'extinció. Aquí hi ha persones valentes que afronten la vida amb valentía, i aquesta no té absolutament res a veure ni amb el diámetre dels bíceps ni amb la capacitat d'obrar de forma violenta.
El PP tan sols pot aconseguir radicalitzar l'independentisme a Catalunya. Ells sabran el que volen fer.
Es un gran avance que haya ganado la humanidad en este asunto de los toros. Lo festejaron en algun lugar de España justamente el dia de la votacion haciendo la hermosa y dulce tradicion de prender fuego un toro y dejarlo que salga corriendo el "toro de fuego" tiernísima tradición. También escuche aqui en Calella, Catalunya, un animal de dos patas con acento gallego que gritaba a viva voz "Aqui en Catalunia ganaron los animales, joder". Dimos un paso, falta mucho. De todas formas es una victoria.
Publica un comentari a l'entrada