“CERO PATATERO”

Això és exactament el que mereixen els senyors de FECSA-ENDESA.

I és que amb el temporal de vent de dissabte tots podem arribar a entendre que es produeixin avaries per les caigudes d’arbres a sobre de les línies, però el que és del tot inadmissible és que al llarg de les més de 4 hores que varem estar sense fluid elèctric fos del tot impossible parlar amb avaries per saber quines previsions tenien de resoldre el problema.

Durant 4 hores va estar impossible parlar amb cap operador d’avaries, tant sols una gravació que et convidava a trucar passats uns minuts. No es van dignar ni tan sols posar una gravació d’aquelles “tant tranquil·litzadores” que diu “s’han produït avaries a diferents poblacions de les comarques de ........ estem treballant per restablir el subministrament el més aviat possible”.

Farts de no poder saber res, varem trucar a atenció al client. Desprès de mantenir-nos 13 minuts de rellotge connectats a un 902 (que costa diners encara que tinguis tarifa plana) escoltant repetidament que tots els operadors estaven ocupats (en devia haver un, o dos a tot tirar), es va posar un noi d’allò més amable que em va indicar que ell no podia informar-me i que truques a avaries.

Li vaig dir amb la mateixa educació que portava 4 hores trucant a avaries i que era impossible parlar amb ells. El noi, fent gala d’una tranquil·litat exasperant i quasi inhumana em va repetir exactament el mateix, per un moment vaig pensar que era una gravació.

En el mateix moment que vaig abandonar el forçat to cordial i educat per tal de valorar la inutilitat del servei d’atenció al client, em va penjar el telèfon i em vaig quedar pitjor que abans. Afortunadament al cap d’uns pocs minuts va tornar la llum i se’m van passar les ganes de tornar a trucar per dir-li quatre coses mal dites i que em tornes a penjar el telèfon.

Per si no tinguéssim prou amb les infraestructures dolentes també hem de patir un servei d’atenció tercermundista que no està gens preparat per les contingències una mica excepcionals, i com sempre passa amb aquestes grans companyies, pretendre que t’abonin la part proporcional del terme fix de potencia del que no has pogut gaudir, o que et donin la més mínima satisfacció desprès de la nefasta experiència amb els seus 902 es estabellar-se contra un mur.

El mínim que podrien fer es tornar a posar els telèfons 900 gratuïts enlloc dels 902, perquè haver de pagar les trucades per no poder resoldre res ja és per llogar-hi cadires.