diumenge, 13 de febrer del 2011

A ran de les declaracions del president de l’ACM sobre gossos, gats, i la llei de protecció d’animals

Quina manca d’imaginació, quina manca d’empatia. Hi ha crisi, no ens arriben els diners...matem els gossos de les gosseres.

Entenc que no digui “matem els avis” per tal d’estalviar despesa, però el que no entenc és que si s’atreveixi a dir-ho dels gossos i gats que han estat abandonats, que ja han patit en carn pròpia la crueltat i l'egoisme de l’esser humà.

Sobre tot no cerquem altres solucions, no cerquem les arrels del problema. Que no se’ns acudeixi perseguir i castigar aquells que fan negoci fent criar els seus gossos sense control. No investiguem l’origen d’aquells cadells tan macos que venen a les botigues, no fos cas que descobríssim que a països de l’est tenen fabriques cruels de falses i passatgeres il•lusions d’infants amb pares irresponsables.

No pensem primer en l’esterilització obligatòria, en el xipat obligatori, en que les multes serveixin per el manteniment d’aquests pobres animals fins que una família els adopti, no pensem en multar de veritat, però de veritat i amb duresa, els casos de maltractament i abandonament.

Tampoc pensem en establir canals de col•laboració entre els ajuntaments i les protectores d’animals, no home no, que això dona feina, i de feina i mals de cap ja en tenim prou, és més fàcil matar, segurament –fent les coses bé- no és més econòmic, però si més fàcil. Per arribar a aquesta conclusió no s’ha de fer servir gaire el cervell.

Sento vergonya de veure com un representant dels ajuntaments catalans converteix un greuge polític i institucional –la manca de recursos dels ajuntaments per fer front a totes les competències que els fan assumir sense dotar-los de recursos adients- en una teoria de la derogació de la llei de protecció animal catalana.

Necessitem urgentment responsables politics amb més cervell i una mica més de sensibilitat i empatia vers els essers vius. Necessitem responsables politics que deixin de banda el full de càlcul i pensin amb el cap i el cor, i no tan sols amb la cartera.