Demà és el dia. Hi ha qui diu que demà tan sols hi haurà un guanyador i un perdedor. Però el cert és que en realitat hi haurà un guanyador o un perdedor. Demà els braus guanyaran el dret a no ser torturats públicament o seguiran sense tenir-lo. Demà els braus guanyaran o perdran.
M’agradaria que els diputats i diputades que han de votar demà, i que encara no tenen gaire clar el sentit del seu vot, o que ja l’han decidit en funció de simpaties o prejudicis, es plantegin, abans de prémer el botó del si o el no, que no han de pensar ni en la llibertat dels taurins ni en el patiment moral dels abolicionistes. Demà han de pensar en el patiment del brau, que és l’únic que de veritat s’hi juga quelcom important en tot això, si juga més que la vida, s’hi juga tenir dret a una mort digna i amb el mínim patiment possible.
Demà abans de votar han de tenir clar que Catalunya vol ser un país ètic, els catalans som un poble ètic, i és evident que el patiment gratuït d’un animal i la ètica tenen ben poc a veure.
Desitjo fermament que demà guanyi el brau, que guanyi la ètica per damunt de qualsevol altre consideració o interès.
4 comentaris:
Cada cop que al veig una llágrima as veu a la meva retina
Moltes felicitats!!!!! a tots i totes els que hem estat en contra d'aquesta barbàrie!!!
Barbaries contra los animales en Cataluña hay muchas y de mayor embergadura. Pero qué curioso, entre los miles de ejemplos de abuso y maltrato animal, han ido a fijarse en el rídiculo ciento y pico toros que se matan (no asesinan) en Cataluña al año.
Hay que ser muy ingenuo para no ver que hay evidentes intereses políticos y culturales detrás de esta ley.
Ander, la tuya es sin duda una opinión. Opinión que respeto pero no comparto en absoluto. En cualquier caso hoy me alegro por ese ridículo ciento y pico de toros, supongo que para cada uno de ellos su vida y su muerte no es una cuestión nada rídicula.
Publica un comentari a l'entrada