Els senyals de la cruïlla crtra Can Palau amb la BV

L’entrada al camí de Can Palau des de la BV no te desaprofitament. Com passem cada dia ja casi ni ens adonem, però el que ve per primera vegada al•lucina. Doneu un cop d’ull a la següent fotografia
Tenim el cartell de Can Palau, un enorme i desproporcionat indicador de Tallers Salicrú, la indicació de coto de caça, un cartell antic que ja s’ha mimetitzat amb l’arbre (i que des de fa anys i anys ningú pensa en treure), i un lletrerot enganxat al mateix arbre que fa propaganda (suposo que totalment il•legal) d’uns que es dediquen a reformes econòmiques. Tot i que no surt a la fotografia, a l’altre banda de la calçada tenim un cartell que ens indica la freqüència de Radio Sant Cebrià.

Algú va dir en una ocasió que la informació als conductors s’ha de racionalitzar i que no podem inundar de missatges a qui condueix, que es perjudicial pel seu grau d’atenció.

En mirar la foto, una de les primeres coses que penses es “pobre arbre”, te clavats el lletreró del coto i el centenari, i esta suportant el de les reformes amb uns filferros. La natura està al nostre servei i, evidentment, els arbres serveixen per donar ombra i clavar lletrerets.

Una altre conclusió a la que arribem mirant la fotografia es que Can Palau està per allà on estan els Tallers Salicrú. Vaja que sembla molt mes important els tallers que la pròpia urbanització. Aquest cartell, vull suposar que posat de forma legítima i amb permís de l’ajuntament, no se si compleix amb alguna normativa, però el que es evident es que no cal donar tanta informació en una cruïlla. Mireu el lletreró amb deteniment

Nom, activitat (Serralleria i fusteria metàl•lica), productes (Tanques metàl•liques, tot alumini i vidre, portes basculants i correderas), adreça, població i província, telèfon fix i mòbil, i finalment a sota, la fletxa indicadora del camí. Podríem fer un lletrerot semblant de Can Palau, i posar el nom i parcel•la de cada veí, així estaríem equiparats.

Evidentment això darrer es broma però esta clar que un indicador així es mes propi d’una tanca publicitària, d’un anunci a una revista, o de la tanca d’entrada a una industria, que d’una cruïlla de camins. Amb la magnitud que té costa de llegir el de Can Palau.

Respecte als senyors que fan reformes econòmiques, no m’estranya; no es gasten un duro en publicitat allà on s’ha de fer, s’estimen mes penjar lletrerots com el de la foto següent

Tenen permís per penjar publicitat d’un arbre aquests senyors?, està permès?, si no ho està perquè ningú de l’ajuntament els truca i els commina a treure d’immediat aquest cartell. Quan estàvem en campanya electoral vaig sentir comentaris molt crítics amb els cartells enganxats als arbres, però aquells es van posar i treure. El de les reformes allà segueix, esperant a que es mimetitzi amb l’arbre, com el de sota.

Potser pensareu que m’avorreixo i em dedico a escriure aquestes coses. Us ben asseguro que no es així, però es que em revelen les coses mal fetes, i em revela es passotisme de qui hauria de cuidar que les coses es fessin bé.

Es molt senzill, es truca als de les reformes per tal que treguin el lletrerot, i si no fan cas, s’incoa un expedient sancionador i es treu. S’aprofita l’avinentesa per treure el lletreró mil•lenari, es fa una petita festa d’acomiadament lletreró - arbre (per respecte als molts anys de convivència), i es posa a la vitrina - museu que hi ha a la planta baixa de l’ajuntament amb antigalles. I en quant a lo de Salicrú doncs jo, sincerament, els faria posar un indicador, amb forma de fletxa com el de Can Palau, simplement amb el nom, notablement mes petit, i el col•locaria a sota del de Can Palau. Be es una idea.



