La meva dona ha comprat un llibre escrit pel Dr. Jordi Desola titulat “Doctor, parlem?”.
Tinc el vici de fullejar tots els llibres que és compra, algun l’acabo llegint. Aquests dies jo estava llegint un llibre dens, “La línea del horizonte”, del jutge Baltasar Garzón. La veritat és que es tracta d’un llibre interessant tot i que, pel meu gust, li sobra una mica de pedanteria, sobre tot al prefaci que el propi jutge ha escrit.
Suposo que influït pel fet que ara em trobo immers en una batalla legal per la guarda i custodia de la meva filla Núria, que ha decidit que vol viure amb mi, no estic massa inspirat per lectures denses i, molt menys, escrites per un jutge. Tinc certa prevenció per aquestes persones que son el més semblant a la figura d’un déu terrenal.
El cas és que vaig llegir ahir el pròleg del llibre del Dr. Desola i ja no l’he deixat. És un llibre ben escrit, amb un humor fi, i que de ben segur dona bons consells als usuaris de la medicina, però que hauria de ser lectura imprescindible per molts metges, sobre tot d’atenció primària.
Però el que m’ha impulsat a fer aquest escrit es aquest paràgraf del pròleg :
“Pel que fa al gènere gramatical de la redacció, he seguit l’ús clàssic. He evitat parlar a cada paràgraf «del metge o la metgessa que visita els malalts i les malaltes i els seus fills i les seves filles, amb l’ajuda dels/de les administratius/administratives del centre seguint ordres del director/directora, i aconsellats/aconsellades pels professors o les professores dels nens i de les nenes»”
I és que no puc estar més d’acord amb el Dr. Desola. De sempre l’ús del masculí ha tingut un significat “neutre” en funció del context en que és usat. Si diem “els metges ho fan així”, s’entén que la paraula metges fa referència tant a metges com a metgesses.
Fa pocs anys l’AMPA era l’APA. Però suposo que algun il•luminat, o il•luminada, va veure una terrible discriminació vers les mares pel fet de fer servir el significat neutre del mot pares, i així van néixer les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes. Suposo que van posar les mares a davant dels pares per allò de l’educació; les dones sempre primer. Tot i que de ben segur, en ares de l’igualtat extrema, el veritable motiu va ser la pronuciabilitat de la paraula. Molt millor AMPA que APMA. Bé tant li fa.
Estic totalment a favor de la igualat de generes, inclús soc capaç de reconèixer que moltes dones son més intel•ligents que molts dels homes, però aquesta hipersensibilitat (com diu el Dr. Desola) vers el que alguns, i/o algunes, consideren una discriminació lingüística de gènere em fa riure, que sempre és millor que plorar evidentment.
Ara quan fem un escrit hem de començar dient : “Benvolgudes i benvolguts” si no volem ferir certes sensibilitats hipersensibles. Seria millor atribuir al gènere femení el significat neutre en ares de la “discriminació positiva” i almenys els escrits serien menys indigestos, no?
Discriminació positiva?. Pot una discriminació del tipus que sigui ser positiva?, potser això es mereix una reflexió apart, i potser ara estic massa sensible vers aquesta positiva discriminació per motius de génere que, de ben segur, molts jutges i jutgesses tenen tan present.
diumenge, 7 de setembre del 2008
dimarts, 19 d’agost del 2008
Davant la crisi econòmica de l’ajuntament : que cadascú assumeixi la seva responsabilitat
En el darrer ple extraordinari del 13 d’agost es va discutir el desajust pressupostari del nostre ajuntament.
Entre d’altres moltes qüestions el nostre grup municipal va proposar, com a mesura exemplaritzant, que tots els regidors ens rebaixéssim les retribucions un 50% i que l’alcalde tornés el seu sou al nivell que tenia abans de la sobtada puja de 8.000 euros anyals que és va fer immediatament després de guanyar les eleccions amb majoria absoluta.
Els regidors de la oposició cobrem 120 euros bruts per cada assistència a un ple municipal. Recordem que és fa un ple cada dos mesos i que, tenint en compte els que en poder haver d’extraordinaris, podem estar parlant d’una mitja de 10 plens a l’any. Es a dir uns 1.200 euros bruts a l’any per regidor.
Els regidors de l’equip de govern cobren a més a més l’assistència a d’altres òrgans col•legiats, com son les Juntes de Govern local (una cada setmana, 60 euros per regidor i sessió) i les reunions deliberants de les mateixes (una cada setmana, 120 euros per regidor i sessió).
No parlem de molts diners d’estalvi en un any si ho comparem amb els 300.000 euros i escaig de desajust que va reconèixer el regidor d’hisenda. Podem estar parlant de 2.400 euros corresponents als 4 regidors de la oposició, uns 20.000 euros dels 6 regidors de l’equip de govern i 8.000 euros del sou de l’alcalde. En total uns 30.400 euros l’any. El que vol dir un 10% aproximat del total del forat, que tampoc es gens despreciable.
Evidentment l’esforç, en aquest cas, es directament proporcional a la responsabilitat. Un regidor de l’oposició deixaria de percebre uns 600 euros/any, un de l’equip de govern, segons la seva responsabilitat, entre 2.000 i 5.000 euros/any, i l’alcalde 8.000 euros/any.
