dijous, 19 de febrer de 2009

Todos los perros quieren ser catalanes!

La noticia se está difundiendo a la velocidad de la luz, corre como la pólvora entre los animales, y muy especialmente entre los perros. Todos los perros de España están aprendiendo Catalán. Andaluces, Extremeños, de Castilla León y Castilla La Mancha,...

Y es que en Catalunya, desde 2003, la ley otorga a los perros abandonados, a aquellos que desgraciadamente erraron el dueño, a aquellos que fueron envueltos en papel de regalo y no resistieron las primeras vacaciones, a aquellos que fueron criados para cazar y no sirvieron para ello, o que ya se cansan y no corren como antes, a todos ellos, una segunda oportunidad.

Catalunya legisló en 2003 una ley de protección animal que no permite el sacrificio de los perros que entran en una perrera tras ser abandonados. En Catalunya solo se permite aplicar la eutanasia a un perro que está sufriendo porque ¿Qué culpa tendrá un perro de la sinrazón de la especie humana?, ¿qué culpa tendrá un perro de la irresponsabilidad de algunos seres humanos?.

Parece ser que Catalunya tiene una clase política que ha sabido responder a las demandas de una buena parte de la sociedad. Parece ser que desde el gobierno de España no se quiere legislar en defensa de los animales con el argumento de que es una competencia de las comunidades autónomas.

El otro día en las instalaciones que la protectora “el arca de Noé” tiene en Córdoba se oyó a un grupo de perros comentando :

“¿Sabéis que quieren cerrar estas instalaciones?”
“Que me dices, ¿y adonde nos llevaran?”
“Si nadie lo soluciona a la perrera de Córdoba”
“Pero si allí te sacrifican al poco de entrar!. Sacrifican más de 3.000 perros cada año!. Aquello es un campo de exterminio municipal!”
“Si chico, yo estoy aprendiendo catalán, a ver si tengo suerte y me llevan allí. Al menos allí la ley no permite el sacrificio indiscriminado de perros”

En el web de la empresa municipal SADECO (Saneamientos de Córdoba,SA), sobre la imagen de un perro precioso, aparece el siguiente titular : “Ellos conviven con nosotros”. Debajo del titular se puede leer “Implicados, desde el comienzo, en la protección de animales, en Sadeco nos ocupamos del censo canino, la recogida de animales vagabundos y la gestión del Centro de Control Animal.”

Cualquiera que acceda a este web y acto seguido se entere que en el citado centro de control animal se han sacrificado más de 3.000 animales en el último año, quedará cuanto menos perplejo. Ellos conviven con nosotros, excepto los abandonados que los sacrificamos.

El problema no es nuevo, se repite una y otra vez a lo largo de la geografía española. Los refugios no cuentan con apoyos institucionales, las perreras municipales sacrifican a los animales a los 10 o 20 días de su entrada en el centro, los animalistas se rasgan las vestiduras, y los responsables municipales se escudan en las leyes de su comunidad. Ellos no hacen más que cumplir los reglamentos. Y si tardan un mes más en sacrificar a un animal pretenden que les estemos agradecidos.

Pero, ¿de quien es la culpa?. Evidentemente de los políticos. Por un lado del gobierno central, por no ser valiente y atreverse a legislar en pro de la defensa de los animales. Por otro de los gobiernos autonómicos, por recoger el testigo del gobierno de España y no saber encontrar esa valentía que, por lo visto, perdieron al jurar o prometer el cargo. Y finalmente de los ayuntamientos, por cerrar los ojos y escudarse en el estricto cumplimiento de la ley autonómica.

Los perros abandonados son un problema. Un problema generado por nosotros mismos, por la falta de control sobre el censo animal, por el nulo control sobre aquellos que se dedican a hacer criar a sus perros, por no educar en la responsabilidad y fomentar las adopciones. Y como son un problema, en muchos sitios hace ya mucho tiempo que han encontrado la solución. Si un perro es un problema, lo sacrificas y como dice el dicho “muerto el perro muerto el problema”.

Para que buscar soluciones más costosas y más imaginativas, para que perder el tiempo con ello, total son perros, y ya se sabe, los perros no votan. Pero atención porque puede llegar el día en que esta desidia, esta falta de humanidad, de conmiseración con unos seres cuyo único pecado es el de ser fieles, incluso al dueño equivocado, pase factura a los sucesivos gobiernos de España que no han sabido ni querido buscar la solución, a los dirigentes de las comunidades autónomas que han mirado a otro lado, y a los gobiernos municipales que solo han sabido confinar y matar.

Si, muchos perros están aprendiendo Catalán, otros Alemán, Sueco, Suizo,…, porque saben que hay lugares donde su vida vale mucho más que la inyección para matarlos.