El que està clar es que a part de seguir endavant amb el pla de millora, millorar l’entrada de la urbanització, el punt verd, etc... també podem donar una sensació de poble mes seriós, i de pas, fer un favor als conductors per tal que amb un sol cop d’ull puguin llegir totes les indicacions i només les estrictament necessàries.

Madeleine

Molt s’està especulant darrerament respecte del cas Madeleine. Hi ha qui ja te clar que la pobre nena es morta i que els culpables son els seus pares. També hi ha qui creu que algun element de la policia judicial portuguesa està implicat en la desaparició de Madeleine i que esta intentant inculpar als pares per tancar el cas en fals, mireu i llegiu amb deteniment el blog següent http://master-of-fate.spaces.live.com/blog/, si mes no dona que pensar.

Al marge de tot això i indistintament de qui sigui el culpable material de la seva desaparició hi ha una cosa certa, els pares van actuar de forma molt negligent deixant els tres fills de molt curta edat a l’apartament per anar a sopar amb uns amics. Si us plau, uns pares normals, o van a sopar amb els fills, o contracten un cangur.

Sembla ser que el Vaticà ja ha tret del seu web la referència de la visita dels McCann, també se de gent que ha eliminat el link al web de Madeleine. Jo porto dies donant-li voltes, escoltant les noticies i la veritat es que, hores d’ara, no ho tinc gens clar i no puc emetre un judici, tot i que tingui, com tothom, la meva opinió personal.

Es per això que mantindré el link al web de Madeleine fins que hi hagi un desenllaç definitiu del cas.

Si hi ha una remota possibilitat que Madeleine estigui viva crec que no es mereix caure en l’oblit, de la mateixa manera que molts altres nens desapareguts, que no han acaparat l’atenció dels mitjans de comunicació i de la societat en general com el cas de Madeleine.

MADEIRA

Hem estat passat uns dies de descans a l’illa de Madeira amb la família. Una experiència recomanable per qui vulgui unes vacances tranqui-les, en un entorn privilegiat, amb una natura exuberant, un clima suau i una gent encantadora.

Es curiós però tot i ser una illa Portuguesa un no pot evitar la sensació de visitar una colònia Britànica. El 80% de les persones allotjades al nostre hotel, el Royal Savoy de Funchal (per cert totalment recomanable), eren ciutadans Britànics. Absolutament tota la documentació en Portuguès i Angles, tan sols varem trobar un restaurant amb la carta en mes idiomes, entre ells el Castellà, les actuacions de cada nit a l’hotel amb repertoris típics Anglosaxons.

Quan es visiten terres d’altres països un espera poder sentir-se immers en la cultura del país visitat, no pas en la cultura d’un altre. Però que hi farem això passa també a alguns indrets de casa nostra.

Això si, en demanar un hot-dog o un Burger al bar de la piscina, et posaven unes bossetes amb ketchup, mostassa i maionesa. La sorpresa en llegir la marca va ser que aquestes provenen d’una industria, de nom Millás, ubicada al polígon industrial de Sant Pol de Mar (a l’altre banda de la benzinera). Ens va fer molta il·lusió, i potser pensareu que es una tonteria, però desprès d’uns quants dies creuant good morning, thank you i sorry per tot l’hotel, aquesta troballa va ser com una injecció d’aire fresc de la nostra terra.

Si t’interesses una mica per conèixer la vegetació de la illa, de on prové la immensa quantitat d’aigua que brolla per qualsevol indret, i parles amb algun tècnic forestal, acabes tenint la sensació que de forma irremeiable ens estem carregant el planeta per tot arreu.

Resulta que fa alguns segles la illa va ser brutalment desforestada per aconseguir la fusta necessària per construir vaixells. El nom de Madeira te el seu origen en la gran quantitat de fusta (en forma d’arbres) que contenia l’illa. Desprès de veure la salvatjada comesa amb aquest petit territori, es van dedicar a reforestar-la, però a mes a mes d’alguns arbres autòctons van introduir d’altres que no ho eren. Un d’ells va ser l’eucaliptus.