Quan una empresa no funciona el màxim responsable es l’administrador, seguit pel gerent i els directius. Son ells, cadascú des de la seva parcel•la de responsabilitat, qui han de posar les mesures per tal que l’empresa funcioni.
Quan al ple, intentant fer una analogia entre empresa privada i ajuntament, vaig fer una intervenció dient que l’empresari és el primer que perd ingressos en cas de mal funcionament de l’empresa, i en molts casos és el primer en deixar de cobrar, l’equip de govern en ple va començar a riure i a dir que el primer que fa un empresari amb problemes es acomiadar als treballadors.
No sé si amb això van marcar el camí que voldrien seguir a l’ajuntament, acomiadar personal, però evidentment l’analogia no els va agradar gens ni mica. Ho sento senyors però la realitat a les empreses familiars i les petites societats és aquesta. No parlem de grans empreses i multinacionals que, evidentment, es mouen per un altre codi de conducta. I l’ajuntament de Sant Cebrià, per comparació amb altres consistoris de poblacions sensiblement superiors, es una empresa familiar, una PYME petita.
Ja sé que tota analogia entre una PYME i l’ajuntament és pura coincidència, perquè ja d’entrada, a una empresa privada, un gestor nefast seria fulminantment acomiadat, cosa que al nostre consistori no passa, ans el contrari, els accionistes (electors) renoven una i una altre vegada al gerent (alcalde) en el seu càrrec, això si, desprès es van queixant que no obtenen dividends i que les accions baixen, només cal veure les nul•les inversions en infraestructures, on son? : el gimnàs, la famosa pasarela, la piscina que ni tan sols s’han plantejat fer, la llar d’avis, el famós repetidor per la TDT, el casal de cultura, el CAP, el nou accés a Castellar d’Índies, i tantes i tantes coses més que any rere any (i ja en portem uns quants) van quedant en projecte i sense fer.
Així doncs fora bo, per una vegada, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, encara que això representi tocar la butxaca dels politics i que, per una vegada, com ja he llegit en algun lloc, no paguin la crisi exclusivament sempre els mateixos.
Carles Marco
Regidor PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
Entre d’altres moltes qüestions el nostre grup municipal va proposar, com a mesura exemplaritzant, que tots els regidors ens rebaixéssim les retribucions un 50% i que l’alcalde tornés el seu sou al nivell que tenia abans de la sobtada puja de 8.000 euros anyals que és va fer immediatament després de guanyar les eleccions amb majoria absoluta.
Els regidors de la oposició cobrem 120 euros bruts per cada assistència a un ple municipal. Recordem que és fa un ple cada dos mesos i que, tenint en compte els que en poder haver d’extraordinaris, podem estar parlant d’una mitja de 10 plens a l’any. Es a dir uns 1.200 euros bruts a l’any per regidor.
Els regidors de l’equip de govern cobren a més a més l’assistència a d’altres òrgans col•legiats, com son les Juntes de Govern local (una cada setmana, 60 euros per regidor i sessió) i les reunions deliberants de les mateixes (una cada setmana, 120 euros per regidor i sessió).
No parlem de molts diners d’estalvi en un any si ho comparem amb els 300.000 euros i escaig de desajust que va reconèixer el regidor d’hisenda. Podem estar parlant de 2.400 euros corresponents als 4 regidors de la oposició, uns 20.000 euros dels 6 regidors de l’equip de govern i 8.000 euros del sou de l’alcalde. En total uns 30.400 euros l’any. El que vol dir un 10% aproximat del total del forat, que tampoc es gens despreciable.
Evidentment l’esforç, en aquest cas, es directament proporcional a la responsabilitat. Un regidor de l’oposició deixaria de percebre uns 600 euros/any, un de l’equip de govern, segons la seva responsabilitat, entre 2.000 i 5.000 euros/any, i l’alcalde 8.000 euros/any.
Quan una empresa no funciona el màxim responsable es l’administrador, seguit pel gerent i els directius. Son ells, cadascú des de la seva parcel•la de responsabilitat, qui han de posar les mesures per tal que l’empresa funcioni.
Quan al ple, intentant fer una analogia entre empresa privada i ajuntament, vaig fer una intervenció dient que l’empresari és el primer que perd ingressos en cas de mal funcionament de l’empresa, i en molts casos és el primer en deixar de cobrar, l’equip de govern en ple va començar a riure i a dir que el primer que fa un empresari amb problemes es acomiadar als treballadors.
No sé si amb això van marcar el camí que voldrien seguir a l’ajuntament, acomiadar personal, però evidentment l’analogia no els va agradar gens ni mica. Ho sento senyors però la realitat a les empreses familiars i les petites societats és aquesta. No parlem de grans empreses i multinacionals que, evidentment, es mouen per un altre codi de conducta. I l’ajuntament de Sant Cebrià, per comparació amb altres consistoris de poblacions sensiblement superiors, es una empresa familiar, una PYME petita.