Video dedicado a todos los perros que son exterminados en númerosos lugares de españa, donde ninguna ley los protege. A muchos los crian para la caza y después los abandonan, especialmente a los galgos. Tras el abandono, la captura, el confinamiento durante pocas semanas y finalmente ... el sacrificio.

diumenge, 1 de febrer de 2009

Carta oberta al parlamentari Català del PSC David Pérez

Benvolgut company, t’escric aquestes línies a ran de la teva intervenció a una de les taules rodones del Fòrum Mundial de la Cultura Taurina, que s’ha celebrat aquests dies a les Azores.

He pogut llegir pinzellades de la teva intervenció a diferents mitjans :

http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/20090131/cultura/criticas-inquisidores-antitaurinos-forum-20090131.html http://www.opinionytoros.com/noticias.php?Id=20000
http://www.mundotoro.com/mundotoro/control/VerDetalleAN.asp?Numerador=71680&Tabla=A

El correo digital posa en boca teva la frase «Quienes quieren prohibir la fiesta de los toros no son moralmente superiores a los aficionados, son inquisidores».

El primer que em sobta és el fet que t’afanyis a voler deixar clar que aquells que no volem ser partícips de la tortura d’un esser viu, d’un mamífer, no som moralment superiors als afeccionats a la tauromàquia, per cert, cada cop menys nombrosos.

Suposo que és degut al que jo anomenaria com a síndrome Vargas Llosa. Va ser el propi Mario Vargas Llosa qui va reconèixer que la festa taurina està impregnada de violència i crueltat, per acabar dient «... eso crea en nosotros, los aficionados, un malestar y una conciencia desgarrada entre el placer y la ética, en su versión contemporánea». I és que la consciencia no és pot trair ni enganyar. És evident que la majoria d’afeccionats tenen, encara que no ho vulguin, una lluita interna entre la seva afició i la seva més intima consciencia, aquella que aflora en els moments en que un és retroba a si mateix en la solitud dels seus pensaments.

Però el veritable motiu del meu escrit no és el de donar cap lliçó de moral a ningú, ni tan sols el d’analitzar la personalitat d’aquells que gaudeixen amb el patiment d’un animal, sigui brau o no, per tal de delectar els seus sentits. El veritable motiu, allò que m’impulsa a escriure és el sentiment, primer de perplexitat, i després d’indignació en llegir que un parlamentari, representant del poble Català, és capaç de violentar i insultar a una bona part del seu propi poble.

I és que benvolgut David, t’agradi o no, som una bona colla de Catalans els que volem abolir aquesta tradició sanguinària, violenta, cruel, que considerem totalment indigna de persones civilitzades. I no t’equivoquis, no és una qüestió d’independentisme, de partidisme polític, és una qüestió de moral, de sentiments que no entenen de política, és una qüestió d’ètica personal.

Mira jo sóc un polític de tercera regional, una persona que no fa de la política la seva professió, sóc regidor pel PSC d’un petit poble del Maresme, i hi poso més il·lusió que professionalitat i, evidentment, no em guanyo la vida amb el meu càrrec, però tot i així seria incapaç de fer una declaració com la que tu has fet perquè, tot i ser un polític afeccionat al teu costat, entenc que totes les persones mereixen un respecte, pensin o no com jo.

He accedit al teu bloc personal (www.davidperez.org) i llegeixo a la teva biografia «...donat que ser diputat al Parlament de Catalunya implica un grau alt de responsabilitat a la vegada que d’orgull». És a aquest sentit de responsabilitat al que vull apel·lar.

Estic convençut que la teva desafortunada frase amb la que ens tractes d’inquisidors és fruit de l’orgull que sents per la teva afició taurina, però comprendràs que dista molt de ser la frase d’un diputat Català conscient del grau de responsabilitat que li dona el seu càrrec. Un parlamentari representa a la seva gent allà on sigui i, per suposat, això ho ha de tenir sempre molt present.

Els antitaurins, els animalistes, aquells que volem un tracte, i també una mort, digna pels animals, estem acostumats a sentir i llegir tota mena d’apel·latius que son de tot menys carinyosos : "ecoterroristas", "tontos", "intolerantes", "antidemocráticos", “gentuza”.

Fa poc vaig respondre a un escrit d’un tal Domingo Delgado de la Cámara, fet al portal de noticies taurines www.detorosenlibertad.com , en que ens tractava de “gentuza” per no compartir la seva afició a la tortura dels braus. Tot un senyor procurador, això diu al seu CV, que escriu coses com «La España de las Autonomías es un error histórico de nefastas consecuencias, que un día, ya próximo, habrá que reconducir refundando el Estado», o com «...no entrando nunca en el absurdo debate de los derechos de los animales, un imposible metafísico y una aberración jurídica».