Ara fa un temps han descobert que l’eucaliptus es carrega la flora autòctona que te al seu voltant i, el que es pitjor, segons uns estudis, en funció de la temperatura i el grau d’humitat la resina d’aquest arbre es capaç d’iniciar una combustió espontània. Així doncs mica en mica porten uns quants anys carregant-se els enormes eucaliptus que hi ha per tots els parcs naturals de la illa.

Quina mania tenim els humans d’alterar la natura allà on aterrem. Importem uns ocells per depredar altres especies que ens molesten i desprès aquests depredadors fan mes mal que la espècie depredada. Ens pensem que som mes savis que la pròpia natura i que la podem alterar al nostre gust i així tenir-la al nostre servei. Així ens va. Potser algun dia aprendrem a admirar i respectar allò que ha trigat milions d’anys a créixer, transformar-se i adaptar-se.

Això si, per tota la illa es venen llavors de plataner, au del paradís i un munt de flors tropicals i exuberants. Però si llegiu al peu del revers de l’embolcall descobrireu que l’origen de les llavors es la empresa Rocalba,SA – Girona (Spain). Ja deu ser bona aquella frase de “la feina ben feta no te fronteres”. Llavors de plantes exòtiques, ketchup, mostassa i maionesa made in Catalunya a Madeira.

Al marge d’aquestes anècdotes i reflexions es un destí molt recomanable pels amants de la natura. Una illa de 57 Km per 22 Km, amb un altiplà central de 1.400 metres d’alçada i uns pics de fins a 1860 metres ha de tenir per força uns contrastos i uns paisatges d’impressió.

Ha estat molt maco, però sabeu, els darrers dies ja teníem ganes de tornar a Sant Cebrià.

Carles Marco

Quina vergonya

El segrest de la revista satírica El Jueves per una suposada ofensa a la corona espanyola es una mida anacrònica i totalment injustificable en un estat de dret. Si algú se sent injuriat o calumniat en aquest país, pot interposar les demandes que estimi oportunes davant els jutjats, també ho poden fer els prínceps d’Asturies o el propi rei. Així doncs perquè la fiscalia general de l’estat ha de perdre el temps d’ofici en aquests afers. Si algú se sent injuriat que ho denuncií. Es que la fiscalia no te feina enrederida?

Critiquem als Islàmics perquè es molesten per unes caricatures de Mahoma, perquè son uns intransigents. Aquí a occident es fan caricatures de Déu i no passa res. Però atenció que si els caricaturitzats son els prínceps d’Asturies, s’ha de fer desaparèixer la revista. Quina vergonya.

Resulta que la portada de El Jueves es irreverent. Es que els prínceps i reis tenen fills per obra i gracia de l’esperit Sant?, o es que nomes fan servir la postura del missioner, que es la recomanada per la Santa Església. Els prínceps i reis, i perdoneu-me per ser tan èxplicit (no vull ser irreverent) es tiren pets, rots, defequen, orinen, i fan l’amor o practiquen sexe com volen. Son de carn i ossos, i mortals com tots els demés.

A més a més son personatges públics, que viuen dels pressupostos de l’estat, i per tant gracies als nostres impostos. Tenen una vida còmoda i regalada, així doncs, podrien gaudir d’un sentit de l’humor una mica més desenvolupat. El Jueves es una revista satírica, de les poques que queden, i es evident que la sàtira moltes vegades s’aconsegueix ridiculitzant situacions i/o persones. Si en algun moment s’excedeixen doncs sempre queden els tribunals per dictar sentencies, indemnitzacions, etc.

De veritat que llegint la noticia m’he sentit transportat en el temps fins a l’època feudal. Sincerament tant la caricatura com el text fan gala d’un cert mal gust, però d’això a segrestar el numero. Quina pena de monarquia.