Ja sé que tota analogia entre una PYME i l’ajuntament és pura coincidència, perquè ja d’entrada, a una empresa privada, un gestor nefast seria fulminantment acomiadat, cosa que al nostre consistori no passa, ans el contrari, els accionistes (electors) renoven una i una altre vegada al gerent (alcalde) en el seu càrrec, això si, desprès es van queixant que no obtenen dividends i que les accions baixen, només cal veure les nul•les inversions en infraestructures, on son? : el gimnàs, la famosa pasarela, la piscina que ni tan sols s’han plantejat fer, la llar d’avis, el famós repetidor per la TDT, el casal de cultura, el CAP, el nou accés a Castellar d’Índies, i tantes i tantes coses més que any rere any (i ja en portem uns quants) van quedant en projecte i sense fer.
Així doncs fora bo, per una vegada, que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, encara que això representi tocar la butxaca dels politics i que, per una vegada, com ja he llegit en algun lloc, no paguin la crisi exclusivament sempre els mateixos.
Carles Marco
Regidor PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
dijous, 26 de juny del 2008
Simplement, no son competents
Urbanisme arxiva la denúncia del PSC contra el govern de CiU i ERC de Sant Cebrià.
El que no vol dir en absolut que no se’n poguessin derivar responsabilitats. Simplement, no son competents.
I algun punt d’incompetència hi ha a urbanisme des del moment en que donen resposta a coses que no es van denunciar.
La denuncia del PSC parlava exclusivament de la il·legalitat que suposava el no pagament de taxes per ocupació de via publica. En cap moment ens varem adreçar a urbanisme per dirimir responsabilitats pel fet que la empresa vinculada a la tinent d’alcalde tingues l’encàrrec de venda de la promoció.
Urbanisme, tal i com es por veure al document de resposta, diu el següent :
- La ocupació sense llicencia és una presumible falta urbanística lleu, i ells nomes gestionen les greus. Per tant, no exoneren a l’ajuntament, simplement diuen que no és competència d’urbanisme aquesta mena de faltes.
- El seu escrit afegeix, i amb això si que ens deixen garratibats, que el fet que la venda dels pisos ho faci una empresa vinculada a la tinent d’alcalde tampoc és un tema de la seva competència.
La perplexitat davant aquest segon punt ve donada pel fet que en l’escrit adreçat a urbanisme no fèiem cap mena de menció a la venda de la promoció, ja que teníem meridianament clar que urbanisme no és un organisme competent per dirimir això.
El fet que urbanisme, en un clar excés de les seves atribucions, segurament degut a una confusió a ran de la lectura d’una instancia adjunta adreçada a l’ajuntament (mai a urbanisme), doni resposta a allò que no ha estat denunciat, ha estat aprofitat per l’ajuntament, i el document de resposta ha estat ràpidament enviat als mitjans de comunicació.
Tot i així l’efecte de la nostra denuncia ja va tenir les seves conseqüències, l’equip de govern va restablir la legalitat davant la por de ser inspeccionats per urbanisme. Respecte a lo demès, que cadascú tregui les seves conclusions, o no.
Si en algun moment tenim constància de presumptes prevaricacions acudirem, per suposat, a òrgans competents en la matèria. Mai a un organisme incompetent!.
dimarts, 10 de juny del 2008
Air Berlin
Flipeu amb la notícia i si voleu despatxar la vostra indignació feu-ho educadament però de forma efectiva (preferentment en alemany o anglès) a: abpresse@airberlin.com (Peter Hauptvogel, Director Corporate Communications) amb còpia a miriammueller@airberlin.com (Miriam Müller, responsable del magazin d'Air Berlin), i alexandramueller@airberlin.com (Alexandra Müller, encarregada de premsa).
La notícia és aquí:http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080605/53474077246.html
Si voleu un model de carta, us n'adjunto seguidament una que corre ja per la xarxa :
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Sehr geehrte Damen und Herren,
ich könnte dieses Morgen kaum glauben, was in der Zeitung "La Vanguardia" zu lesen war. Der Vertreter ihrer Firma, Herr Joachim Hunold, argumentierte in einem Vorstellungsbrief, dass die spanische Sprache den Katalanischen gegenüber auf den balearischen Inseln diskriminiert wird. Grund dafür war, dass Sie einen Brief seitens der balearischen Regierung bekommen haben, in den eine höffliche Anweisung zu der Anwendung beide auf den Inseln offiziellen Sprachen vorgeschlagt wurde.
Sie haben natürlich das Recht es zu tun, was Sie für die Interesse ihrer Firma amb besten schätzen. Ich mache mich dennoch große Gedanken darüber, ob Herr Hunold die tägliche Realität auf den Inseln erlebt hat, oder wie ich mir vorstelle, wohnt er in einem isolierten Viertel und meistens har nur mit anderen Deutschen in seinem Alltag zu tun.
Spanisch ist meine Sprache und ich kann Ihnen versichern, dass meine Sprache keinesfalls weder auf den Inseln noch in keiner anderen Region Spaniens diskriminiert wird. Aber Katalanisch ist auch meine Sprache und ich erwarte von unserer Regierung, dass sie alles möglich macht, um sie zu pflegen.
