dilluns, 20 de novembre de 2006

POLÍTICA DE PROXIMITAT

En política, al igual que en molts altres àmbits de la nostra vida, la perfecció no existeix. Si cada persona volgués trobar un partit que representes al cent per cent el seu sentir i els seus neguits, molt probablement, s’haurien de constituir tants partits politics com votants.

Quan algú diu, jo soc de tal partit o, jo simpatitzo amb tal altre, pot semblar com si hagués trobat la formació política que mes i millor representa i dona solució als seus neguits; com si a partir d’aquest màgic moment, tot el que fa el partit triat ha d’estar ben fet, i el que fan els demes no. Potser és d’aquesta etiqueta de la que he estat fugint durant anys i anys.

Sempre s’intenta etiquetar tot. Es fa amb els aliments. N’hi ha baix en calories, probiotic, baix en colesterol, ric en fibra i un llarg vocabulari que s’amplia dia a dia. També es fa amb els partits politics. N’hi ha de dreta, d’esquerra, catalanistes, verds, independents, independentistes i un altre llarg etcètera. Tot i així es realment important llegir a la lletra petita de cada etiqueta quina es la composició real. De vegades resulta que el ric en fibra en te menys que un altre que no en fa esment d’aquesta circumstancia, i el baix en colesterol, no ho es tant.

Els partits son importants però és en política municipal quan les persones assoleixen encara molta mes importància. Es tracta de política de proximitat, de veritable servei a la comunitat.

Fa quelcom mes de sis anys que visc a Sant Cebrià, i en aquest temps he anat observant els diferents partits, i el que es mes important, els seus dirigents, els seus regidors. He llegit tota informació política que ha caigut a les meves mans o a la pantalla del meu ordinador. He participat activament en el fòrum de Can Palau i mes esporàdicament en el del Ajuntament. He vist responsables politics que s’impliquen en projectes d’una comunitat i d’altres que no ho fan, a no ser que portin nom, cognoms i un cert pedigrí, o ves a saber que.

Fins fa poc a en Pere Vega nomes l’havia vist en foto en aquesta revista i tan sols havia intercanviat alguna opinió a traves del fòrum de Can Palau. Per cert, quin luxe pels veïns d’aquesta urbanització. Tot un senyor Regidor que es digna entrar al seu humil fòrum i no nomes respon preguntes dels veïns, també escolta petits suggeriments per millorar la urbanització, i n’hi ha que inclús fa que es duguin a terme.

No seria honest si no apliques el mateix reconeixement a en Jordi Nogueras, cap de la policia de Sant Cebrià. Ell va ser el primer a entrar al nostre fòrum i respondre preguntes i aclarir qüestions. També gracies a la seva implicació s’han dut a terme millores en seguretat vial. I esperem que no s’aturi aquí i segueixi amb la seva apreciada participació.

Tret d’aquest darrer exemple, i alguna intervenció del tècnic de protecció civil de l’ajuntament, nomes un Regidor del nostre consistori, en Pere Vega, s’ha dignat participar. I els altres, perquè no participen?. Per manca de temes no serà. Potser es per desconeixement de la seva existència. Doncs haurien de saber que un bon polític municipal ha de conèixer les iniciatives que es duen a terme al municipi. Clar que per això s’ha de escoltar a la gent. Hom podria pensar que com s’apropen les eleccions municipals, en Pere, esta ja fent campanya i recaptant suports. Potser si, però, es que pels altres no s’apropen també eleccions?. El que passa es que hi han formes de fer i formes de fer, formes de pensar i formes de pensar.

Però això no es tot. Trameto un escrit a en Pere Vega, com a Regidor d’educació, i em respon als dos dies. Però que fa aquest bon home?; es que no sap que no es pot anar així per la vida?. S’ha de trigar molt mes a respondre. Però sobretot, Pere, no es pot respondre amb sinceritat, s’ha de respondre amb frases fetes com fa el nostre Alcalde.

Perdoni’m Sr. Alcalde, però es que això no es fa. Un es pren la molèstia d’escriure tres folis i escaig explicant una sèrie de problemes concrets, un d’ells de certa gravetat; això si de Can Palau. Desprès de tres correus electrònics sol·licitant, suplicant, exigint confirmació de lectura del meu correu inicial, per fi, als 18 dies rebo com a contesta que vostè personalment s’interessarà pels temes i al final em diu, i cito textualment : “L’informaré puntualment de les actuacions que per part de l’ajuntament es poden dur a terme i si alguna de les actuacions no és de la nostra competència també li farem saber”. Aquesta resposta esta datada el 30 de novembre de 2004. Dos anys exactes desprès segueixo esperant qualsevol mena d’informació. Sembla ser que el concepte de puntualitat es summament subjectiu.

Sr. Alcalde a la gent un no se la treu del damunt d’aquesta manera. Si vostè no te temps per respondre, o no vol perdre el temps que te per fer-ho, doncs agafa al regidor que toqui i li encarrega el tema. Però el que no es pot es torejar a la gent, perquè a les persones el temps no ens acostuma a sobrar, i si el perdem adreçant-li un escrit, ens mereixem un mínim de dedicació per part del nostre consistori.

Els càrrecs politics no son petits regnes de Taifes, els politics estan per servir a la gent, no a l’inrevés. Però segur que vostè això ja ho sap, oi?

Fa poc vaig conèixer personalment en Pere Vega i vaig parlar una bona estona amb ell. Les meves intuïcions es confirmaven. Tarannà obert i dialogant. Vocació de servei. Però sobretot sinceritat. Segurament perquè no te vassallatges del passat. De ben segur per la seva il·lusió pel futur.

Ha arribat un moment en que no em conformo amb queixar-me, amb escriure cartes de protesta (sobretot sabent quin es el seu destí final),vull treballar per aconseguir un poble millor, urbanitzacions incloses, per suposat. Vull un canvi de tarannà al timó de l’ajuntament. A les properes Municipals votaré PSC. Votaré Pere Vega.

I sincerament m’és ben igual si a l’embolcall hi diu baix en colesterol o ric en fibra; la composició real es equilibrada i sana. Molt sana.