La portada, per cert, corre per Internet com la pólvora. Quina intel·ligència!!. Amb aquesta mida han aconseguit que el mon sencer tingui accés a la portada “irreverent” que, d’altre manera nomes uns quants haguessin vist.



(P.D. Si algú vol veure la portada nomes cal que introdueixi a google “secuestro de el jueves” i trobarà un munt d’articles de diaris amb la imatge de la portada)

El web info.plens ja està en marxa

DECLARACIÓ D’INTENCIONS PER PART DE L’ADMINISTRADOR DEL WEB INFO.PLENS www.stcebria.info/info_plens


El web info.plens neix amb l’únic objectiu de suplir la mancança informativa per part del web institucional de l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta en referència a l’activitat plenària del consistori.

La seva única missió serà la de publicar tota informació, pública “per se”, directament relacionada amb l’acció de govern i que bàsicament es la següent :

- Plens ordinaris i extraordinaris (convocatòries, actes, mocions presentades i si es factible gravacions àudio dels plens).

- Actes de les juntes de govern local.


Tot i la militància i simpatia d’aquest administrador amb l’agrupació local del PSC, es tracta d’una iniciativa purament privada i particular, i l’administrador es compromet a oferir l’esmentada informació d’una forma totalment asèptica i objectiva, això si, comptant amb l’inestimable col·laboració del regidor i regidores del PSC per tal de poder recavar en temps i forma adients tota la documentació a publicar.

Si en algun moment el nostre ajuntament es capaç d’oferir el mateix nivell d’informació, amb la mateixa puntualitat i objectivitat, aquest administrador es plantejarà la discontinuïtat del web info.plens

Per a qualsevol suggeriment, aclariment o qüestió estic a la vostra disposició a traves del correu electrònic admin@stcebria.info


Carles Marco

Reflexions al voltant de l'administració del fòrum del web municipal (una intervenció al fòrum municipal)

Es pot saber perquè l'administrador/a o qui sigui, esborra uns missatges que parlaven del nostre alcalde, millor o pitjor, però sense insults, simplement explicant uns fets, que evidentment no son del seu gust. Sincerament jo els havia llegit i no hi estic d’acord amb el to que es feia servir, però en qualsevol cas no eren intervencions insultants, jo he llegit coses infinitament pitjors en els fòrums d’aquest ajuntament i ningú s’ha dignat esborrar-les. Si el que es deia mereixia una replica, perquè l’alcalde no entra al fòrum i diu el que consideri. Serà la tònica habitual a partir d’ara, esborrar allò que no interessa a l’alcalde o a qui sigui.

Seguirà sent tònica habitual que els nostres regidors amb responsabilitats de govern i el nostre alcalde, triats pel poble i AL SERVEI DEL POBLE segueixin obviant aquest fòrum municipal i no es dignin a entrar-hi.

Es pot saber perquè no us preneu la mateixa molèstia per esborrar aquests missatges d’enllaç a pagines amb virus.

Hi ha realment algú que administri això?. L’administració d’un fòrum es una responsabilitat seriosa i com a tal s’ha de prendre. Un fòrum, ni aquest ni cap, no es un petit regne de Taifes del seu administrador o propietari, un fòrum es un eina que permet als ciutadans i als cibernautes exercir la seva llibertat d’expressió, això si, amb unes normes que s’han de complir, i es aquí a on entra en joc la figura de l’administrador.

Els administradors han de vetllar per l’estricte compliment de les mateixes i han de mantenir el fòrum lliure de spams o links a webs indesitjables o amb virus. Coneixeu les normes del vostre fòrum? Seguidament reprodueixo l’apartat de les normes d’us (d’aquest fòrum) a on es parla dels missatges que l’administrador es reserva el dret a eliminar; concretament diu així :

• L’administrador es reserva el dret d’eliminar totes aquelles opinions que siguin del següent tipus:
  - Que promoguin comentaris de caràcter racista, xenòfob,
  pornogràfic, que incitin a la violència o facin apologia del terrorisme.
  - Insultin de forma reiterada a algun usuari o col·lectiu.
  - Que difonguin dades que restin sotmeses a l’empara de la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal.
  