Von daher möchte ich Ihnen mitteilen, dass ich ab diesem Tag eine aktive Boycott gegen Ihre Firma empfange, bis dem Tag eine öffentliche Entschuldigung Ihrerseits erfolgt. Dies schließt mit sich ein, dass ich diesen Brief meinen (sowohl Deutsche als auch Spanier) Bekannten bekommen lass, und selbstverständig Allen von der Benutzung Ihrer Firma abraten wird.
mit freundlichen Grüße,
XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Benvolguts senyors,
Gairebé no podia creure aquest matí el que llegia al diari "La Vanguàrdia". El President de la seva companyia, senyor Joachim Hunold, argumentava a una carta de presentació que l’idioma castellà patia a les Illes Balears una discriminació enfront el català. La raó per aquesta afirmació era que havien rebut una amable carta del Govern Balear amb una recomanació per l’ús d’*ambdues* llengües oficials.
Naturalment vostès tenen tot el dret a fer allò que estimin més oportú pels interessos de la seva empresa. Però tinc seriosos dubtes sobre si el senyor Hunold coneix la realitat de les Illes de primera mà o si com m’imagino viu aïllat en un barri on només té un tracte directe amb altres alemanys en la seva vida quotidiana.
El castellà és la meva llengua i li puc ben assegurar que no és discriminada ni a les Illes ni a qualsevol altre regió d’Espanya. Però el català també es la meva llengua i espero del nostre Govern, que faci tot el possible per protegir-la.
Degut això li vull comunicar que ençà d’aquest dia començo un boicot actiu contra la seva companyia fins el dia que presentin una disculpa pública. Això inclou fer arribar aquesta misiva a tots els meus coneguts (espanyols i alemanys) i per suposat una recomanació a tothom de no fer servir la seva companyia.
Rebi una cordial salutació,
XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Apreciados señores,
Casi no podía creerme lo que leía esta mañana en las páginas del diario “La Vanguardia”. El presidente de su compañia, el señor Joachim Hunold, argumentaba en su carta de presentación que la lengua castellana era discriminada en las Islas Baleares frente a la catalana. La razón para estas palabras era la que habían recibido una carta del Gobierno Balear con una cordial recomendación para el uso de ambas lenguas oficiales.
Naturalmente Uds. tienen todo el derecho a hacer aquello que crean más adecuado para el interés de su empresa. Pero tengo serias dudas sobre si el señor Hunold conoce la realidad de la isla de primera mano o si por el contrario vive en un barrio aislado donde sólo trata en su día a día con otros alemanes.
El castellano es mi lengua y le puedo asegurar que no es discriminada ni en las Islas Baleares ni en ninguna otra región de España. Pero el catalán también es mi lengua y espero de mi gobierno que haga todo lo posible para protegerla.
Debido a esto quiero comunicarle que a partir del día de hoy empiezo un boicot activo contra su compañía hasta el día que presenten una disculpa pública. Esto incluye hacer llegar esta misiva a todos mis conocidos (alemanes y españoles) y por supuesto una recomendación a todos para no usar su compañía.
Reciba un cordial saludo,
XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
La notícia és aquí:http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080605/53474077246.html
Si voleu un model de carta, us n'adjunto seguidament una que corre ja per la xarxa :
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Sehr geehrte Damen und Herren,
ich könnte dieses Morgen kaum glauben, was in der Zeitung "La Vanguardia" zu lesen war. Der Vertreter ihrer Firma, Herr Joachim Hunold, argumentierte in einem Vorstellungsbrief, dass die spanische Sprache den Katalanischen gegenüber auf den balearischen Inseln diskriminiert wird. Grund dafür war, dass Sie einen Brief seitens der balearischen Regierung bekommen haben, in den eine höffliche Anweisung zu der Anwendung beide auf den Inseln offiziellen Sprachen vorgeschlagt wurde.
Sie haben natürlich das Recht es zu tun, was Sie für die Interesse ihrer Firma amb besten schätzen. Ich mache mich dennoch große Gedanken darüber, ob Herr Hunold die tägliche Realität auf den Inseln erlebt hat, oder wie ich mir vorstelle, wohnt er in einem isolierten Viertel und meistens har nur mit anderen Deutschen in seinem Alltag zu tun.
Spanisch ist meine Sprache und ich kann Ihnen versichern, dass meine Sprache keinesfalls weder auf den Inseln noch in keiner anderen Region Spaniens diskriminiert wird. Aber Katalanisch ist auch meine Sprache und ich erwarte von unserer Regierung, dass sie alles möglich macht, um sie zu pflegen.
Von daher möchte ich Ihnen mitteilen, dass ich ab diesem Tag eine aktive Boycott gegen Ihre Firma empfange, bis dem Tag eine öffentliche Entschuldigung Ihrerseits erfolgt. Dies schließt mit sich ein, dass ich diesen Brief meinen (sowohl Deutsche als auch Spanier) Bekannten bekommen lass, und selbstverständig Allen von der Benutzung Ihrer Firma abraten wird.
mit freundlichen Grüße,
XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Benvolguts senyors,
Gairebé no podia creure aquest matí el que llegia al diari "La Vanguàrdia". El President de la seva companyia, senyor Joachim Hunold, argumentava a una carta de presentació que l’idioma castellà patia a les Illes Balears una discriminació enfront el català. La raó per aquesta afirmació era que havien rebut una amable carta del Govern Balear amb una recomanació per l’ús d’*ambdues* llengües oficials.