Suposo que evidentment amb la primera frase no hi estaràs gens d’acord, tot i que potser la segona ja et generi més simpatia, però en qualsevol cas entre aquest senyor i tu hi ha una diferencia fonamental, ell no és polític, tu si, i a més a més estàs al Parlament de Catalunya en representació d’un munt de Catalans que et vem posar allà. En conseqüència tu, a diferencia d’ell, no et pots permetre el luxe d’insultar a una bona part dels ciutadans de Catalunya.

És per això que et prego que demanis disculpes públicament a tots els que estem lluitant per veure desaparèixer de la nostra llei de protecció animal el greuge comparatiu vers el toro.

Malgrat el que diu el senyor Delgado, i el que tu puguis pensar, el dret dels animals no és cap impossible metafísic ni cap aberració jurídica. A Catalunya el dret dels animals és una realitat jurídica des de l’any 2003 i nosaltres només volem que el brau no sigui una excepció, i ens és ben igual que això impliqui l’abolició d’un costum centenari, d’una tradició.

Al teu bloc dius «...el veure que els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, és el millor de la política». Encara que sigui possible, com he sentit darrerament, que el nostre molt Honorable President gaudeixi de la tauromàquia, o que d’altres companys de partit tingueu gustos afins, no és menys cert que molts d’altres militants del PSC pensem el contrari, i que bona part de la nostra societat, la Catalana, també està en contra d’aquesta tradició.

Evidentment, tal i com vas dir a la conferencia, respectes la Iniciativa Legislativa Popular, de la que tinc l’orgull de ser fedatari, que recull signatures per abolir les curses de braus a Catalunya, faltaria més!. Però a part d’això vull apel·lar el teu sentit de responsabilitat política, i el de tots els diputats del Parlament de Catalunya, per tal que quan aquesta iniciativa es discuteixi al Parlament sigueu dignes representants del poble Català, molt més enllà dels vostres sentiments, de les vostres preferències i aficions, i dels vostres interessos.

En aquest sentit m’ha inquietat profundament el que mundotoro.com posa també en boca teva parlant de la ILP en marxa a casa nostra, i de com els taurins voleu intentar que la modificació legislativa no prosperi al Parlament : «La lucha será muy dura y difícil pero no imposible. PP y PSOE trabajan en conjunto para este fin». De veritat has donat a entendre que hi ha una postura comuna dels parlamentaris del PSC, juntament amb els del PP, per tal de votar en contra de la modificació?, he d’entendre que el PSC no donarà llibertat de vot als seus diputats?. Sincerament vull creure que es tracta d’una declaració fruit de la passió de parlar davant de gent que volia sentir exactament això. Però si realment ha estat així crec que has excedit en molt les teves atribucions.

A la mateixa conferencia vas dir que «Lo políticamente correcto es no atacar la Fiesta; eso es lo correcto de verdad». La consciencia dels pobles evoluciona i els politics tenim la responsabilitat de fer evolucionar les lleis al mateix ritme, de forma que no quedin despenjades del sentir majoritari de la ciutadania. Com molt bé has escrit al teu bloc, els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, i aquests canvis poden implicar l’abandonament de determinades tradicions. No podem viure captius del nostre passat.

Lo políticament correcte és legislar pensant en el ciutadà, i som molts els ciutadans de Catalunya, i no exclusivament independentistes, ni molt menys, els que pensem que la tortura d’un animal denigra a tota una societat. Ja no es tracta que no hi anem a les corrides si no ens agraden, és que pensem que aquesta “festa” no pot tenir cabuda a la nostra societat. És inquisidor prohibir les baralles de gossos o galls quan hi ha gent que en gaudeix amb elles?, perquè els que volem prohibir les curses de braus som inquisidors?. És tant estrany voler abolir un espectacle basat en la sang i patiment d’un animal que té com a única finalitat el divertiment dels espectadors?. S’ha d’admetre qualsevol patiment en nom de la tradició i la “cultura”?. De veritat creus que ets moralment superior a mi pel fet que tu no vols prohibir i jo si?. Son moralment superiors a la resta aquells que es dediquen a les il·legals baralles de gossos?, segur que ells també diuen allò de “a qui no li agradi que no vingui”.

Espero i desitjo que trobis en aquestes línies, més un motiu de profunda reflexió que una crítica, i que tornis a trobar el respecte, que mai tenies que haver perdut, vers aquells que lluitem per allò que creiem just, encara que no t’agradi.

Cordialment,


Carles Marco Morellón
Regidor pel PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
www.stcebria.info
http://carlesmarco.blogspot.com/