Em podeu dir quin dels anteriors supòsits estaven incomplint algun dels missatges esborrats?, i no em refereixo al que titllava de “garrulo” al nostre alcalde i que va ser eliminat ahir nit al voltant de les 12, ja que això si es pot arribar a considerar un insult.

Per administrar un fòrum s’ha de tenir constància, dedicació i sobre tot objectivitat i imparcialitat. D’ençà que segueixo aquest fòrum, fa quasi dos anys, aquestes virtuts han estat inexistents, fonamentalment perquè no hi ha hagut ni dedicació ni constància, i s’han permès tota mena d’insults i intervencions clarament insultants vers alguns dels participants. Ara afegirem també a la llista de greuges vers l’administrador del fòrum municipal, la manca d’imparcialitat.

A partir d’ara faré copies periòdiques del contingut d’aquest fòrum i em reservo el dret a difondre aquelles intervencions que siguin eliminades, de forma parcial i subjectiva, vulnerant les normes d’us establertes, allà on consideri. D’altre banda recordo a qui es vegi afectat per aquesta mala administració que existeixen altres fòrums a Sant Cebrià amb una administració bastant mes seriosa.


Atentament

Carles Marco

UN AGRE INCREMENT

En política, desprès d’uns comicis electorals, estem acostumats a sentir als líders dels diferents partits fer les valoracions dels resultats obtinguts en clau optimista, veient el got mig ple, encara que els números reflecteixin tot el contrari. Tenen la rara habilitat de saber trobar sempre arguments positius per explicar com ha anat l’examen.

Per un moment veuré el got mig ple. En aquestes eleccions el PSC de Sant Cebrià ha obtingut un important increment en el percentatge de vots, que ha passat del 15% al 27%. Ha obtingut un regidor mes, passant de dos a tres. El PSC s’ha convertit, de forma incontestable, en la segona força política amb mes suport del nostre poble. Ha quedat 14 punts per sota de CiU, i 15 punts i mig per sobre de la tercera classificada, ICV.

Si. El got efectivament està mig ple, però no puc evitar que el seu tast em deixi un regust agre. Resulta que CiU, amb el 41,11% dels vots, guanya el sisè regidor i passa a tenir majoria absoluta dintre l’ajuntament. Podria parlar de la famosa llei d’Hondt, que permet a una força política que ni tan sols arriba a apropar-se al 50% dels vots, obtenir la meitat mes un dels regidors. Però no ho faré perquè en moltes ocasions aquesta llei ja ha fet córrer rius de tinta.

Nomes parlaré de 6 paperetes, de 6 persones de entre les 991 que van decidir no anar a votar. Perquè 6 son els vots que ens han faltat per obtenir quatre regidors, i mantenir a CiU amb cinc, evitant així una majoria absoluta i provocant un escenari ben diferent.

Potser son 6 persones que van decidir que el seu vot no calia, que no canviaria res, potser volien un canvi, però van pensar que amb el vot dels altres ja n’hi hauria prou.

Potser son 6 persones que van pensar que no votant castigarien als politics pels seus pèssims espectacles, que ratllen el pitjor dels programes televisius. Potser no van caure que no donaven el seu vot ni a Zapatero, ni a Rajoy, ni a Carod... només a uns politics de segona divisió que no acostumen a sortir a la televisió, i que quan ho fan, quasi ningú els veu perquè a uns no ens arriba el senyal de Televisió de Mataró, i a d’altres cap mena de senyal terrestre de televisió.

Potser son 6 persones d’aquestes que s’autoanomenen apolítiques. Que no voten perquè passen de la política en general i de la municipal en particular. Que tant els hi fa que l’ajuntament els escolti o no, que es respecti la legalitat urbanística o no.