Naturalment vostès tenen tot el dret a fer allò que estimin més oportú pels interessos de la seva empresa. Però tinc seriosos dubtes sobre si el senyor Hunold coneix la realitat de les Illes de primera mà o si com m’imagino viu aïllat en un barri on només té un tracte directe amb altres alemanys en la seva vida quotidiana.
El castellà és la meva llengua i li puc ben assegurar que no és discriminada ni a les Illes ni a qualsevol altre regió d’Espanya. Però el català també es la meva llengua i espero del nostre Govern, que faci tot el possible per protegir-la.
Degut això li vull comunicar que ençà d’aquest dia començo un boicot actiu contra la seva companyia fins el dia que presentin una disculpa pública. Això inclou fer arribar aquesta misiva a tots els meus coneguts (espanyols i alemanys) i per suposat una recomanació a tothom de no fer servir la seva companyia.
Rebi una cordial salutació,
XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Apreciados señores,
Casi no podía creerme lo que leía esta mañana en las páginas del diario “La Vanguardia”. El presidente de su compañia, el señor Joachim Hunold, argumentaba en su carta de presentación que la lengua castellana era discriminada en las Islas Baleares frente a la catalana. La razón para estas palabras era la que habían recibido una carta del Gobierno Balear con una cordial recomendación para el uso de ambas lenguas oficiales.
Naturalmente Uds. tienen todo el derecho a hacer aquello que crean más adecuado para el interés de su empresa. Pero tengo serias dudas sobre si el señor Hunold conoce la realidad de la isla de primera mano o si por el contrario vive en un barrio aislado donde sólo trata en su día a día con otros alemanes.
El castellano es mi lengua y le puedo asegurar que no es discriminada ni en las Islas Baleares ni en ninguna otra región de España. Pero el catalán también es mi lengua y espero de mi gobierno que haga todo lo posible para protegerla.
Debido a esto quiero comunicarle que a partir del día de hoy empiezo un boicot activo contra su compañía hasta el día que presenten una disculpa pública. Esto incluye hacer llegar esta misiva a todos mis conocidos (alemanes y españoles) y por supuesto una recomendación a todos para no usar su compañía.
Reciba un cordial saludo,
XXXXX (Nom i cognoms)
-------------------------------------------------------------------------------------------------
dijous, 8 de maig del 2008
“La quarta religió”
Acabo de llegir un petit llibre escrit per en Lluís Parera titulat “la quarta religió”. Son només 35 fulls escrits amb lletra generosa. El cas es que mai havia trigat tant a llegir tants pocs fulls. I és que es tracta d’un llibre de pensaments, de teories. Un llibre per llegir i meditar alhora. Un llibre per llegir ara, i tornar a llegir d’aquí a un temps.
Els que som agnòstics tenim un gran problema; com no estem tocats per la fe, ens passem part de la nostra vida cercant una explicació a la nostra existència i, malauradament, no podem refugiar-nos en cap religió quan la mort d’un esser estimat ens fereix quasi de mort.
Vaig perdre el meu únic germà al poc de complir 20 anys i dos mesos abans de fer els 30 als meus pares . Durant els darrers 27 anys he tingut, de manera recursiva, moments en que he sentit l’impuls de llegir llibres que parlessin de la vida després de la mort. He llegit al Dr. Raymond A. Moody, la Doctora Kübler, el Dalai Lama, inclús fa temps, molt temps, em vaig atrevir amb Allan Kardec. Però mai hagués pensat que desprès de tant llegir, un petit llibre, quasi un quadern, m’arribés tant al fons.
Suposo que en part és deu al llenguatge planer i fàcil d’assimilar, però també, a la naturalitat que empra al fer servir conceptes summament complexes com el de Deu i la reencarnació. M’agraden molt les explicacions respecte al fet religiós. En això coincideixo plenament.
A mi el cor sempre m’ha impulsat a creure que la mort no és la fi de tot, suposo que és la necessitat d’allunyar la por a trobar-se amb el no res. Tot i així sempre s’ha acabat imposant el meu cervell, en el seu paper de Sant Tomàs, per evitar que cap creença no demostrable pogués arrelar al meu interior. Diguem que soc un agnòstic amb dubtes raonables.
Gràcies Sr. Parera per pensar, però sobretot gràcies per escriure els seus pensaments. Avui em sento una mica menys orfe, una mica més a prop d’aquells estimats que ja no hi son. Les ferides es tanquen però les cicatrius, de tant en tant, segueixen fent mal. Tant de bo tingueu raó en allò que heu escrit.
Els que som agnòstics tenim un gran problema; com no estem tocats per la fe, ens passem part de la nostra vida cercant una explicació a la nostra existència i, malauradament, no podem refugiar-nos en cap religió quan la mort d’un esser estimat ens fereix quasi de mort.
Vaig perdre el meu únic germà al poc de complir 20 anys i dos mesos abans de fer els 30 als meus pares . Durant els darrers 27 anys he tingut, de manera recursiva, moments en que he sentit l’impuls de llegir llibres que parlessin de la vida després de la mort. He llegit al Dr. Raymond A. Moody, la Doctora Kübler, el Dalai Lama, inclús fa temps, molt temps, em vaig atrevir amb Allan Kardec. Però mai hagués pensat que desprès de tant llegir, un petit llibre, quasi un quadern, m’arribés tant al fons.
Suposo que en part és deu al llenguatge planer i fàcil d’assimilar, però també, a la naturalitat que empra al fer servir conceptes summament complexes com el de Deu i la reencarnació. M’agraden molt les explicacions respecte al fet religiós. En això coincideixo plenament.
A mi el cor sempre m’ha impulsat a creure que la mort no és la fi de tot, suposo que és la necessitat d’allunyar la por a trobar-se amb el no res. Tot i així sempre s’ha acabat imposant el meu cervell, en el seu paper de Sant Tomàs, per evitar que cap creença no demostrable pogués arrelar al meu interior. Diguem que soc un agnòstic amb dubtes raonables.
Gràcies Sr. Parera per pensar, però sobretot gràcies per escriure els seus pensaments. Avui em sento una mica menys orfe, una mica més a prop d’aquells estimats que ja no hi son. Les ferides es tanquen però les cicatrius, de tant en tant, segueixen fent mal. Tant de bo tingueu raó en allò que heu escrit.
dijous, 24 d’abril del 2008
Nota del Grup Municipal del PSC
Davant les notícies aparegudes a la premsa escrita i digital (“El Punt” i “Diari Maresme”) referents a les instàncies presentades per les irregularitats detectades a les obres de l’avinguda Maresme de Sant Cebrià, així com de les explicacions que fonts de l’ajuntament en fan d’aquest tema.
Tenint en compte la reacció que aquestes han provocat en una part de la població i en alguns àmbits del nostre ajuntament.
El grup municipal del PSC vol fer constar el següent :
1.- En cap moment hem pretès posar en tela de judici la honorabilitat de la empresa Finques Gesim, que ens mereix tot el respecte, com qualsevol empresa del nostre municipi.
Simplement hem volgut fer èmfasi en que justament quan una empresa, vinculada directa o indirectament amb un càrrec electe de l’ajuntament (en aquest cas amb una regidora i tinent d’alcalde), té alguna relació amb mesures que l’ajuntament ha de prendre, aquest darrer ha de ser encara més curós i escrupolós en la presa de les mateixes, no deixant cap possibilitat de dubte de la seva imparcialitat i del seu bon govern.
2.- Que l’acord, que l’article del diari “El Punt” posa en boca de fonts municipals, de no cobrar taxes per aquesta excepcional ocupació de la via pública a canvi de la col·locació de càmeres de vigilància, ens sembla una important pèrdua de recursos econòmics per les arques municipals totalment injustificada, a més a més d’un greuge comparatiu vers la resta de la població, que està obligada a abonar dites taxes per ocupacions de la via pública que no són comparables, ni en extensió, ni molt menys en el trasbals originat.
3.- Que a més a més entenem que si per un contenidor al carrer, l’ajuntament cobra 8’61 €/hora, és a dir, 206’64 € per dia, per una ocupació molt superior i que origina un trasbals important pels vilatans, s’hauria de cobrar un preu com a mínim igual, si no superior, enlloc dels 175 € diaris anunciats.
4.- Que en cap cas la col·locació de les càmeres hauria de ser moneda de canvi per no pagar les taxes, més aviat hauria de ser una imposició del nostre ajuntament donat el trasbals pel trànsit rodat i per la mobilitat dels veïns ocasionat per les obres. Imposició més que justificada amb l’ajustat preu/dia de 175 €.
5.- Que entenem que tot això representa una deixadesa molt greu de les obligacions, que tot consistori té, de vetllar pel bé i els interessos del poble, anteposant-los a interessos particulars. Que tot import que es deixa d’ingressar a les arques municipals reverteix en una menor capacitat per a fer inversions de millora al nostre poble, i pot provocar puges desmesurades d’impostos com les ja viscudes aquest any.
6.- Que entenem que l’únic responsable d’aquesta mala gestió és l’equip de govern, en cap cas Finques Gesim.
7.- Que ens sentim tristos per haver de denunciar aquestes actuacions, i avergonyits perquè això passi al nostre poble, però que seguirem fent la nostra feina amb tota la contundència i rigor, arribant, si no hi ha més remei, als tribunals de justícia, per tal que mai l’interès particular prevalgui sobre l’interès col·lectiu del poble, i intentant garantir que tothom sigui igual davant l’ajuntament.
Tenint en compte la reacció que aquestes han provocat en una part de la població i en alguns àmbits del nostre ajuntament.
El grup municipal del PSC vol fer constar el següent :
1.- En cap moment hem pretès posar en tela de judici la honorabilitat de la empresa Finques Gesim, que ens mereix tot el respecte, com qualsevol empresa del nostre municipi.
Simplement hem volgut fer èmfasi en que justament quan una empresa, vinculada directa o indirectament amb un càrrec electe de l’ajuntament (en aquest cas amb una regidora i tinent d’alcalde), té alguna relació amb mesures que l’ajuntament ha de prendre, aquest darrer ha de ser encara més curós i escrupolós en la presa de les mateixes, no deixant cap possibilitat de dubte de la seva imparcialitat i del seu bon govern.