De entre les 991 persones que no van votar segur que hi ha moltes mes de 6 que es veuen reflectides en algun d’aquests patrons. I el que també tinc molt clar es que difícilment seran votants de CiU perquè, això si, a CiU se l’ha de felicitar. En primer lloc per mantenir l’alcaldia i per aquesta majoria absoluta, i en segon lloc, tot i que no menys important, per aquest electorat fidel que té meridianament clar que un vot es un vot i que els governs s’aconsegueixen per la suma de molts vots individuals.

El PSC ha tingut un increment importantissim, però es un agre increment que molt probablement ens col·locarà a la oposició durant quatre anys. Així ho han decidit les persones que han votat i també les que no han votat.

Afortunadament som un grup de gent cohesionat que podem suportar el desgast que pot representar quatre anys de feina a l’oposició. Controlarem i vigilarem l’ús que CiU faci de la seva majoria absoluta, informarem i denunciarem tota il·legalitat o irregularitat que es produeixi al nostre poble. Aquest es el paper de la oposició i això es el que ara ens toca. Ens agradaria seguir construint activament el nostre futur, el futur de tots, però ens haurem de conformar amb la tasca de vigilància, control i informació.

Moltes gracies a les persones que han confiat en nosaltres i ens ho han demostrat donant-nos el seu vot. No els decebrem.

I m’acomiadaré parafrasejant a en Pere Vega, simplement perquè aquesta frase representa l’essència del nostre grup. “Feina, feina i mes feina”. Així es com el vaig conèixer, i així passarem al seu costat aquest quatre anys.

POLÍTICA DE PROXIMITAT

En política, al igual que en molts altres àmbits de la nostra vida, la perfecció no existeix. Si cada persona volgués trobar un partit que representes al cent per cent el seu sentir i els seus neguits, molt probablement, s’haurien de constituir tants partits politics com votants.

Quan algú diu, jo soc de tal partit o, jo simpatitzo amb tal altre, pot semblar com si hagués trobat la formació política que mes i millor representa i dona solució als seus neguits; com si a partir d’aquest màgic moment, tot el que fa el partit triat ha d’estar ben fet, i el que fan els demes no. Potser és d’aquesta etiqueta de la que he estat fugint durant anys i anys.

Sempre s’intenta etiquetar tot. Es fa amb els aliments. N’hi ha baix en calories, probiotic, baix en colesterol, ric en fibra i un llarg vocabulari que s’amplia dia a dia. També es fa amb els partits politics. N’hi ha de dreta, d’esquerra, catalanistes, verds, independents, independentistes i un altre llarg etcètera. Tot i així es realment important llegir a la lletra petita de cada etiqueta quina es la composició real. De vegades resulta que el ric en fibra en te menys que un altre que no en fa esment d’aquesta circumstancia, i el baix en colesterol, no ho es tant.

Els partits son importants però és en política municipal quan les persones assoleixen encara molta mes importància. Es tracta de política de proximitat, de veritable servei a la comunitat.

Fa quelcom mes de sis anys que visc a Sant Cebrià, i en aquest temps he anat observant els diferents partits, i el que es mes important, els seus dirigents, els seus regidors. He llegit tota informació política que ha caigut a les meves mans o a la pantalla del meu ordinador. He participat activament en el fòrum de Can Palau i mes esporàdicament en el del Ajuntament. He vist responsables politics que s’impliquen en projectes d’una comunitat i d’altres que no ho fan, a no ser que portin nom, cognoms i un cert pedigrí, o ves a saber que.

Fins fa poc a en Pere Vega nomes l’havia vist en foto en aquesta revista i tan sols havia intercanviat alguna opinió a traves del fòrum de Can Palau. Per cert, quin luxe pels veïns d’aquesta urbanització. Tot un senyor Regidor que es digna entrar al seu humil fòrum i no nomes respon preguntes dels veïns, també escolta petits suggeriments per millorar la urbanització, i n’hi ha que inclús fa que es duguin a terme.