2.- Que l’acord, que l’article del diari “El Punt” posa en boca de fonts municipals, de no cobrar taxes per aquesta excepcional ocupació de la via pública a canvi de la col·locació de càmeres de vigilància, ens sembla una important pèrdua de recursos econòmics per les arques municipals totalment injustificada, a més a més d’un greuge comparatiu vers la resta de la població, que està obligada a abonar dites taxes per ocupacions de la via pública que no són comparables, ni en extensió, ni molt menys en el trasbals originat.
3.- Que a més a més entenem que si per un contenidor al carrer, l’ajuntament cobra 8’61 €/hora, és a dir, 206’64 € per dia, per una ocupació molt superior i que origina un trasbals important pels vilatans, s’hauria de cobrar un preu com a mínim igual, si no superior, enlloc dels 175 € diaris anunciats.
4.- Que en cap cas la col·locació de les càmeres hauria de ser moneda de canvi per no pagar les taxes, més aviat hauria de ser una imposició del nostre ajuntament donat el trasbals pel trànsit rodat i per la mobilitat dels veïns ocasionat per les obres. Imposició més que justificada amb l’ajustat preu/dia de 175 €.
5.- Que entenem que tot això representa una deixadesa molt greu de les obligacions, que tot consistori té, de vetllar pel bé i els interessos del poble, anteposant-los a interessos particulars. Que tot import que es deixa d’ingressar a les arques municipals reverteix en una menor capacitat per a fer inversions de millora al nostre poble, i pot provocar puges desmesurades d’impostos com les ja viscudes aquest any.
6.- Que entenem que l’únic responsable d’aquesta mala gestió és l’equip de govern, en cap cas Finques Gesim.
7.- Que ens sentim tristos per haver de denunciar aquestes actuacions, i avergonyits perquè això passi al nostre poble, però que seguirem fent la nostra feina amb tota la contundència i rigor, arribant, si no hi ha més remei, als tribunals de justícia, per tal que mai l’interès particular prevalgui sobre l’interès col·lectiu del poble, i intentant garantir que tothom sigui igual davant l’ajuntament.
dissabte, 19 d’abril del 2008
dimarts, 15 d’abril del 2008
dimecres, 9 d’abril del 2008
Una intervenció al fòrum del web de l'ajuntament
No és per fer-me pesat però quelcom més de 2 mesos es temps com per a poder donar algun tipus de resposta, no?, ni que sigui per dir que el famós directori trigarà mesos a veure la llum pels motius que sigui, o per dir que gràcies pel suggeriment de la millora en la estructuració del fòrum, però que ara no es creu convenient, o el que sigui. No sé, alguna resposta.
Després algú escriu en el “parlem-ne” que els de la oposició volem col•lapsar l’administració amb instancies, mocions i preguntes al ple. I jo em pregunto, si al fòrum del web municipal ningú respon durant més de 2 mesos, que he de fer?, presentar una instància?, una pregunta al ple per poder saber l’estat del directori d’empreses?.
De veritat que no ho entenc. No entenc aquesta manera de gestionar el fòrum. No entenc aquesta manera d’atendre ( o desatendre) al ciutadà. Es que cap dels regidors, per no dir l’alcalde, és digna seguir aquest fòrum?. I si algun d’ells ho fa, no té cap ànsia de respondre a preguntes educades i correctes?
Sincerament, devem estar fets de pastes ben diferents.
Salutacions (a qui es digni llegir-ho)
Carles Marco
Regidor, però abans que això, i sobretot, un ciutadà veí de Sant Cebrià
Després algú escriu en el “parlem-ne” que els de la oposició volem col•lapsar l’administració amb instancies, mocions i preguntes al ple. I jo em pregunto, si al fòrum del web municipal ningú respon durant més de 2 mesos, que he de fer?, presentar una instància?, una pregunta al ple per poder saber l’estat del directori d’empreses?.
De veritat que no ho entenc. No entenc aquesta manera de gestionar el fòrum. No entenc aquesta manera d’atendre ( o desatendre) al ciutadà. Es que cap dels regidors, per no dir l’alcalde, és digna seguir aquest fòrum?. I si algun d’ells ho fa, no té cap ànsia de respondre a preguntes educades i correctes?
Sincerament, devem estar fets de pastes ben diferents.
Salutacions (a qui es digni llegir-ho)
Carles Marco
Regidor, però abans que això, i sobretot, un ciutadà veí de Sant Cebrià
Aquesta es la intervenció feta el 23 de gener al mateix fòrum municipal :
___________________________________________________________
Publicat: Dc Gen 23, 2008 10:50 pm Assumpte: Directori d’empreses i estructura fòrum
___________________________________________________________
Fa mesos i mesos i mesos, que a l’apartat del web municipal dedicat a directori d’empreses surt el següent missatge :
"En aquests moments estem treballant actualitzant el directori d'empreses ubicades a Sant Cebrià de Vallalta per donar-vos una informació més exacte i actual. "
Però molts mesos eh. Tants que ja porto un temps donant-li voltes al fet de confeccionar un directori d'empreses dintre de www.stcebria.info per tal que pugui ser d’utilitat per la gent que cerca un servei.
Algú em podria dir quina previsió de temps hi ha per tal que aquest apartat del web municipal estigui en funcionament amb la informació més exacte i actual?, o millor dit amb alguna informació.
D’altre banda volia demanar a l’admin d’aquest fòrum si no considera escaient la creació d’apartats, per tal de segmentar adequadament els fils, i que la gent que vol intervenir o llegir tingui clar a on escriure o a on adreçar-se per tal de llegir allò que li pot ser d’interès.
Es podria crear un apartat de “política municipal” (ja que sembla que els partits van fent intervencions, be almenys els de l’oposició), un altre de “digues la teva” per aquell que vulgui dir el que sigui i mantenir aquest de “comentaris sobre el lloc web”. I un cop fet això moure cada fil al seu lloc.
Es un suggeriment. Ja que phpBB té aquesta possibilitat de crear apartats, penso que val la pena tenir un fòrum ben estructurat.
Salutacions
Carles Marco
divendres, 28 de març del 2008
Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre i PP.
Un clar exemple de com fer prevaldre els drets individuals sobre els col·lectius.
I no és per que sigui obra del PP, fos de qui fos li donaria el mateix suport. La protecció del medi ambient es cosa de tots, i no ha de tenir fronteres. La estupidesa d’alguns, i els interessos creats, semblen no tenir límits.
Els agents forestals de la comunitat de Madrid denuncien públicament que la comunitat ha aprovat una normativa per la qual els agents tenen prohibida la entrada a més del 70% dels boscos i terres de la comunitat. Es increïble però els grans propietaris de terres poder fer el que vulguin, cometre qualsevol delicte ecològic sense que els agents puguin fer res per evitar-ho, almenys a curt termini. Poden demanar un ordre judicial que pot trigar més de 3 mesos a ser concedida, si finalment ho és, per tal de tenir accés als terrenys particulars.
Mireu aquest pps, no té desaprofitament.
El tema va sortir a un conegut programa de TV. Mireu aquest video es molt bo.
Si voleu signar per donar suport a la campanya dels AAFF en contra d'aquesta llei feu clic al següent enllaç http://www.firmasonline.com/1firmas/camp1.asp?C=826
I no és per que sigui obra del PP, fos de qui fos li donaria el mateix suport. La protecció del medi ambient es cosa de tots, i no ha de tenir fronteres. La estupidesa d’alguns, i els interessos creats, semblen no tenir límits.
Els agents forestals de la comunitat de Madrid denuncien públicament que la comunitat ha aprovat una normativa per la qual els agents tenen prohibida la entrada a més del 70% dels boscos i terres de la comunitat. Es increïble però els grans propietaris de terres poder fer el que vulguin, cometre qualsevol delicte ecològic sense que els agents puguin fer res per evitar-ho, almenys a curt termini. Poden demanar un ordre judicial que pot trigar més de 3 mesos a ser concedida, si finalment ho és, per tal de tenir accés als terrenys particulars.
Mireu aquest pps, no té desaprofitament.
El tema va sortir a un conegut programa de TV. Mireu aquest video es molt bo.
Si voleu signar per donar suport a la campanya dels AAFF en contra d'aquesta llei feu clic al següent enllaç http://www.firmasonline.com/1firmas/camp1.asp?C=826
dilluns, 3 de març del 2008
Sant Cebrià Wireless comença a caminar !!
Amb una forta empenta i una gran dosi d'il·lusió s'ha començat la primera fase del projecte Sant Cebrià Wireless. Aquí teniu el document que explica els primers avenços. Finalment s'ha aconseguit concretar la participació que l'ajuntament tindrà en el projecte, però es necessiten voluntaris, gent que vulgui participar-hi en la comunitat posant nodes a casa seva.
Animeu-vos, junts podem muntar una xarxa que ens uneixi i que permeti, a banda de compartir continguts d'interès, accedir a Internet des de qualsevol lloc del nostre municipi. Si voleu participar podeu enviar un mail a juanhidalgo@t-systems.es
Animeu-vos, junts podem muntar una xarxa que ens uneixi i que permeti, a banda de compartir continguts d'interès, accedir a Internet des de qualsevol lloc del nostre municipi. Si voleu participar podeu enviar un mail a juanhidalgo@t-systems.es
Si voleu saber de que es tracta podeu fer clic aqui i veure el document explicatiu del projecte.
dissabte, 1 de març del 2008
Aquí a Sant Cebrià ja ho hem viscut
Quan vaig implicar-me políticament amb Sant Cebrià i vaig optar per la que vaig considerar la millor opció pel poble, vaig fer-ho a condició que no volia sobrepassar en cap moment l’àmbit purament municipal, es a dir, que no pretenia ni volia participar en res que no tingues a veure amb Sant Cebrià.
Tot i això, i sense que serveixi de precedent, vull posar el següent vídeo al meu blog perquè sincerament crec que pot fer pensar a més d’un sobre la necessitat d’anar a votar. Cada vot es necessari. El desencís polític de la gent i l’abstenció poden portar més d’una desil·lusió el dia desprès. Aquí a Sant Cebrià ja ho hem viscut.
Tot i això, i sense que serveixi de precedent, vull posar el següent vídeo al meu blog perquè sincerament crec que pot fer pensar a més d’un sobre la necessitat d’anar a votar. Cada vot es necessari. El desencís polític de la gent i l’abstenció poden portar més d’una desil·lusió el dia desprès. Aquí a Sant Cebrià ja ho hem viscut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)