No seria honest si no apliques el mateix reconeixement a en Jordi Nogueras, cap de la policia de Sant Cebrià. Ell va ser el primer a entrar al nostre fòrum i respondre preguntes i aclarir qüestions. També gracies a la seva implicació s’han dut a terme millores en seguretat vial. I esperem que no s’aturi aquí i segueixi amb la seva apreciada participació.

Tret d’aquest darrer exemple, i alguna intervenció del tècnic de protecció civil de l’ajuntament, nomes un Regidor del nostre consistori, en Pere Vega, s’ha dignat participar. I els altres, perquè no participen?. Per manca de temes no serà. Potser es per desconeixement de la seva existència. Doncs haurien de saber que un bon polític municipal ha de conèixer les iniciatives que es duen a terme al municipi. Clar que per això s’ha de escoltar a la gent. Hom podria pensar que com s’apropen les eleccions municipals, en Pere, esta ja fent campanya i recaptant suports. Potser si, però, es que pels altres no s’apropen també eleccions?. El que passa es que hi han formes de fer i formes de fer, formes de pensar i formes de pensar.

Però això no es tot. Trameto un escrit a en Pere Vega, com a Regidor d’educació, i em respon als dos dies. Però que fa aquest bon home?; es que no sap que no es pot anar així per la vida?. S’ha de trigar molt mes a respondre. Però sobretot, Pere, no es pot respondre amb sinceritat, s’ha de respondre amb frases fetes com fa el nostre Alcalde.

Perdoni’m Sr. Alcalde, però es que això no es fa. Un es pren la molèstia d’escriure tres folis i escaig explicant una sèrie de problemes concrets, un d’ells de certa gravetat; això si de Can Palau. Desprès de tres correus electrònics sol·licitant, suplicant, exigint confirmació de lectura del meu correu inicial, per fi, als 18 dies rebo com a contesta que vostè personalment s’interessarà pels temes i al final em diu, i cito textualment : “L’informaré puntualment de les actuacions que per part de l’ajuntament es poden dur a terme i si alguna de les actuacions no és de la nostra competència també li farem saber”. Aquesta resposta esta datada el 30 de novembre de 2004. Dos anys exactes desprès segueixo esperant qualsevol mena d’informació. Sembla ser que el concepte de puntualitat es summament subjectiu.

Sr. Alcalde a la gent un no se la treu del damunt d’aquesta manera. Si vostè no te temps per respondre, o no vol perdre el temps que te per fer-ho, doncs agafa al regidor que toqui i li encarrega el tema. Però el que no es pot es torejar a la gent, perquè a les persones el temps no ens acostuma a sobrar, i si el perdem adreçant-li un escrit, ens mereixem un mínim de dedicació per part del nostre consistori.

Els càrrecs politics no son petits regnes de Taifes, els politics estan per servir a la gent, no a l’inrevés. Però segur que vostè això ja ho sap, oi?

Fa poc vaig conèixer personalment en Pere Vega i vaig parlar una bona estona amb ell. Les meves intuïcions es confirmaven. Tarannà obert i dialogant. Vocació de servei. Però sobretot sinceritat. Segurament perquè no te vassallatges del passat. De ben segur per la seva il·lusió pel futur.

Ha arribat un moment en que no em conformo amb queixar-me, amb escriure cartes de protesta (sobretot sabent quin es el seu destí final),vull treballar per aconseguir un poble millor, urbanitzacions incloses, per suposat. Vull un canvi de tarannà al timó de l’ajuntament. A les properes Municipals votaré PSC. Votaré Pere Vega.

I sincerament m’és ben igual si a l’embolcall hi diu baix en colesterol o ric en fibra; la composició real es equilibrada i sana. Molt sana.